CARTES AL DIARI
Quan els independentistes proposen com a solució un referèndum, ara d’autodeterminació, no tenen en compte que això no és una necessitat de la majoria dels catalans. La xifra del 80% que diuen estaria disposat a participar, saben prou que no és real. Les dues ocasions que han promogut un referèndum, el 9-N i l’1-0, la xifra de participants sense poder-se homologar externament, ha estat sempre sobre el 42-45%.
D’on treuen el 80% que publicitant? Molt fàcil: dels seus continguts de propaganda que repeteixen fins que se’ls arriben a creure.
El simplisme de la seva proposta és: si no ens posem d’acord, ho hem de votar: deixeu fer el referèndum i ja veurem el resultat. Si no, continuarem lluitant.
La resposta a aquesta argumentació és senzilla: perquè hem de votar el que només una part vol? No estem obligats a fer-ho per cap llei ni convenció internacional.
Perquè posar en risc les nostres condicions actuals, sense saber si seran millors les futures? És així de fàcil, moltes persones no volem participar en consultes que li poden resultar efectes negatius. No ens volem arriscar a perdre res. Veiem aquests dies la divisió i preocupació dels anglesos amb el Brexit.
Han d’entendre que moltes persones no vulguin córrer riscos en un referèndum que pot suposar canvis de la situació actual, en:
1) Seguretat social, pensions;
2) desplaçaments territorials de persones forçades per la pressió en les localitats de majoria independentista;
3) dubtes sobre els objectius reals dels promotors de la independència (JxC, representants dels convergents, la CUP, propostes antisistema i sortida d’Europa i ERC amb un declarat interès de ser hegemònica en nous Governs;
4) repercussions econòmiques d’estar fora de la Comunitat Europea;
5) la marxa d’empreses i molts altres efectes.
Però a més d’això, un referèndum organitzat per la Generalitat que no manté un posicionament institucional i neutral, anul·la tota possibilitat d’uns resultats nets. Potser és anecdòtic, però podeu consultar a internet el resultat del referèndum de l’1-0 segons la Generalitat, que informa de 15.846 votants al poble https://govern.cat/govern/docs/2017/10/06/17/31/a3c84f5f-a902-4f55-b3a9-41e112d7a8d9.pdf, mentre que l’Ajuntament a l’INFORMEM de setembre 2018, pàgina 21, dóna 8.140. Què és veritat?
Cal afegir també el posicionament com a mínim aquests 7 anys de procés de totes les estructures administratives del Govern amb propaganda a favor de la independència (Conselleries, Diputacions, Consells Comarcals, Ajuntaments) tot àmpliament publicitat pels Mitjans de comunicació públics (TV3, Catalunya Ràdio). Quant de temps hauria de passar per recuperar els efectes d’aquesta falta de neutralitat institucional?
Anar a trobar les raons a l’oposició a un referèndum d’autodeterminació, en els posicionaments d’altres de fora de Catalunya, no és més que un recurs de voler situar enfrontaments entre els pobles – cosa que resulta fàcil -, sempre establint suposades diferències i contenciosos històrics d’oposada visió. Escoltem el que poden dir la resta de territoris, però som nosaltres, molts catalans que des d’aquí no volem aventures.
Una vegada hem argumentat perquè no és possible un referèndum d’autodeterminació com a solució del conflicte, responem als independentistes quan plantegen la següent qüestió: Absolució o Absolució.
Altre cop una proposta tancada. Parlem la pròxima setmana.
@josecoderch
