TRIBUNA / PHIL CONNORS.
Autopistes de xoc
[dropcap]Q[/dropcap]uan s’entra en un lloc on ha calgut pagar entrada, hi ha una, potser fictícia, sensació de seguretat, de protecció. És paga i això suposa que aquell lloc pertany a algú. Que hi ha algú que el vigila, que el cuida, que el neteja, que l’arregla. Algú que, si cal, ens atendrà si passa res o ens farà fora si fem res mal fet.
Quan el lloc és obert, de franc, la sensació és de campi qui pugui, ningú supervisa i, per tant, es llencen coses a terra, si quelcom es trenca o s’espatlla sembla que ningú està amatent a implicar-se i el més gran es menja al petit.
Les persones necessiten saber que hi ha control per controlar-se; i si saben que no n’hi ha es descontrolen. Així de senzill. Així de trist.
Algunes autopistes catalanes, fins fa poc de pagament, ara són de franc. I són un reclam per tot tipus de vehicles, tants que s’han quedat petites de cop. La gratuïtat les ha encongit i el que era una via ràpida ara és lenta; i el que era una via més o menys segura ara ho és cada cop menys.
L’increment de vehicles pesats, amb limitació de velocitat, llargues fileres d’erugues, enrareixen el trànsit doncs sovint ocupen com a mínim dos carrils pels seus avançaments que suposen kilòmetres d’anar en paral·lel provocant un embut sobtat.
La presència de cotxes d’autoescola no ajuda a donar fluïdesa. Abans s’havia de pagar, però ara no i, per tant, és un bon lloc per anar aprenent. I n’oblidem la presència de motos de petita cilindrada que entren i surten a la següent. Ja només falta veure patinets!
La congestió del trànsit fa que qualsevol topada suposi un xoc en cadena i unes retencions interminables. No hi ha prou sortides que donin escapatòria a l’increment de sinistralitat. Els vehicles queden atrapats sense opció a sortir. Les infraestructures no estaven pensades ni per tants vehicles ni per tants accidents.
Les estadístiques demostren que des de la gratuïtat a l’AP-7, l’AP-2, la C-32 Nord i la C-33 ha augmentat el nombre d’accidents.
L’AP7 és la que més trànsit ha incrementat i en conseqüència la sinistralitat també ho ha fet; però no hauria de ser necessàriament així.
I la solució que sembla haver trobat el Servei Català de Trànsit i el Ministeri de Transports ha estat habilitar grues de gran tonatge per poder retirar tràilers que són uns dels vehicles que presenten més percentatge d’accidentalitat i són responsables dels col·lapses. És a dir, posen tiretes a la ferida quan haurien d’estar treballant en evitar la ferida.
I arribarà l’estiu i amb ell les complicacions augmentaran i llavors a correcuita es crearan comissions que busquin solucionar el que llavors era un problema i haurà esdevingut catàstrofe.
Les autopistes ja no són les vies ràpides i segures d’abans tot i que no ha canviat l’asfalt, ni la il·luminació ni els rètols informatius. Només ha canviat la mentalitat de les persones que hi circulen. I és que no pagar pot acabar resultant més car.
Bon article Phil, pero de pagar si les continuem pagan amb els nostres impostos, pero com be dius, ens semblen gratuïtes.
Gràcies per comentar!