Slider
Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Avions Alemanys desprès de la II Guerra Mundial, per Lluís Corominas. Capítol 5
Slider

Avions Alemanys desprès de la II Guerra Mundial, per Lluís Corominas. Capítol 5

AVIACIÓ.     (Continuació de la sèrie de capítols del mes de juliol)

CAPITOL 5

Els avions  SNCAC, NC 701 i NC 702

L’empresa alemanya Siebel va desenvolupar i va produir un bimotor de transport de deu places, denominat Si-204.

Les principals cadenes de muntatge d’aquest avió durant la II Guerra, van estar a càrrec de la  Societé  Nationale  de  Constructions Aeronautiques  du Centri, SNCAC ( empresa que es va constituir arran de la nacionalització de la indústria aeronàutica francesa al 1.936, agrupant les companyies  Farman  i Hanriot) que el va construir en dues versions, la Si-204 B i Si-204D destinats a la Luftwaffe i als francesos. En concloure les hostilitats, la SNCAC, va continuar  produint aquests avions amb noves denominacions SNCAC NC 701 (equivalent al Si-204D) i NC 702 (equivalent al Si-204 D), batejades totes dues versions amb el nom de “Martinet”. Diferien bàsicament per la instal·lació del motor francès de 590 hp Renault (SNECMA) 12S, una versió francesa del tipus alemany Argus AS 411. S’en varen construir uns 300 exemplars, dels quals un número important va servir durant alguns anys a la flota de la companyia  Air  France; així com en l’exercit de l’aire participant en els conflictes colonials. En la mateixa SNCAC, en 1945, i per a cobrir les necessitats del moment es van construir 64 unitats del caça alemany Fw-190, sota la designació NC 900, avions però que van servir en un període molt breu.

 

Siebel SI-204

 

SNCAC NC-702

 

Nord Aviation

A principis de 1942, la producció del Messerscmitt Bf 108, va ser transferida a la Societé Nationsale de Constructions Aeronautiques du Nord, més coneguda per Nord o SCAN, situada a la ciutat francesa de Mureaux, produint fins a la finalització del conflicte a França, en 1944, 170 Bf 108 per a Alemanya. Acabada la guerra, Nord va decidir prosseguir fabricant l’avió sota la designació Nord 1000. El pas següent, donat el 1945, va consistir a canviar el motor original Argus per un motor francès Renault 6Q11 de 233 hp, denominant a aquest model Nord 1001 “Pinguin”. Al poc temps s’el dotà d’un motor lineal, Renault 6Q10 i d’una capacitat per a quatre places convertint-se així en el Nord 1002 “Pinguin II”. Entre tots dos “Pinguin” es construiren 250 unitats, la majoria de les quals van ser utilitzats com a avions d’enllaç i comunicacions per les administracions militars franceses.

En el transcurs de 1943 – 44, Nord va construir dos prototips del Messerschmitt Me- 208 que diferia del Bf 108 en incorporar un tren d’aterratge tricicle retràctil. L’únic exemplar que va aconseguir sobreviure a la guerra es va denominar Nord 1100 “Noralpha” i fou desenvolupat per l’empresa com a Nord 1101 o Nord 1102, segons portés el motor Renault 6Q10 o 6Q11. Els militars francesos els van batejar “Ramier” i “Ramier II”. Entre tots dos models es van construir unes dues-centes unitats.

La neutral Suïssa en 1938 va adquirir a Alemanya 15 Bf 108, als quals va afegir durant la guerra altres tres de diferents procedències, com a avió escola i d’enllaç que es varen mantenir en vol fins a 1.959, la qual cosa dóna una idea del bon fer d’aquest aparell del que no fa molts anys s’arribà a parlar de tornar à construir-lo modernitzat. En 1.960 l’avió matriculat A-208 va ser lliurat al seu dissenyador Willi Messerchmitt per a ser exposat en el museu alemany de Augsbourg.

Nord 1102, un dels derivats francesos de la ME-208. (Fotografia Lluís Corominas)

 

Fieseler Fi-156 Storch

Fieseler va haver de dediqcar-sa cada vegada més a la construcció de caces Bf 109 i Fw 190, malgrat la qual cosa el 1942 fins i tot va poder lliurar 484 unitats, mentre que altres 121 sortien de les cadenes de muntatge de Puteaux , França , de Morane-Saulnier.

El 1943, es van traslladar utillatges i mà d’obra d’alemanya a la factoria de Benes Mraz, a Chocen, en el que els nazis van dir Protectorat de Bohèmia-Moràvia de la ex Txecoslovàquia.

Totes les Storch subsegüents varen sortir de Puteaux o Chocen, factories que després de la Guerra van seguir amb la producció. Els avions construïts en Chocen després de la guerra es van denominar Mraz K 65 Cap i la seva producció acabà el 1948 amb la presa del poder pels comunistes.

Les designacions de Puteaux van ser Morane-Saulnier MS 500, 501 i 502. Lesl primeres s’adjudiquen a la sèrie Fi-156C estàndard, el MS-501 s’assemblava al Antonov OKA-38 (versió soviètica de l’avió alemany) en muntar un motor lineal invertit i la versió més important, construïda en quantitats substancials va ser la MS-502 “Criquet”, amb un motor radial. Aquest motor es va adaptar d’allò més bé i va tenir una llarga carrera en la Armeé de l´Air i l’Aeronavale per la qual cosa va actuar tant al Nord d’Africà com en el conflicte de la Indoxina, a més de passar també a formar part de l’aviació vietnamita.

Morane Saulnier 505 Storch, una de les versions franceses de la Fi – 156 (Fotografia Collection Bougarel – Foto Dunoyer)

 

Una Mraz K 65 CAP, la versió txeca de la Fi-156 al Letecke Muzeum (Fotografia Lluís Corominas)

Lluís Corominas.

2020-09-08

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator