Slider
Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Avions Alemanys desprès de la II Guerra Mundial, per Lluís Corominas. Capítol 6
Slider

Avions Alemanys desprès de la II Guerra Mundial, per Lluís Corominas. Capítol 6

AVIACIÓ.     

CAPITOL 6 i últim del monogràfic

Els avions Arado 96

Al 1940 es va passar la producció d’aquest avió d’escola a una companyia subsidiària de Junkers i a mitjans de 1941 es va encarregar de la seva producció a la companyia txecoslovaca Avia, a la qual el 1.944 es va incorporar a l’efecte d’aquest programa de fabricació la firma Letov de Praga. Acabada la guerra els txecs van continuar la seva producció fins a 1948 i el varen subministrar a les Forces Aèries de Txecoslovàquia amb el nom de Avia C2B.

Arado AR 96-B

 

Els reactors Messerschmitt ME-262

Seguint a Txecoslovàquia acabada la guerra es va seguir amb la construcció del reactor de combat Me-262, a partir de components produïts durant les hostilitats. La construcció es va realitzar a la firma Avia sota les sigles S-92 ,els monoplaces de combat i CS-92 els biplaces d’entrenament. El primer prototip de S-92 va volar per primera vegada en 1946 i no va ser fins a 1950 en què es va formar la primera i única unitat de combat que va volar aquest tipus d’avió per poc temps. Avui es conserven un exemplar S-92 i un altre CS-92 a Praga.

Messerschmitt S-92, la versió txeca del Me-262 al Letecke Muzeum, (Foto: Lluís Corominas)

 

Productes Bücker

Al 1932, després de dotze anys a Suècia, Carl Clemens Bücker, va decidir vendre les seves accions en S.A.A.B i tornar a la seva Alemanya natal. Al 1933 ja havia fundat la Bücker Flugzeughau G.m.b.H., però poc abans de tornar a la seva terra i amb l’ajuda de l’enginyer suec Anders J. Anderson, havia pràcticament acabat l’estudi d’un biplaça per a la formació inicial dels pilots, així com per al seu perfeccionament posterior. El constructor la va batejar “Jungmann” i el Ministeri de l’Aire Alemany li va adjudicar el número de tipus 131.

Bücker 131 Jungmann. Posta en marxa (Foto: Lluís Corominas)

El primer vol del prototip va tenir lloc el, 27 d’abril de 1934, a les mans de Joachim von Köppen. Es tractava d’una Bü – 131. És molt difícil saber exactament quantes “Jungmann” es varen construir, fins i tot sembla acceptar-se la xifra compresa entre 3.000 i 4.000 unitats, fins al cessament de la seva producció el 1941 a Alemanya.

Suïssa es va convertir en el primer client estranger en adquirir deu unitats per a l’aero club suís i les tropes d’aviació del país. La primera a arribar es matricula HB-EKA. El 1936 es va iniciar en “Dofkug” una sèrie de 90 unitats, l’ultima lliurada el 1944.

Bücker 131 Jungmann a Sabadell (Foto: Lluís Corominas)

Txecoslovàquia, va tenir dos constructors diferents. El 1937 la Tatra Ringhoffer va produir, sota llicència, una dotzena de “Jungmann” sota les sigles T-131. Acabada la guerra, les autoritats txeques decideixen en 1946 reprendre la producció, per a cobrir les necessitats de la seva aviació militar. L’ Aero Tovarna Tetadel que durant l’ocupació alemanya va produir unes 300 unitats per als ocupants, es va fer càrrec de la producció sortint de les seves factories 260 unitats fins a 1949, conegudes amb les siglesZ-131 i equipades amb un motor Walter “Minor” 4-III de 105 CV, van rebre la designació militar C-104.

Però el major usuari estranger va ser el Japó que la va produir sota llicència Kyushu .Hikoki K.K., produint 217 unitats des que a l’agost de 1941 va volar el seu prototip. Mentre que la Nippon Kokusai Koko K.K., lliurà 1.037 exemplars , a l’exercit imperial, a partir de 1943.

L’aparició de la Bücker 131 en els cels Espanyols, s’enquadra dins de l’ajuda alemanya als Nacionals, als quals s’en lliuren durant el conflicte cinquanta unitats numerades del 33-1 al 33-50 i destinades a tasques d’entrenament i formació de pilots a l’Escola Elemental de Copero, Escola de Transformació de Jerez de la Frontera i l’Escola Elemental de Càceres.

Bücker 131 Jungmann en vol (Foto: Lluís Corominas)

Acabada la contesa, C.A.S.A. s’encarrega de la construcció sota llicència d’un total de 450 unitats denominades CASA C-1131H/E, lliurades entre Maig de 1940 i Desembre de 1963.

Es van produir en dues sèries. Les dues-centes primeres equipades del motor Hirth M.H. 504 A. Aquesta sèrie es va denominar C-1131 H. Les restants dos-cents cinquanta, van ser dotades del motor ENMASA Tigre G IV A i denominades C-1131 E. Entre 1956 i 1958, trenta C-1131 H van ser transformades en C-1131 E.

Avui hem pogut comprovar que fins i tot volen unes 35 a Espanya, enquadrades en aeroclubs, clubs acrobàtics per al gaudi dels seus pilots i aquells que les veuen evolucionar en els festivals.

Bücker 131 Jungmann (Foto: Lluís Corominas)

Sortint del nostre país també podem afirmar que a l’estranger volen unes 20. .Així un clàssic de l’aviació que es va intentar tornar a construir a Suïssa en els anys seixanta, de l’intent dels quals només van sortir tres exemplars, fins i tot solquen els espais demostrant que malgrat els seus anys es manté en forma.

La nostra història fins i tot no acaba, però continuem veient que va succeir amb els altres productes Bücker.

Durant les últimes fases de la II Guerra Mundial, la factoria de Zlin a Otrokovice va obrir una línia de muntatge per al model alemany Bü-181 “Bustman” i el seu motor Hirtz, i la construcció del model va prosseguir en la postguerra sota la denominació Zlin 181. Es van construir al voltant de 180 aparells, dels quals la majoria varen passar a les Forces Aèries de Txecoslovàquia en qualitat d’entrenadors i amb la designació C-6.

La cabina davantera de la CASA C-1131 (Foto: Lluís Corominas)

El següent desenvolupament va ser el Zlin 281 amb el motor Toura 4 de 105 hp, del qual es varen construir al voltant de 100 unitats per al mercat civil abans que en 1948 les cadenes de muntatge es dediquessin al model Zlin 381 amb motor Walter Minor III de 105 hp. Es van produir 184 exemplars dels quals la majoria van passar a engrossir les files de les Forces Aèries de Txecoslovàquia amb la designació C-106 i 45 van anar a parar a les Forces Aèries de Hungria. Estaven disponibles diferents variants inclosa, una de turisme, una altra d’entrenament i semiacrobática i una tercera totalment acrobàtica; a més un Zlin 381 va ser utilitzat per a avaluar el motor Praga E de 150 hp. A Egipte es va iniciar la producció sota llicència d’aquest model amb el nom de “Gomhouria” Mk1 amb el motor Walter Minor, seguit pel Gomhouria MK2, amb el Continental C-145 de 145 hp. Fa uns anys  aquests avions egipcis seguien en servei en la Força Aèria Egípcia com a avió d’entrenament elemental.

 

 

“Gomhouria”, la versió egipcia de la Bücker–181 (Foto:Lluís Corominas)

 

Lluís Corominas

2020-09-16

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator