AVIACIÓ.
CAPITOL 1
S-109/C-210, els ME-109 de l’Est
Les necessitats de la guerra va obligar els alemanys a escampar per tota Europa ocupada la major part de les instal·lacions industrials, en les quals fins i tot es va arribar a fabricar material de primera línia.
El 1944 es va prendre la decisió de passar a la societat Avia de Praga-Cakovice la producció completa del Messerschmitt Bf – 109 G-14.
En aproximar-se la data del primer lliurament, l’exèrcit Soviètic ocupava Txecoslovàquia i les instal·lacions d’ Avia intactes, malgrat això, des de principis de 1945 el programa prosseguì amb la finalitat de dotar a la naixent aviació militar txecoslovaca. Es va preveure de construir 500 unitats.
En la reproducció del programa, es van enfrontar al problema de no disposar de suficients motors Daimler-Benz 65, podent produir només 20 unitats del Me -109 G-14, designades com a C-10 per l’empresa i com S-99 per l’aviació militar, afagint-hi dues unitats biplaces.
C-110 o CS-99.
Es va decidir solucionar el problema utilitzant els motors Junkers Jumo 211F, que equipaven els Heinkel 111 dels quals hi havia en grans quantitats estacionades a Txecoslovàquia. L’adopció d’un motor diferent al seleccionat per a equipar a l’avió, crea problemes. Va caldre dotar a l’avió d’una hèlix de pales sobredimensionades però per a obtenir el rendiment necessari del motor, es va haver de dissenyar de nou el bastidor per adaptar-hi el motor Junkers. Aquests canvis donaven a l’avió un nas més llarg i una línia més elegant, però feia el pilotatge més delicat, convertint-se en hipersensible als comandaments en els enlairaments i aterratges.
Batejat C-210 / S-199 “Mezec” (Mula, a causa de les seves qualitats de vol) va equipar pràcticament l’aviació de caça txecoslovaca des de 1947.Quan es produí el cop d’estat Comunista, un S-199 amb els numerals KS-10 es va passar a la RFA.
El “Mezec” es va mantenir en servei fins a l’arribada dels reactors de combat Yak-23 i Mig-15, però alguns fins i tot encara volaven el 1957 amb la Guàrdia Nacional, al costat d’alguns CS-199 biplaces d’entrenament. En total entre 1945 i 1949 es van construir 551 exemplars a Txecoslovàquia.
Israel, en la seva guerra d’independència, anava a la cerca desesperada d’avions de combat, per a dotar al seva recent creada Hel Ha´Avir (Exercit de l’aire), va ser l’única Força Aèria a comprar-lo i usar-lo en combat, donant-se la circumstància que el descendent del mític Me-109, el S-199 , va tornar a enfrontar-se al seu etern rival, el Spitfaire, però pertanyents als Exèrcits Àrabs.
El primer contracte de la Hel Ha´Avir , per la compra de deu aparells va ser signat el 23-4-1948, a un preu de 190.000 dòlars unitat, seguit el 20 de Març d’una altra comanda per quinze unitats més. Hi ha però qui afirma que el total d’avions adquirits d’aquest model rondava les vuitanta unitats.
Davant la urgent necessitat, d’Israel, de rebre els avions, va obligar a optar pel trasllat per via aèria, però la situació política del moment complicà les coses i després d’un primer viatge en un C-47 llogat, va haver de buscar-s’ha una altra solució, fins que amb rapidesa es van poder comprar uns Curtis C-46 “Comando” en bon estat i es va organitzar un pont aeri via Padgorica, antiga Yugoeslavia, fins a acabar amb ei lliurament el 12 d’agost de 1948.
A partir de l’arribada dels primers avions a Israel, en els hangars de Akron, es van tornar a muntar amb l’ajuda de pilots i tècnics txecs, els quatre primers S-199 , van estar ràpidament llestos per a actuar i els primers pilots foren Ezer Weisman, un altre israelià i dos voluntaris Sud-africans.
En una de les primeres accions, va ser abatut un dels S-199 israelià. En saltar amb paracaigudes el seu pilot, va anar llançant crits amb la finalitat de ser reconegut pels colons jueus que l’esperaven a baix i el prenien per un àrab. En aquesta època pocs eren els que sabien que Israel disposava d’aviació.
Pilots i mecànics es van trobar amb diversos problemes: la mala sincronització amb l’hèlix de les armes instal·lades en el morro, la disposició poc practica dels instruments d’origen alemany i la part de la vidriera que tancava la cabina, per l’exterior feia molt difícil obrir-la des de dins; per aquest motiu els habitants dels llogarets pròxims es varen convertir en autèntics especialistes en auxilis d’urgència.
Al gener de 1.949 hi havia quatre o cinc “Mezec” supervivents en els aeròdroms israelians, dels quals avui sobreviu un en un museu.
Els avions del Hel Ha´Havir, procedien directament de l’aviació militar txeca, per la qual cosa se’ls va pintar l’estrella de David en blau sobre blanc en fuselatge i ales .El timó de direcció portava unes bandes blanques i vermelles i el fuselatge es veia circumval·lat per dues fines bandes blanques de fàcil identificació.
Però aquests Messerschmitt, que tanta fama van obtenir en la II Guerra Mundial, no van ser els últims a volar. Per a seguir la prolongació de la seva vida hem d’anar a Espanya.
Lluís Corominas
