Inici » a-ultimesnoticies » “Bacants. Preludi per a una purga”. J. A. Aguado

“Bacants. Preludi per a una purga”. J. A. Aguado

J. A. AGUADO/CULTURA/TEATRE

Bacants. Preludi per a una purga

CULTURA.  La coreògrafa Marlene Monteiro Freitas va presentar al Mercat de les Flors un espectacle basat en el clàssic d’Eurípides Les Bacants, en el naixement de la tragèdia de Nietzsche i en els estudis de Françoise Frontisi-Ducroux per construir un espectacle ple d’energia. El punt de partida gamberro és el deliri, la irracionalitat, la histèria i la bogeria. A escena des del moment mateix en què el públic accedeix a la seva butaca vuit ballarins-performances i cinc músics. Una pujada d’adrenalina amb un festival exuberant on les cinc trompetes i la música electrònica obliga el moviment continu dels ballarins. Que ningú esperi d’aquest espectacle una dramatúrgia que segueixi els passos d’Eurípides. El ritual d’adoració al déu del vi, Bacus, i del plaer és el fil conductor d’aquest espectacle ple de frenesí.

El seu sol, Guintche, va ser la carta de presentació d’una artista que barreja l’avantguarda de l’escola P.A.R.T.S. de Brussel·les i el seu pas pel Gulbenkian portuguès i les seves vivències culturals pròpies de la seva cultura de Cap Verd. Tant el seu anterior espectacle com el present entren dins el món de la imaginació, de la performance i el teatre físic. Una frenètica música mou a tota la companyia a un ritme trepidant i fa que l’espectador senti empatia i sorpresa. La manera de treballar de Marlene Monteiro ens recorda al desaparegut Carles Santos, avantguarda i investigació. La coreògrafa i ballarina explora el cos humà i els seus límits com a mètode de creació. Un moment de reflexió és quan es projecta un documental sobre un part natural del japonès Kazuo Hara.

El llenguatge que utilitza és un territori fronterer amb l’art, la dansa i la música amb la finalitat de buscar sempre el límit del moviment, la radicalitat de l’espectacle. Aquest treball és molt dur, tota la companyia es lliura a un ritual la fi del qual sembla ser l’esgotament físic. La cara, la màscara com a expressió de l’ànima i com a element a deformar, sobretot la boca, és una constant africana que apareix a l’espectacle. Altres vegades la companyia trenca la quarta paret i es barregen amb els espectadors tot interpel·lant-los, amb música, sorolls o amb salutacions amb els seus guants de plàstic. Una de les característiques a destacar de l’espectacle és la utilització d’elements propis de la música, com micros i faristols de forma artística, convertint el micro o el faristol en un element escenogràfic que desperta els somnis o les realitats paral·leles més delirants, de tal manera que converteixen un faristol en una màquina d’escriure, o rems enmig d’un mar, fusells per disparar a un costat i altre de l’escenari.

Els intèrprets de Bacants estan sotmesos a la contradicció constant entre els elements salvatges i els harmònics, a contradiccions contràries entre la brutalitat i l’assossec. L’antítesi és la figura dominant d’un espectacle de dues hores de durada radical i divertit, ple de moments d’excés, de crit, de màscara, de maquillatge. Els intèrprets s’esforcen al límit, com en una fàbrica, quan sona la sirena i tornen a la feina, mecànic i insistent de música gravada i música en directe, fins al moment de deliri total que ve amb el Bolero de Ravel. Un veritable privilegi veure a la ballarina i coreògrafa en plena plenitud del seu art.

J. A. Aguado.

2019-01-30

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator