PHIL CONNORS/TRIBUNA
Confinament i estrès
Estar en confinament no implica necessàriament estar fent coses contínuament. No estem obligats ni ens em de sentir malament per no fer, podem només ser.
No cal que fem gimnàs, zumba, ioga o musculació cada dia. Ni cal que escrivim novel·les o memòries sinó es el nostre ofici. Ni que fem pa, magdalenes i pastissos a tota hora. Ni que ens afartem menjant com si no hi hagués demà. Ni que rivalitzem amb els veïns a veure qui fa més soroll des de les finestres o balconades.
Podem fer-ho i gaudir-ho però no estem obligats. L’ansietat que algú pot patir per la sensació d’una claustrofòbia no s’ha de combinar amb l’estrès per fer i no parar. Estem tancats, confinats si, però no empresonats.
Podem simplement intentar trobar-nos amb el nostre jo més interior, més íntim. Intentar fer repàs de la nostra existència fins aquesta quarantena. Passar comptes amb les decisions preses i que vist els resultats potser, o no, haurien d’haver estat altres.
Podem reflexionar sobre el nostre caràcter, sobre els nostres hàbits, tics i vicis.
Tenim una ocasió única per poder canviar allò que no rutlla, allò que molesta a altres, allò que fa mal. Podem fer esmena d’actituds i donar un tomb i esquivar aquella corba que s’atansa massa ràpid i no ens donarà temps a gestionar-la perquè hem estat anant a massa velocitat.
Pot semblar un missatge new-age, però el raonar es un privilegi dels essers humans, que ens diferencia dels animals, al que no hauríem de renunciar.
Es un exercici de meditació. Una estona cada dia, amb el ferm propòsit de ser sincers amb tot el que això suposi. Interioritzant els pensaments es poden exterioritzar els sentiments.
I en podem sortir enfortits, no només físicament sinó també emocionalment.
El confinament te aspectes positius i ens en podem beneficiar i estem moralment obligats a fer-ho, ni que només sigui en nom dels que van caient i ja no seran a temps de canviar.
Canviar per millorar. Ja queda menys.
Phil Connors
