PHIL CONNORS/TRIBUNA
Sant Jordi Confinat 2020.
Avui es Sant Jordi, data simbòlica per excel·lència de Catalunya, i passarà gairebé de puntetes i sense fer soroll.
Aquella xerrameca que omplia els carrers, aquell esclat de colors de roses i cobertes de llibres a les mans, rialles, petons, abraçades, vídeos, fotos, selfies… aquest any ens l’han pres.
El confinament, que fa que aquests mesos moltes celebracions siguin a porta tancada o davant la càmera inclinada de l’ordinador, la que fa els caps grossos, ha volgut que enguany no ens importi el temps meteorològic: tan li fa que sigui un Sant Jordi amb sol o sota pluja.
Una realitat deformada per un virus que fa que les prioritats com a nació quedin esmorteïdes per la necessitat de seguir vius i, el que és més important, amb futur per tenir ocasió de poder seguir construint els somnis.
Mals temps per exterioritzar, més enllà de les quatre parets del domicili, finestres i balconades, emocions i sentiments.
Aprofitem la diada per llegir; segur que tens algun llibre o novel·la pendent. Ara és el moment de fer que la cultura floreixi, no deixis passar l’ocasió. Anima els teus a fer el mateix: llegir en família és una experiència gratificant que probablement no hi ha massa ocasió de tastar.
![](https://www.diarisantquirze.cat/wp-content/uploads/2020/04/12_Sant-Jordi-Confinat-2020.jpg)
La cultura facilita l’enteniment i proporciona entreteniment
Però la cultura, que és la representació d’un poble, tot i que ara parli amb veu fluixeta, no ha callat i tornarà a bramar divagacions, reivindicacions, inconveniències i deliris, ja que la cultura o sotraga la zona de confort mental o no ho és.
I la cultura precisa de l’instrument de la llibertat per explicar-se i per expandir-se. Una llibertat d’expressió que continua sota amenaça, real, de presó com altres llibertats.
Que il·lusos pensar que un cop conquerides ja eren nostres i no ens les podien prendre. Que ingenus creure que el silenci dels repressors era acceptació. Que cadells per no veure el pal amagat darrere l’esquena.
Però no perdrem l’esperança i tot i que costi tornarem a recuperar allò que ens pertany de dret com a persones, com a ciutadans i com a poble.
Feliç diada de Sant Jordi per tothom.