PHIL CONNORS/TRIBUNA
Pardals
Aquests dies que el confinament fa treure el cap per la finestra i guaitar la solitud i escoltar el silenci permeten copsar una realitat preocupant: a Sant Quirze estan desapareixent els ocells i particularment els pardals.
I es que en els darrers 10 anys la població de pardals a la península ibérica ha caigut més d’un 20% això es pot traduir en uns 30 milions d’exemplars menys.
Però és que al continent europeu encara es pitjor: a Londres l’espècie ha desaparegut en un 95%, a Brussel·les i Praga ja no n’hi ha i als Països Nòrdics ha caigut en un 40%. Xina es cas apart: els van exterminar per assegurar collites abundants.
Sempre s’ha dit que la presencia de pardals es un indicador de la salut d’una ciutat, a més pardals més salut. I si es cert, això vol dir que les ciutats europees, grans, mitjanes i petites, estan emmalaltint. I si les ciutats estan tocades, com estem nosaltres? no ara amb la COVID-19, sinó abans i com seguirem després?
Els pardals, com la majoria d’espècies animals, tenen una funció reguladora i son essencials en l’equilibri de l’ecosistema. La seva reducció inevitablement comporta alteracions en altres especies encara difícils d’avaluar.
Això es com l’escalfament global: si no s’actua a temps, els efectes es fan esperar però quan arriben pot ser tard per revertir-los.
Als pardals, que de sempre han triat forats per fer els nius, en edificis vells, en desaigües en desús, en troncs d’arbres, es troben que les noves construccions no els son amigables, cada cop hi ha menys arbres a les ciutats i més pesticides als camps.
La urbanització excessiva els arracona. Ho tenen tot en contra, malgrat això, tossuts per la seva supervivència, ponen entre dos i tres cops a la primavera i entre tres i cinc ous cada vegada però malauradament ja no totes les cries surten endavant.
S’apunta a la contaminació com un dels factors més depredadors d’aquesta espècie. I hi ha estudis que assimilen el creixement de mortaldat entre els humans, corona virus a banda, per efectes dels nomenats gasos hivernacle, parell a la progressiva desaparició dels pardals.
I ara també s’està alarmant sobre la disminució de pingüins. Això només acaba de començar. Certament la naturalesa s’està reajustant i el canvi climàtic n’és la causa. La virulència de la COVID-19 també es asimptomàtica, de virus n’hi ha hagut, n’hi ha i n’hi haurà però aquesta malaltia sembla especialment encoratjada, serà que ens troba afeblits.
Podem aprofitar que som més a casa i ara que ens deixen sortir a passejar per oferir molletes de pa, llavors, gra i altri als pardals i ocells en general. La manca de l’habitual piuladissa primaveral als nostres carrers, jardins i parcs ens ha de preocupar i molt: pot ser el silenci previ a la tempesta.
