Slider
Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Bien, excursionistas, ¡arriba! by Phil Connors
Slider
Phil Connors. Meteoròleg televisiu i metafísic accidental, català de Pittsburgh, aquari del 2 de febrer de 1993

Bien, excursionistas, ¡arriba! by Phil Connors

PHIL CONNORS/TRIBUNA

Encuentros en la tercera fase.

Mitjançant un espès sistema regulació d’activitats i horaris per fases d’aplicació asimètrica s’inicia la desescalada però encara som en territori comanxe, sense saber on es el nord i sense saber si el nostre microscòpic enemic s’està empescant tornar-nos a atacar ara que l’eufòria guia les nostres passes i tenim les defenses baixes.

No sabem quan durarà la situació actual, ni tampoc si tot quedarà enrere com un malson, com les temporals epidèmies de les vaques boixes o la grip aviar, o s’arrossegarà com una rèmora y s’instal·larà en la nostra quotidianitat fins que la vacuna ho arraconi als llibres d’historia.

Sembla, però, que la nova normalitat, o millor la nova realitat, començarà a dibuixar-se en la fase 3, com la pel·lícula Encuentros en la tercera fase que de normal no tenia res.

La normalitat ha canviat de significat. El que fa uns mesos era normal està en entredit. Potser no hi haurà normalitat absoluta fins d’aquí uns anys i tindrem que acostumar-nos a viure amb una realitat que estarà en canvi permanent.

Realitat enmascarada

Moltes decisions que precisaven d’aferrissats debats per tirar endavant s’han resolt per necessitat. El teletreball, per exemple, les reunions per videoconferència. A partir d’ara potser passi a ser quelcom normalitzat. Com la tele atenció sanitària. El pragmatisme s’hauria d’imposar en les grans empreses reduint costos i els plans amb objectius  triennals o quinquennals hauran d’adaptar-se a trimestrals o semestrals a tot estirar. Inversions en comptagotes i res d’obres faraòniques o excessos de luxe asiàtic.

Els governs hauran de confeccionar pressupostos més preocupats per la sanitat, l’ensenyament, el transport públic i la sostenibilitat, o sigui el que garanteix un futur; lluny d’afavorir corporacions i especulacions a curt termini doncs s’ha demostrat que hi ha temes que en mans privades sucumbeixen al capitalisme més salvatge que ignora les vides humanes i només prima els beneficis d’una minoria.

Les residencies de gent gran, sense anar més lluny, tenen per davant una important reorientació, que cal sotmetre a control, per tal que siguin efectivament llars de vida i no pas avantsala de cementiris.

Els esdeveniments esportius, els cines, els teatres, els concerts, tots els llocs i els actes que precisen de la presencia de públic es veuran impactats: festes majors, exposicions, biblioteques, museus, trobades culturals, aixecada de castells. Les orquestres, les corals, els balls, les discoteques. Els bars, els restaurants, les platges, les piscines, els gimnasos. Els metros, els trens i els avions.

Estem replantejant-nos les relacions, els valors i les prioritats, som dins una crisi de alta i greu repercussió social i econòmica que ens obliga a reinventar-nos com a societat. Ningú ens ho esperàvem, no estàvem preparats ni ho estem encara. Ha estat un tsunami que ha arrasat de cop tot una sèrie de tradicions, costums i rutines i no sabem per on hem de començar la reconstrucció.

A la inescrutable lògica d’actuació dels mercats financers no se l’hauria de permetre tornar a ser tant decisiva a l’hora de traçar els nous camins de la humanitat. El mercantilisme ja no pot governar el timó.

S’haurà de repensar l’enfocament de les cadenes de producció i la deslocalització ja que, com s’ha demostrat, un sola entropessada ho deixa tot paralitzat, mentre que la producció a kilòmetre 0 te més facilitat de maniobra i control. Caldrà reobrir el debat sobre si ha de prevaler l’eficàcia a cost baix i amplis beneficis empobrint la població o l’eficiència a cost no tant baix i beneficis ajustats millorant les condicions de vida dels qui, realment, treballen.

La nova normalitat

La necessitat de tibar altra cop d’estalvis o crèdits, davant l’atur o la temporalitat precària, també posarà damunt la taula si l’oferta de productes i serveis es la més adequada als nous temps.

Una evident divergència entre el necessari i l’opcional planarà damunt de les decisions i una recol·locació de la individualitat respecte el col·lectiu obrirà noves maneres de socialització.

Encara que tot s’anirà enquibint més o menys a lloc, com un tetris que no acabi d’encaixar cada filera, la por no desapareixerà de forma tan sobtada a com va aparèixer i una versió suavitzada del carpe diem es previsible en els primers compassos.

Com un infant donant les primeres passes caurem força cops però només per aprendre a aixecar-nos.

2020-05-08

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator