Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Bien, excursionistas, ¡arriba! by Phil Connors
Slider
Phil Connors. Meteoròleg televisiu i metafísic accidental, català de Pittsburgh, aquari del 2 de febrer de 1993

Bien, excursionistas, ¡arriba! by Phil Connors

PHIL CONNORS/TRIBUNA

Teules mullades

Teules mullades es el que veig mentre miro per la finestra i cau un aiguat.

La pluja vesteix de lluent transparència les teules i deixo que la mirada rellisqui per la pendent sud dels taulats de les cases, tot esperant que el portàtil carregui el windows i l’antivirus i l’antipirètic i l’analgèsic i el tallafocs i tots els components que necessita per inicialitzar-se, que no son pocs ni precisament ràpids; d’aquí que em sobri prou temps com per passejar la mirada per damunt les teules, amb compte, això si, per no relliscar, com un funàmbul avesat o el gras violinista d’aquella pel·lícula.

Es agradable veure com canvien de color les teules xopes en funció de la seva antiguitat, de la seva historia, quan la llum els balla pel damunt, especialment amb l’apaivagada dels capvespres. En aquella hora en la que les línies es difuminen lleugerament com si tots guanyéssim la grossa en la loteria de la miopia.

Em sembla un bon nom per un títol. Em sembla un nom d’aquells que evoquen records i nostàlgies. Un nom que fa pensar i que per això mateix ja paga la pena pronunciar-lo en veu alta, però sense cridar, xiuxiuejant. Proveu a fer-ho: teu-les mu-lla-des.

Teu-les mu-lla-des

Per això estan els noms per identificar i per evocar. Río de Janeiro porta inevitablement imatges de garotas de pell bruna caminant damunt la sorra de platges musicals. Vega Sicília d’exclusius aromes i sabors en copes de llarg peu i sonor cristall. Barça, de patiment i alegria, d’il·lusió i desesperació. No ens hi podem negar, l’evidència es indiscutible: un nom és més que un nom.

La pluja afluixa la intensitat i el colpeix rítmic de les gotes cada cop més s’ha sembla a un combo de percussió; no sona igual depenent d’on toqui; no es igual el so a les fulles que a les branques, que al terra de terra com al terra enrajolat.

La musiqueta del PC indicant que ja està a punt em fa tombar cap a la pantalla. Canvio una finestra per una altra i el cursor em saluda parpellejant damunt la pàgina en blanc del tractament de textos.

Tot a punt, només em falta saber de què escric l’article d’aquesta setmana pel diari. Espero que la pluja s’endugui els microbis com deia la meva àvia, inclòs el coronavirus i podem tornar a escriure, pensar i viure altres facetes més agradables i més estimulants que les d’aquest confinament.

2020-05-15

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator