Slider
Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Bien, excursionistas, ¡arriba! by Phil Connors
Slider
Phil Connors. Meteoròleg televisiu i metafísic accidental, català de Pittsburgh, aquari del 2 de febrer de 1993

Bien, excursionistas, ¡arriba! by Phil Connors

PHIL CONNORS/TRIBUNA

Els rellotges ja no fan tic-tac

Fa poc un professor es queixava de que els seus alumnes d’ESO no sabien interpretar l’hora en un rellotge analògic i el programa Jimmy Kimmel Live de la televisió americana ho evidenciava en una enquesta al carrer.

I potser no ha de ser una queixa el que convé sinó un canvi de paradigma del que cal o no aprendre.

Al segle XIV apareix el rellotge mecànic i al XVI tant els de butxaca com de paret ja eren arreu. A l’inici del rellotge de polsera fou d’ús bàsicament femení car els homes feien servir el model leontina que penjava d’una cadena de la butxaqueta de l’armilla i no fou fins a la I Guerra Mundial que el van popularitzar els soldats.

En aquella contenda saber l’hora era fonamental per aixoplugar-se quan començaven els bombardeigs. Tot i que el rellotge no immunitzava, saber l’hora podia ser la diferència entre salvar la vida o morir.

A partir d’aquí van evolucionar amb prestacions; submergibles, calendari, fases de la lluna, cronòmetre… per convertir-se en el regal preferit de la 1a comunió. I en ple segle XX, dècada dels 70, apareix el rellotge digital que ja no du agulles sinó números i ja no cal interpretar l’hora sinó simplement llegir-la.

Rellotge analògic vs. digital

Des de llavors el jovent comparteix la seva vida amb rellotges digitals incorporats a PCs, consoles, càmeres fotogràfiques, mòbils, electrodomèstics, teles, cotxes… per tant la presència d’un rellotge al canell com ens propi, abans indispensable, ara és complementari. I si és analògic, una nosa, àdhuc.

Els rellotges de polsera són, ja ho eren, no ho han deixat de ser mai, però ara encara més, un símbol de distinció i status, que denota l’elegància, el poder adquisitiu i la sofisticació de qui el du i hi ha força gent que es passeja duent al canell rellotges que valen més que un cotxe.

El que els converteix en víctimes objecte de desig de lladres que no dubten a estrebar-los en carrers, del mateix centre, de conegudes ciutats.

I les parets de paper de fumar de les vivendes han relegat els rellotges de paret, fins i tot els cucuts, i les seves sonores campanades, quarts i hores, a muts objectes de col·leccionista. I mira que el de la peli Laura va tenir un paper fonamental.

A les escoles britàniques es plantegen suprimir els rellotges analògics atès que susciten indiferència i incomprensió.

El rellotge analògic forma part de la vida dels adults i més si tenen certa edat però no forma part de la vida dels adolescents actuals, en un temps en que prima la imatge i la immediatesa. Les agulles obliguen a interpretar i verbalitzar quelcom que cada idioma ho diu de manera diferent; els números del digital només s’han de llegir.

Un exemple, miro el rellotge i dic, en gramàtica essencial de la llengua catalana, que gairebé és mig quart passat de set. Quanta estona us cal per traduir-ho a números?

I vosaltres, dueu rellotge?

2020-02-07

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator