PHIL CONNORS/TRIBUNA
Els rellotges ja no fan tic-tac
Fa poc un professor es queixava de que els seus alumnes d’ESO no sabien interpretar l’hora en un rellotge analògic i el programa Jimmy Kimmel Live de la televisió americana ho evidenciava en una enquesta al carrer.
I potser no ha de ser una queixa el que convé sinó un canvi de paradigma del que cal o no aprendre.
Al segle XIV apareix el rellotge mecànic i al XVI tant els de butxaca com de paret ja eren arreu. A l’inici del rellotge de polsera fou d’ús bàsicament femení car els homes feien servir el model leontina que penjava d’una cadena de la butxaqueta de l’armilla i no fou fins a la I Guerra Mundial que el van popularitzar els soldats.
En aquella contenda saber l’hora era fonamental per aixoplugar-se quan començaven els bombardeigs. Tot i que el rellotge no immunitzava, saber l’hora podia ser la diferència entre salvar la vida o morir.
A partir d’aquí van evolucionar amb prestacions; submergibles, calendari, fases de la lluna, cronòmetre… per convertir-se en el regal preferit de la 1a comunió. I en ple segle XX, dècada dels 70, apareix el rellotge digital que ja no du agulles sinó números i ja no cal interpretar l’hora sinó simplement llegir-la.

Rellotge analògic vs. digital
Des de llavors el jovent comparteix la seva vida amb rellotges digitals incorporats a PCs, consoles, càmeres fotogràfiques, mòbils, electrodomèstics, teles, cotxes… per tant la presència d’un rellotge al canell com ens propi, abans indispensable, ara és complementari. I si és analògic, una nosa, àdhuc.
Els rellotges de polsera són, ja ho eren, no ho han deixat de ser mai, però ara encara més, un símbol de distinció i status, que denota l’elegància, el poder adquisitiu i la sofisticació de qui el du i hi ha força gent que es passeja duent al canell rellotges que valen més que un cotxe.
El que els converteix en víctimes objecte de desig de lladres que no dubten a estrebar-los en carrers, del mateix centre, de conegudes ciutats.
I les parets de paper de fumar de les vivendes han relegat els rellotges de paret, fins i tot els cucuts, i les seves sonores campanades, quarts i hores, a muts objectes de col·leccionista. I mira que el de la peli Laura va tenir un paper fonamental.
A les escoles britàniques es plantegen suprimir els rellotges analògics atès que susciten indiferència i incomprensió.
El rellotge analògic forma part de la vida dels adults i més si tenen certa edat però no forma part de la vida dels adolescents actuals, en un temps en que prima la imatge i la immediatesa. Les agulles obliguen a interpretar i verbalitzar quelcom que cada idioma ho diu de manera diferent; els números del digital només s’han de llegir.
Un exemple, miro el rellotge i dic, en gramàtica essencial de la llengua catalana, que gairebé és mig quart passat de set. Quanta estona us cal per traduir-ho a números?
I vosaltres, dueu rellotge?