Slider
Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Bien, excursionistas, ¡arriba! by Phil Connors
Slider
Phil Connors. Meteoròleg televisiu i metafísic accidental, català de Pittsburgh, aquari del 2 de febrer de 1993

Bien, excursionistas, ¡arriba! by Phil Connors

PHIL CONNORS/TRIBUNA

Febrer i principis

Els febrers sempre són febrers, ja siguin curts o llargs, i no fa perdre la son a ningú, si de cas als fabricants de calendaris. Febrer és un mes amb principis. Ell té 28 dies cada any tret d’un, cada quatre, que en te 29. O sigui gairebé com els polítics que tenen uns principis i depèn de les eleccions, cada quatre anys, si arriben, igual els canvien.

Els febrers de 29 dies són desequilibrants pel rellotge biològic dels éssers humans? Som sensibles als bianuals canvis d’hora però no a l’allargament del nombre de dies que conformen un any?

Però i si fos a l’agost? Ah! Potser seria diferent: un dia més o menys de vacances, un dia més o menys a pagar per l’apartament, tal vegada captaria l’atenció i seria motiu de debat i anàlisi: s’ha de mantenir el dia fluctuant? Cal fixar l’any a 365 o 366 dies per sempre més?

Hi hauria taules rodones parlant-ne a televisió, tertulianes i tertulians exposarien avantatges i desavinences; gent de la ciència, d’altres disciplines acadèmiques, de l’esport i de la política es posicionaria i trauria a la palestra els seus interessos i les seves tendències i els seus principis.

Així de penells som els éssers humans, obsessionats per un dia oblidem els 365 restants. Els principis poden trontollar per circumstàncies que s’escapen al control i hom ha d’entendre que una cosa és en el que es creu i una altra el que et veus abocat a fer.

Si la taula de diàleg entre governs, espanyol i català és un posicionament de principis i no un acostament de posicions serà tan inútil com picar en ferro fred. Els principis són com els 29 de febrer: han de ser-hi però només aparèixer cada quan sigui clar que, al fer-ho, es pot avançar en el que postulen.

Perquè si s’enarboren a tota hora i a tort i dret i no s’avança i es canvien reajustant-los a una realitat sui generis, el desencant que generen pot ser irreversible i no es pot jugar amb el sentiment de la gent. Voltaire deia que “La política és el camí que trien els qui no tenen principis per poder dirigir a qui no té memòria”.

Els principis són els que són fins que deixen de ser-ho. Ja ho deia en Groucho Marx: “Aquests són els meus principis i si no li agraden en tinc d’altres”.

2020-03-06

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator