PHIL CONNORS/TRIBUNA
La bossa o la vida
Era qüestió de dies que el corona virus prengués el control i les administracions cancel·lar esdeveniments i recomanessin quedar-se a casa en arrest domiciliari. Se’ns demana aïllament social i responsabilitat individual i la més mínima mostra de solidaritat exigeix fer-ne cas.
Es lamentable que la majoria de cadenes de televisió hagin optat per la vessant sensacionalista i alarmant de la noticia enlloc de la informativa i tranquil·litzadora. N’hi ha que ho han convertit en una variant del carrusel deportivo a cada estona estant donant minuto y resultado i establint una classificació de comunitats autònomes segons nombre de infeccions i defuncions.
Els virus son essers vius patògens que necessiten un hoste per desenvolupar-se i si aquest té el sistema immunitari tocat per altres raons pot entrar en fallida. Les malalties infeccioses, ja se sap, s’emporten les persones més febles.
Amb el Covid-19 tothom pot acabar coronat, però amb corona per dins del cos i no damunt del cap que es indicatiu de reialesa, tot i que aquesta tampoc s’escapa: sembla confirmar-se que la corona reial també te un virus: el corinna virus.
I així el poble s’ha trobat amb noticies del corona virus i també del virus de la corona. El primer te tractament però l’altre no te remei.
La reialesa no es un virus, es un paràsit que, com aquell, també precisa un hoste per desenvolupar-se i del qui treure profit. La reialesa sempre ha viscut del poble i amb un excés de privilegis que van començar a reduir-se a resultes de que la revolució francesa va demostrar que allò de la sang blava era una enganyifa.
I ara que a l’estranger s’està investigant al rei emèrit per haver cobrat comissions il·legals i mantenir comptes ocults es torna a obrir el debat sobre quina necessitat hi ha de mantenir una casa reial que més que aportar a la societat, s’emporta cap a palau.
Però en aquest país, cada cop que la democràcia precisa una reafirmació només aconsegueix una desviació. I si be el rei emèrit es inviolable per constitució (vaja, vaja) no ho es per ser investigat encara que si hi ha culpabilitat no pugui haver condemna. Però clar com quedaria davant les democràcies més consolidades del mon, ell, la institució que tan dignament representa, el govern, el sistema judicial i la nació sencera si evidenciant actes constitutius de delicte tot quedés en un foc d’encenalls?
Amb unes disculpes n’hi hauria prou? “Lo siento, m’equivocao. No lo volveré a hacer”.
Segurament no i per evitar que un petit foc esdevingui un gran incendi els partits de dreta, ultradreta, extrema dreta i dreta extrema han impedit que es tiri endavant qualsevol investigació. El JuanCa sembla que podria passar de ser El Campechano a El Generoso en cinc, quatre, tres, dos, ú…
I ara el focus mediàtic només està centrat en el corona virus que ha acabat tapant, ja veurem fins quan, el corinna virus. I es que havent d’escollir entre la bossa o la vida es lògic que ens interessem més pel qui ens pot matar que no pel qui només ens pot robar.
