La gent de certa edat encara li diu xampany al cava. I es així perquè fins que els francesos no es van tancar en banda per determinar que el xampany només era el producte elaborat a la Champagne, al 1989, aquí i a la resta de la península era com s’anomenava genèricament aquesta beguda.
Però no només fou una reivindicació d’origen xovinista la que va provocar el canvi nominatiu. Hi havia, hi ha, raons vinícoles de pes que tenen a veure amb les diferencies entre el cava i el champagne, com per exemple que la base del champagne s’elabora amb una combinació de raïm negre, Pinot noir i Pinot Meunier amb el blanc Chardonnay mentre que aquí la base ha estat tradicionalment la combinació de tres varietats de raïm blanc, Macabeu, Xarel·lo i Parellada.
El Consell Regulador del Cava va anar autoritzant progressivament també la Chardonnay en blanc i la Garnatxa, la Monestrell, la Trepat i la Pinot noir en negre per la qual cosa ja tenim un producte més semblant però pel camí van haver-hi baixes: bodegues que apostaven per un producte menys anquilosat i de més qualitat van ser convidades a sortir per la porta de la D.O. Cava amb les botes rodolant.
I aquestes bodegues venen cava sense poder dir a l’etiqueta que es cava. Ni tampoc xampany, clar. I posar escumós o vi gasificat fa sagnar els ulls. És un producte sense nom però per sort el disseny de l’ampolla es universal.
Però vet aquí que a més es venen caves a poc mes d’un euro que foraden la panxa i això fa mal, al qui el beu i a la reputació de la D.O. i per recuperar-la van sortir uns caves terroir de producció i elaboració molt vigilada que han de servir per tornar a dignificar un producte que be s’ho mereix i fer-lo apte per qualsevol dia, qualsevol àpat i qualsevol taula que el desvinculi de productes maliciosament populistes.
El cava ha estat, és i ha de seguir essent una de les senyes d’identitat de la nostra terra i la nostra cultura, per això se l’ha de reivindicar i mimar com és mereix.
Ara que s’apropa la revetlla de Sant Joan i sabent que no és podria entendre-la sense coca i cava, val la pena rumiar be el que ens posem al cos. I per això convé no comprar per preu i si per honestedat de la bodega i per qualitat de producte final.,
El rebuig cap a Catalunya i tot allò que la representa, atiat periòdicament per intolerants, va posar en marxa al 2004 una campanya contra el consum de cava català i va fer que altres regions d’España comercialitzessin productes amb la mateixa denominació però, en general, de qualitat molt inferior.
Les cadenes d’hipermercats els tenen a les prestatgeries a uns preus irrisoris. No s’ha de caure amb paranys barruers comprant productes que aprofitant un ressentiment artificial busquen diners fàcils. Comprem cava català, no només per afavorir l’economia del país sinó per qualitat, per tradició i per identitat.
El nostre orgull com a terra productora d’aquest magnífic beuratge, com els francesos amb el seu xampany, s’ha de mantenir ben amunt, igual com pugen les bombolles de cava dins la copa. Feliç revetlla!
