CARTES AL DIARI.
Relacionar aquests cinc enunciats no és un recurs per cridar l’atenció del lector, sinó mostrar la interrelació entre ells. Per posar un exemple: corrupció Abalos /càmping gas com es relacionen?, Doncs sí. Ho estan. Expliquem com.
Càmping gas. Aquesta setmana he comprat una ampolla de butà de 6 kg (50 €) i un cremador, després d’un safari pels horts i rieres del Maresme, en una zona que no arriba el GPS i que només l’ajuda d’un immigrant em va permetre arribar al distribuïdor de Repsol. Quina sensació de triomf.
Aquests dos productes han desaparegut del mercat per la difusió en xarxes socials de missatges sobre la falta de subministrament de gas, arribant fins i tot als nen@s dels instituts i col·legis, que interpel·laven als seus familiars mostrant preocupació…
Això ha mogut a centenars de persones a llançar-nos a comprar aquests i altres productes: lots, piles.
Xarxes socials i notícies falses. Com poden tenir èxit aquests missatges de les xarxes, quan els diaris i mitjans generalistes ho desmentien?. Bé, hi ha idea que hi ha una conspiració de silenci sobre els temes no políticament correctes i que s’amaguen notícies, que només apareixen en les xarxes perquè els poders polítics i econòmics tenen capacitat de pressió sobre els mitjans (TVs, diaris generalistes).
Corrupció Abalos. La falta d’informació sobre les causes reals de la seva fulminant destitució, no van aparèixer per l’omertà (silenci) que el PSOE va aplicar. És lamentable que sobre un fet inexplicable de com cessaven al número dos del partit, el mateix PSOE i els mitjans no expliquen les causes reals.
Ha estat un mitjà digital www.theobjective del que les xarxes han donat àmplia difusió, mentre que els mitjans generalistes pràcticament no van dir res i no van mantenir com un tema a investigar.
La seva doble vida nocturna en ambients de prostitució, no és un tema personal quan hi ha prou indicis d’utilització de targetes de crèdit i diners públics i és una bufetada pel PSOE empenyat en el combat contra l’abús de les dones.
L’entrada en Google de “corrupció Abalos”, no aporta resultats d’informació dels mitjans generalistes i cal aprofundir molt, per trobar-los.
Aquesta desinformació aporta credibilitat a les xarxes socials i les potencia com creïbles, davant de molts altres temes que són notícies falses i anònimes.
Transparència. Davant d’aquesta realitat, és cert que es fa necessari controlar les notícies falses i que en nom de la llibertat d’expressió no es poden censurar els missatges, però sí establir pels operadors FACEBOOK, INSTAGRAM, TELEGRAM, WHATSAPP, mesures per impedir missatges que difonen odi, violència contra els Mossos i altres, fòbia contra immigrants i un llarg nombre de clars delictes.
Aquest és un camí a regular, però també és convenient que els ciutadans no les donin credibilitat i no les redireccionin. Han de contrastar la font, si és anònima o no és fiable, si es fa usurpació de noms reals per altres semblants o iguals, amb imatges que simulen fonts oficials, tota aquesta tasca de “filtrar” els orígens de la notícia, permet no prendre en consideració els seus continguts.
Hem d’avançar en la transparència, els ciutadans han de poder ser informats per tots els diferents nivells de l’administració de l’ús dels diners públics (no solament les administracions i governs, sinó tots els Ajuntaments, hospitals, residencies, entitats que reben subvencions, tot el diner públic ha d’estar controlat i no hi ha altre forma que la transparència a tots els nivells.
Els partits, governs, han de ser els primers a informar de pràctiques de corrupció entre els seus afiliats, però també hi ha funcionaris amb responsabilitats en el bon ús (secretaris, interventors), que moltes vegades miren cap altre costat per no enemistar-se amb els polítics.
Parlem de Suècia, on la política socialdemòcrata Mona Salhin, va ser processada per l’ús d’una targeta de crèdit per import de 5.000 €, entre altres en compres de xocolatins TOBLERONE, que van donar nom al seu judici, o la denúncia d’esmorzars de l’actual primer ministra d’import 350 € en un any. Aquesta transparència els porten al nivell 7 del ranking mundial de països on hi ha menys corrupció.
Contra el populisme. És clar que cal fer “cordons sanitaris” contra els partits que inciten a l’odi, difonen moltes d’aquestes notícies falses, cridant a actuacions de limitar les llibertats, oposar-se a lleis com la d’avortament i altres conquistes en matèria de diversitat sexual, però una manera ferma de lluitar contra el populisme és la transparència política i si aquesta no es dóna i els temes de corrupció són amagats, es legitimen també aquests partits.
Les lluites dels anomenats antifeixistes, no pot consistir a enfrontar-se als populismes en el carrer arribant a comportaments violents, com els gudaris catalans en Vic, que ara es jutgen per impedir un acte de VOX. Algunes denúncies contra la corrupció han estat promogudes per VOX i això els fa guanyar electors, ja que de vegades els populismes són una resposta a les polítiques de no transparència.
@josecoderch
