CARTES AL DIARI.
Sempre he tingut el convenciment que una llibreria és un element clau per conformar comunitat, i avui en tinc la certesa. Perquè han estat tantes les mostes de suport rebut que necessitaria no una nota, sinó tot un volum per agrair com cal a cada persona que ens ha donat el seu suport.
Avui, però, em plau destacar-ne una pel seu alt valor simbòlic alhora que tangible, efectiu. Una persona a qui deixarem en l’anonimat, perquè la bondat sovint no vol la faramalla ni els focs d’encenalls, no busca l’artifici ni el reconeixement social. En té prou amb una mirada, un mot, un pensament. Però la gratitud obliga i és just fer públic que, contràriament al que és habitual, hi ha persones que semblen nascudes per donar un cop de mà quan fa falta, amb empatia envers les dificultats alienes, disposades no a mirar pel seu propi profit, sinó que ben allunyades de la cobdícia renuncien a una part d’allò que, en justícia, els pertany.
Qualsevol temps de crisi, de canvi, és apassionant. I ara n’és un”.
És per això que em plau explicar que el passat juliol, quan La Temerària va explicitar les dificultats que travessàvem, la propietària del local on ens ubiquem ens va rebaixar el preu perquè ens en poguéssim sortir. I ara, de nou, motu propi, ha decidit cobrar-nos tan sols la meitat del lloguer durant dos mesos, perquè vol col·laborar en la reobertura. Sense que ningú no l’hi hagi demanat, espontàniament.
Sospito que aquesta persona voldria restar allunyada dels focus, però crec que la meva gratitud pública no entrarà en contradicció amb el seu desig.
Allà on siguis, sàpigues que has esdevingut el meu àngel de la guarda i que el teu suport, a més d’arribar-me a l’ànima, ha estat un grandíssim ajut.
Llibreria La Temerària
