Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Carpe diem, per Phil Connors
Slider
Phil Connors. Meteoròleg televisiu i metafísic accidental, català de Pittsburgh, aquari del 2 de febrer de 1993

Carpe diem, per Phil Connors

TRIBUNA / PHIL CONNORS.

Carpe diem

Mentre que una norma social estableix que preguntar l’edat d’una persona es una inconveniència, quan hi ha un esdeveniment luctuós sembla que saber-la és una dada indispensable.

A l’hora de donar la noticia l’edat de les persones sembla una informació transcendental d’interès col·lectiu. Així s’escolta: …el conductor de 35 anys va resultar mort a l’impactar contra la mitjana… o també … investiguen un home per agredir a dues dones de 82 i 86 anys… o dues noies menors d’edat, de 16 i 17 anys, van ser detingudes per saltar-se el toc de queda…

D’entrada, l’edat. I després tot lo altre. I, a que treu cap que l’edat sigui tan important? A cas l’edat canvia el sentit de la noticia, el seu efecte o la seva conseqüència?

Si en la primera noticia que he reproduït abans, el conductor mort tingues 21 o 66 anys enlloc de 35, canviaria en res el motiu pel qual ha estat noticia? I si es prescindís directament de l’edat?  El conductor va resultar mort a l’impactar contra la mitjana… Canvia en res?

La part maliciosa del col·lectiu segur que diria: 21 anys, pots pensar, aniria drogat o begut, a aquesta edat corren massa… o 66 anys, no s’hauria de deixar conduir ningú a partir d’una edat, ja no hi ha reflexes ni la mateixa capacitat de concentració…

L’altre vessant diria: 21 anys, pobre, tota una vida per davant, no vull imaginar-me el que estaran passant els seus pares… o 66 anys, tant de bo hagi tingut una vida profitosa i per sort ningú més ha pres mal.

Ambdós casos serveixen per estigmatitzar, en mal o en be, als membres d’un col·lectiu per pertànyer a una o altra franja d’edat, sense tenir en compte la idiosincràsia individual ni les circumstàncies particulars de l’accident.

Carpe diem quam minimum credula postero.

Els prejudicis adquirits condicionen l’objectivitat i es tendeix a opinar amb precipitació i lleugeresa. Si no es sabés l’edat s’esperaria a conèixer tota la noticia, en saber-la una part del cervell desconnecta i es tira de tòpics.

L’edat condiciona la vida, però no només la física sinó la social a l’hora de trobar feina, de comprar una targeta multi viatge, de pagar una entrada, de poder votar… l’edat condiciona les decisions en funció d’un número.

Determina, per exemple, si la relació entre dues persones es convenient segons paràmetres costumistes. Així les parelles, de qualsevol combinació de gènere, millor si son d’edats similars o amb poca diferencia. Qualsevol altra combinació numèrica es possible, factible i habitual però socialment no gaudeix del mateix beneplàcit.

Si la diferencia d’edat és massa evident, la societat rebutja la parella, assalta bressols diuen, com insult, culpabilitzant a la persona més gran de la parella. Clar que si la persona gran és rica, s’inverteix la culpabilitat i la tendència es a pensar que hi ha aprofitament per l’altre part: Por el interés te quiero Andrés o Señora no quiero, marquesa prefiero.

L’edat és, però, relativa i tot està en funció del calendari amb el que és conti. Si el gregorià, el budista, l’islamista, el maia, l’hinduista, el tibetà… fins a 16 se’n coneixen, encara que no tots vigents. Però hi ha quelcom que tenen en comú i és la relació amb la religió.

Esdeveniments religiosos difícilment verificables marquen fites i construeixen calendaris. El temps sembla doncs, cosa de déus. Potser per això ni Einstein amb la seva relativitat va ser capaç de poder demostrar els seus raonaments sobre la curvatura del temps.

Per tant l’únic que sabem a ciència certa es que es miri pel calendari que es miri, sumant anys restem vida: el temps és un compte enrere en la vida de cada ser humà. Quan més vius més t’apropes a deixar de viure.

I per això el temps, l’edat, es tan important. No per sortir a les noticies, sinó per ser determinant en la efimeritat de la vida. Els antics que eren savis, ho van resumir amb Carpe diem quam minimum credula postero: aprofita el dia, no confiïs en el demà.

2021-04-30

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator