Slider
Inici » a-ultimesnoticies » “Carta de grisos”, o la necessitat de la memòria històrica. Joan Tamayo Sala
Slider
Joan Tamayo Sala. Advocat, activista pels DDHH, membre Junta d’Institut Drets Humans de Catalunya, i de la Comissió de Defensa dels DDHH del Col·legi d’Advocats de Terrassa.

“Carta de grisos”, o la necessitat de la memòria històrica. Joan Tamayo Sala

TRIBUNA / JOAN TAMAYO SALA

En mig d’aquesta “Pandèmia” que ens té “captius” d’una estranya realitat, on la ja precària i tan necessària “comunicació humana” ha quedat definitivament sotmesa o bé sota els “poders” o bé directament, en mans de la “tecnologia” alienant; el bon amic, gran historiador i “cronista” local en Josep Puy ha presentat “en petit comitè” el seu últim llibre “CRÒNICA DE GRISOS … Anècdotes i records en temps d’infantesa i adolescència.”

Aparentment, sembla una “crònica” o un relat de fets històrics viscuts pel mateix Josep durant la seva infantesa i adolescència, en el seu estimat barri de Can Aurell, i en una Terrassa grisa, borrosa, víctima d’una dictadura, però estranyament “viva”, durant els anys 60 i 70. Però jo crec, malgrat l’extremada senzillesa i humilitat del Josep, que estem davant d’un llibre de “Memòria Històrica” implacable, que amb un llenguatge senzill, però molt pedagògic i intel·ligent, barrejant la tendresa amb la ironia, en Josep Puy “el noi de Cal Maties” (un emblemàtic comerç de la nostra ciutat) ens fa de narrador i alhora “protagonista” d’uns anys, difícils però molt interessants de la nostra història local. Si, de la història local, que no és menor, ni de bon tros, ja que com molt bé diu, també, en el pròleg, en Vicenç Villatoro, ¿hi ha alguna història que no sigui local?, on passen les coses?, sinó als llocs.

Tal com ens recorda en Vicenç Villatoro en un pròleg “entranyable”, els records són Història, i el “noi de Cal Maties” treballador incansable i devorador d’arxius i biblioteques fent investigació i recerca constant, tal com ens ha demostrat en altres dels seus llibres de la Història de Terrassa (com l’esplèndida biografia d’Alfons Sala i Argemí “el Compte d’Ègara”), en aquesta “Carta de Grisos” ens passeja per a la seva Memòria Personal, que no deixa de ser Memòria Col·lectiva. I cal saber que sense Memòria, no hi ha Història, i sense Història NO HI HA FUTUR.

És per aquest motiu, que el llibre del “noi de Cal Maties”, em permet reivindicar aquest valor col·lectiu que se’ns ha negat, de forma impune, des del final de la Dictadura, i que és la nostra “Memòria Col·lectiva. I aquest “crim” cultural que han comès els diferents poders polítics, durant tots aquests anys, és una gran assignatura pendent, si volem una societat realment lliure i democràtica.

El “Dret al no oblit” és un dret fonamental. Com pot ser que els hi hàgim amagat a les nenes i als nens de diverses generacions, la memòria dels seus pares, avis, del seu país, de la seva ciutat, de la seva gent, de la seva realitat?, sense que això no hagi afectat greument a una “educació total i integral per a poder ajudar a fer persones autònomes, lliures, madures i més humanes? “El poble que no coneix la seva història no pot comprendre el seu present i, per tant, no el domina, per la qual cosa són uns altres els que ho fan per ell”.

La Memòria Històrica és un instrument per enfortir la democràcia, com a element de lluita contra la impunitat, com a eina per a la defensa dels drets humans i com a element ideològic de construcció i vertebració de la societat.

És per això que hem d’agrair aquest treball, del Josep “el noi de Cal Maties” que amb la crònica dels fets i persones del barri de “Can Aurell” i de la ciutat de Terrassa durant les dues dècades (60 i 70) ens il·lustri per a poder entendre com era la vida de la gent (entre elles la meva) en aquella època, i ens permet entendre i veure molt més enllà que el simple fet, o la simple anècdota, aparentment, sense importància.

A més a més, el seu autor, demostra en aquest llibre que ha seguit al detall, els aprenentatges d’un dels seus Mestres, el gran historiador i professor Pierre Vilar. Ja que construeix el relat i la descripció dels fets i dels seus protagonistes, lligant molt bé els diferents nivells de l’activitat social. I sobretot, perquè podem gaudir de la Història Total, amb lletres majúscules, o sigui la que s’explica des de baix a dalt i no al revés…

Podria citar mil detalls i històries que m’han entusiasmat del llibre, però en ressaltaré un parell, per demostrar el talent i la sensibilitat del Josep Puy, que aprofita molt bé el relat, per reivindicar de forma justa i necessària, molts oblits greus dels nostres “governs”. Per exemple quan parla d’espais emblemàtics de la Història de Terrassa i de Catalunya, com és el del Pavelló Esfèric de la Sagrada Família, on per exemple en una època tan important com la que va des de la mort del Dictador, fins als primers anys de la Transició va tenir un paper destacat (recordem que en aquest espai es va celebrar, l’any 1976, el primer míting autoritzat del PSUC (Socialisme en Llibertat), un partit sense el qual no s’explicaria la resistència antifranquista ni els transcendentals anys posteriors. O També, durant el mateix any, el mític recital del nostre Lluís Llach (acompanyat dels “grisos” corresponents amb les seves raons, en forma de “porra”). Com és que aquest espai no té un lloc en el record col·lectiu de la ciutat? (una placa, una plaça…). O perquè les joves generacions no poden gaudir, per exemple d’un mapa dels comerços i botigues històriques de la ciutat, amb la seva història?(uns espais nombrosos, plens de vida i entranyables, on es desenvolupava una part molt important de la història de les persones i de les ciutats i pobles. Una botiga era molt més que una casa (com la del Cal Maties, a la cantonada del carrer Infant Martí amb carrer Ramon Llull) que des del 1935 va omplir i servir, amb valors humans, ara perduts, la vida de molts veïns i veïnes). Vaig a la tenda, ara vinc…!, oi que si Josep?

En el llibre trobareu multitud d’anècdotes històriques que explicades amb aquest punt d’humor “satíric” us faran passar unes estones inoblidables. Com quan explica aquelles primeres classes de català, mig “subversives”, en tombar de la Dictadura, quan anava a fer de professor a les escoles, sota les ordres de la “gran” Anna Santamaria i el Noi de Cal Maties diu que se sentia com un professor de “noruec” o “vulgar” en el seu propi país (trist a la vegada). I ja no puc més perquè ús explicaria tot el llibre.

Gràcies, Josep Puy, per aquest regal de llibre, ple de “bocins” essencials de Memòria, i instrument molt necessari per ajudar a recuperar aquests “valors” humans que tant reivindiquem i que tant necessitem en aquests moments, si volem redreçar el col·lapse existencial en el qual vivim.

LLEGIU, SI US PLAU MEMÒRIA DE GRISOS del nostre Historiador Josep Puy.


Joan Tamayo Sala
Advocat, activista dels DDHH, membre Institut de Drets Humans de Catalunya
Poeta.

2020-10-20

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator