Els efectes de la nova llei de l’avortament suposaran uns canvis molt significatius respecte a la sexualitat. Incorpararà a l’ordenament jurídic els principis ideològics i la terminologia de la nova antropologia de gènere. És l’alternativa, imposada des del Govern, a la tradició humanista d’Occident. S’habilitarà els poders públics perquè la fomentin i implantin a l’ensenyament, a la sanitat i a totes les polítiques públiques, finançant i desenvolupant l’adoctrinament d’aquesta nova antropologia o enginyeria social. Només pensar en l’educació que rebran els nostres nens, tremolo. I ho dic de veritat.
Quina mena de valors rebran si el sexe és el més important? Si una nena, amb 16 anys, pot avortar sense el permís dels seus pares? Això què significa? Doncs sexe lliure des de la més primerenca edat, a més fomentat des de l’escola, la sanitat i les polítiques públiques. Sóc àvia i em fa mal l’ànima quan veig nenes de 13, 14 anys etc. parlant i comportant-se com es comporten. Em dol el cor que els robin el millor que tenen. Una ànima Femenina amb majúscula, per estimar, amb majúscula, per ser feliços i gaudir d’aquesta vida amb majúscula. Com les estan enganyant! Quan tenia 16 anys, somiava trobar un Amor. Les meves amigues també. Havíem rebut una educació on l’Amor, el compromís, la puresa, la generositat, totes les virtuts humanes eren importants i el sexe, és clar, però se li donava la importància que té. No es banalitzava.
Aquesta llei que és aberrant en tots els sentits, ho banalitza, com si fos insubstancial. Pots fer el que et doni la gana, i si et fallen tots els mètodes anticonceptius, pots avortar sense dir-ho als teus pares. I això ho diuen com si no passés res, vaja, com si en lloc de ser un ésser humà a qui trituraran (per cert, hi ha estudis que demostren el gran patiment del fetus) es tractés d’una pilota que s’han empassat . Major aberració no hi pot haver. Tampoc els expliquen què suposa un avortament. Els traumes que deixa de per vida. Diria als pares joves que vigilin allò que els ensenyen als seus fills. I si per desgràcia alguna filla queda embarassada, ajudar-la que segueixi endavant, serà feliç amb aquest nou ésser i els avis més. L’avortament no és cap dret, no el reconeix cap organisme internacional com a dret. Prego per aquestes ministres, que no saben què fan.
Ana M. Ruiz. Lectora.
Totalment d’acord amb l’Anna
Hola, voldría saber si hem podrieu publicar un cartell referent a un concurs que organitzo amb col.laboració Ajuntament, AsComerç, floristeries i Garden , a cost 0, és una iniciativa particular.