CARTES AL DIARI
S’ha publicitat que el moviment independentista és transversal perquè inclou persones de diferent condició social. Clar que hi ha persones de diferent lloc de naixement, nivell social, però la falta de transversalitat real de l’independentisme es veu en la mateixa composició del Parlament i de la resta d’administracions.
Repassar el nom i cognoms dels membres dels partits independentistes ens porta al fet que els seus representants són professions lliberals, advocats, economistes, professors, filòlogues, amb cognoms de les famílies més anomenades en els àmbits socials i econòmics, amb algunes excepcions.
Quan repassem les poblacions i zones que són feus independentistes, trobem també que es localitzen en localitats de Girona, Lleida, però en zones benestants.
Les zones de conflicte, per contra, se situen en barris i infraestructures públiques (estacions de Sants) i també les zones de talls de tràfic com ara l’avinguda Meridiana, que tothom coincidirà afecta a persones majoritàriament treballadores i que les utilitzen per anar i tornar a treballar.
El que es vol, és socialitzar el sofriment, que les persones pateixin en el seu dia a dia i això els porti a recordar els empresonats per la sentència del procés i els seus objectius partidistes: república, autodeterminació i independència.
Aquesta és una pràctica ja experimentada en altre moviment per la independència al país basc, que amb importants manifestacions – com les que es poden donar aquí—donaven suport a les actuacions de la kale borroka i fins i tot a la violència.
Veure aquelles grans manifestacions de bascos, et feia qüestionar si, malgrat els mètodes, no tindrien raó.
El temps ha demostrat que la ruptura de la convivència social, l’apartheid, la marxa de més de 300.000 bascos a les localitats fora d’aquest territori, no eren mètodes democràtics i avui aquest moviment està en quotes electorals molt baixes per la capacitat dels partits que han sabut deslliurar-se.
Ara Catalunya, desaprofitant les experiències del País Basc i per la deriva de la lluita per l’hegemonia entre ERC i JxC, es troba recorren el mateix camí que ja es va demostrar no servia per a la independència. Les peticions als bascos perquè se sumin a les nostres peticions d’independència, a les protestes de talls en la seva frontera francesa no han recollit adhesió amb l’excepció de Bildu.
No volem aprendre res de la història recent, volem repetir els errors.
La socialització del sofriment, els hauria de portar a experimentar les seves protestes en els pobles i barris, la majoria benestants on viuen, encerclar els seus feus com Torroella de Montgrí, Amer que s’ha declarat territori independent, Sant Quirze del Vallès, que ha estat el primer d’establir el Consell Local d’una República inexistent, a Vic, a Banyoles, a Berga, altres i encerclar les seves estacions de tren, bus i carreteres als matins i vespres perquè coneguin de prop el sofriment i la violència que provoquen.
Una altra proposta seria que els autocars que els porten a les manifestacions, anessin a fer un “Tour” pels barris obrers de Barcelona, Meridiana, Sagrera, Verdun, la Verneda i el mateix per Santa Coloma – Singuerlin, altres, o Hospitalet i Bellvitge, perquè vegin una situació diferent i contrària a la que ells viuen en els seus pobles.
Ni una pancarta, o mínimes, ni un llaç groc, no arrencats, és que no n’hi ha hagut mai i això files i files d’edificis, és un altre món que han de conèixer. Quan es veuen tan forts en els seus pobles, haurien d’explicar que faran amb aquests altres catalans que només un carrer tenen més habitants que els seus pobles. Sobretot que faran amb les persones. Immersió? Toqueu de peus a terra, no estem l’any 1931 quan es va crear ERC. Ara hem de viure en la realitat possible, no que la realitat s’adapti a l’independentisme ja caducat.
Faria riure veure als de Torroella de Montgrí, per exemple, quan estiguin encerclats o amb un Pícnic per la república en les seves carreteres, sense que els turistes poguessin entrar ni sortir, que dirien els botiguers, hotelers, restaurants, segur que pocs continuarien recolzant aquestes pràctiques.
Però el que fa falta també és que els Díaz, Fernández, Garcia, López, Martínez, Jiménez, no derivin a posicions de la dreta com VOX, que proposen restablir l’ordre amb mesures no realistes i sobretot que s’impliquin i vagin a votar en els barris, zones i pobles, que per comoditat fan seus als arguments que desmotiven la participació (tots els polítics son igual i corruptes; “yo no voto nunca en las catalanas“).
En la majoria de localitats, en les llistes del cens electoral que hi ha a les taules de votacions, quan s’arriba als cognoms no catalans, es detecten significatives abstencions, mentre que els altres no deixen d’exercir el seu vot en totes les eleccions.
@josecoderch
