Inici » a-ultimesnoticies » “Catalunya 5 – Espanya 1. Ni un pas enrere”. Opinió del lector
EUROPA: Camp d’exiliats a Argelès-sur-Mer(França), gener 1939 @josecoderch

“Catalunya 5 – Espanya 1. Ni un pas enrere”. Opinió del lector

OPINIÓ DEL LECTOR.  El recent resultat del clàssic Barcelona -Madrid, es produeix en el mateix moment que l’independentisme de la Crida per la República planteja la seva alternativa: ni un pas enrere si no es produeix l’absolució dels presos i el retorn dels exiliats i la proclamació de la República catalana.

Segurament contagiats pel resultat del clàssic, volen plantejar també la victòria per golejada en el procés i segur que en Manresa- un dels seus feus– es va celebrar el resultat. Les reunions les fan sovint en els “seus” territoris i segur que l’ambient està sempre prou caldejat, tots apretadets es donen més força i les quimeres semblen possibles. La realitat, potser després, és un altre.

ERC, encara no participa en aquesta Crida de Puigdemont, però es veu atrapada de nou i subscriu aquesta proposta que suposa reeditar les accions de desobediència i l’atur de país del 3-N. Catalunya de nou a la vaga general, els tractors a les carreteres, ocupació de centres de comunicacions (ferroviàries i si es pot ports i aeroports), edificis públics, tot fins que es deixin en llibertat els presos, retornin els exiliats i s’implanti la República catalana. Comin (ERC) des de Bèlgica ho proposa també.

I com garantia de l’èxit: EUROPA, que no permetrà que la repressió de l’Estat espanyol (actuacions policials, presó, nou 155), es repeteixi, ja que posaria en qüestió les bases democràtiques de la Unió Europea i com ja han fet jutges alemanys i belgues, impediran aquesta repressió i obligarà a negociar a Espanya, perquè accepti la República catalana.

Malgrat aquestes aparences de victòria segura, de nou la paraula negociar apareix i l’independentisme encara que dividit, no vol aparèixer fora, però l’abast de les demandes (República catalana, presos i exiliats) saben que resultarà impossible l’acord. Ni un pas enrere.

Per això, el que cal ara és escalfar motors pel proper clàssic, preparar-se per la lluita als carrers, greixar els CDR, l’ANC, Òmnium, explotant els sentiments que poden suscitar el Nadal dels presos i les seves parelles i fills i no deixar passar les eleccions municipals de 2019 sense capitalitzar els resultats a favor de la República catalana que mostri el seu recolzament social a Catalunya. Són molts.

Aquest relat, és el mateix que es porta des de l’inici del procés malgrat la realitat (cap millora per les demandes socials a Catalunya, govern de la Generalitat i Parlament paralitzats, fractura electoral i de convivència, espejisme en la resposta d’Europa que no vol la divisió dels seus estats membres).

No fan cas de les derrotes electorals d’arreu: (1) resultats de Canada amb derrota independentista; 2) El partit Independentista de Baviera que no arriba al 5% i que ha vist la prohibició de referèndum pel Tribunal Constitucional Alemany -que ha estat acatada, no com l’1-O a Catalunya; 3) Escòcia que no planteja cap referèndum—malgrat es possible demanar-ho legalment. Aquestes realitats no els hi serveixen … ara l’esperança són les Illes Feroès (50.000 habitants).

Es podrien afegir les serioses dubtes de la viabilitat econòmica de la República proclamada per la DUI, el 27-0, les demandes de finançament a la Xina, Estònia, Rússia, creant unes preocupacions –com quedarien les hipoteques sense els tipus baixos del Banc Central Europeu?

Els independentistes no respecten que una altra part de catalans no volem que ens imposin la seva República i que no podem entendre que davant d’una irrealitat com és la independència en el segle XXI, es mantinguin propostes que han fracassat històricament ja a Catalunya i que de nou el sofriment i els enfrontaments seran els únics resultats.

EUROPA, el que ha fet i farà, com a màxim és obrir portes als exiliats, com va fer en la Guerra Civil, en què malgrat la legitimitat democràtica de la REPÚBLICA ESPAÑOLA, no va ajudar al Govern a lluitar contra el feixisme. La freda sorra del gener de 1939 de les platges d’Argelès-sur-Mer (França), va ser l’acollida als exiliats.

Ara serà diferent, diuen tota EUROPA es posicionarà a favor d’aquesta part de catalans valents perquè són molts. Ja ho hem vist que no, però ells continuaran gastant els diners públics en propaganda i sense explicar que les actuacions judicials favorables ho són exclusivament en l’aplicació del procediment d’extradició. No pot haver-hi fins ara, cap pronunciament sobre el fons.

Els catalans covards, que no volem lluitar per cap República, que no sabem si funcionaria o no (hi ha monarquies i repúbliques totalitàries), que estem cansats de demanar “seny” i un acord entre catalans en el Parlament, molts ja volem passar d’aquest debat i que vingui el que sigui, les persones—encara siguin moltes– tenen dret a equivocar-se i ara ja no ens escoltem.

El que si demanem és que després de: ni un pas enrere, els que ho han promogut a consciència NO es considerin les víctimes. Jo no entenc per què la dona, mestre, d’Oriol Jonqueres, ha d’estar de baixa i cobrant.

@josecoderch

2018-10-30

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator