Dissabte,20 abril, 2024
IniciA PORTADACatalunya, en la 17a posició (de 19) en facilitat administrativa per iniciar...

Catalunya, en la 17a posició (de 19) en facilitat administrativa per iniciar activitats industrials

En un acte celebrat avui a la CECOT, l’Institut Ostrom ha presentat l’informe ‘Un país sense límits: anàlisi i
recomanacions per a la facilitació de l’activitat empresarial a Catalunya’ dels autors Martí Jiménez i Pau Vila, aquest últim, director de programes de l’Ostrom. 

Segons els autors, “a Catalunya han proliferat els darrers anys normatives que prohibeixen, limiten o dificulten l’activitat empresarial i el desplegament de projectes industrials” i això ha portat a una dada gens afavoridora: “Catalunya es troba en 17a posició −sobre un total de 19 comunitats autònomes− pel que fa a la facilitat administrativa d’iniciar activitats industrials. Els tràmits tenen un cost superior al 20% de la renda anual per càpita mitjana”

Els autors també destaquen “l’impacte negatiu de la inseguretat jurídica en l’activitat empresarial: l’impost a la generació, transport i emmagatzematge d’electricitat; el PEUAT; els límits d’alçada als magatzems automatitzats; la regulació dels VTC; el fre a les renovables 2009-2019…”

Decàleg per posar fre al garbuix normatiu a Catalunya

En el seu informe, l’Institut presenta un decàleg de polítiques publiques per redreçar tots els problemes que han identificat.

1. Posada en pràctica d’un fast-track urbanístic per a projectes d’especial interès econòmic a fi i efecte de poder agilitzar els processos de canvi d’ús de terreny, POUM o PAU (plans d’actuació urbanística o plans d’ordenació municipals) que sovint són esculls per a projectes intensius en ús de sòl. Aquesta agilització hauria d’estar emmarcada dins del reglament previst per a la facilitació de projectes de caràcter estratègic (Acord de Govern GOV/177/2022, de 6 de Setembre).

2. Implementació de la figura del “perseguidor” de projectes encallats en tràmits que s’originen al sistema de Finestreta Única Empresarial, tot interpel·lant a les diverses administracions involucrades i organismes municipals i autonòmics per a desfer-ne la obstrucció. Dins l’actual marc jurídic resulta complex que una figura d’aquestes característiques pugui fixar terminis de resolució vinculants per a les parts implicades, però es suggereix com a pas previ que els dictàmens d’aquest organisme siguin recomanacions d’agilització.

3. Establiment del silenci administratiu positiu per als tràmits que s’originen al sistema de Finestreta Única Empresarial sempre i quan la naturalesa del tràmit ho permeti. Una xifra habitual a altres jurisdiccions és la dels 90 dies: passats 90 dies, i sense resposta de l’administració, es considera positiva la resposta al tràmit. Es recomana, així mateix, que si es preveu la possibilitat de presentar recurs també s’apliqui el criteri de silenci administratiu a la resolució de recursos, a fi i efecte de desincentivar la possible resolució negativa de la petició inicial per disposar de major temps de resolució un cop dins la fase de recurs. 

4. Implementació d’un sistema de declaracions responsables com a substitutiu de les llicències28 que permeti agilitzar els casos en els quals l’administració no pot donar una resposta en temps i forma a una petició de llicència – particularment orientat a tràmits menors.

5. Transició cap a un marc de disseny i avaluació de polítiques públiques que eviti la imprevisibilitat i inseguretat jurídiques per a dur a terme activitats econòmiques, evitant situacions sobrevingudes com el PEUAT o l’impost a la generació elèctrica dels Pressupostos de la Generalitat. El diàleg permanent entre administració i actors econòmics resultarà essencial per evitar aquestes situacions límit.

6. Recol·lecció agregada de dades sobre peticions de permisos d’obres, llicències d’activitat i legalització  contra incendis, amb el percentatge de permisos concedits i el temps de resposta en cada cas, de tal forma que resulti factible analitzar l’estat de la qüestió a nivell de tot Catalunya. Fins al moment, l’única manera és fer una petició de transparència de forma individual a cadascun dels municipis, dificultant així la comprensió global de la situació. Existeixen plataformes com l’Idescat que disposen d’eines i mitjans per dur a terme aquesta recol·lecció de dades i fer-les públiques, a fi i efecte de poder detectar patrons i dur a terme accions correctives.

7. Implementació dels principis de compensació normativa: one in, one out (per aprovar una normativa cal eliminar-ne una altra) i balanç pressupostari zero (per aprovar una norma amb dotació pressupostària cal justificar quina dotació existent es redueix o suprimeix), a fi i efecte d’evitar el constant creixement de producció normativa.

8. Creació d’una Bústia contra la Hiperregulació que permeti a la ciutadania i empreses denunciar  situacions on la densitat burocràtica sembla excessiva i dificulta la posada en marxa d’iniciatives d’emprenedoria o noves inversions del teixit empresarial existent. Actualment existeix una bústia online de consulta i reclamació dins la Finestreta Única Empresarial. Es proposa escalar aquest concepte a tot el sí del Govern i fer-ne la promoció necessària per augmentar-ne el nombre de consultes recopilades, amb l’objectiu final de simplificar i reduir el corpus normatiu.

9. Consolidació de la aposta per la digitalització de l’administració pública, tot aprofitant les oportunitats que les tecnologies digitals ofereixen en termes de reducció de terminis, integració de dades i accés interdepartamental a la informació. Si bé a Catalunya s’ha avançat de forma significativa entorn del Canal Empresa i la FUE, segueix havent-hi una multitud de tràmits que no s’integren encara al sistema – paradoxalment, aquells que habitualment són més susceptibles de paralitzar per complet un projecte, com els de caire urbanístic.

10. Foment d’un consens polític que permeti la construcció d’infraestructures clau per al teixit econòmic tot disminuint el grau de condicionament de la agenda pública per part de determinats grups d’interès minoritaris que aconsegueixen frenar qualsevol projecte constructiu, com l’ampliació del Port de Barcelona i de l’Aeroport d’El Prat o el desplegament de parcs eòlics i fotovoltaics.

Llegir l’informe sencer.

 

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -
renting
renting2
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies