CARTES AL DIARI.
No situem la comparativa d’espectacle de circ amb la intenció de ridiculitzar” el procés”, sinó intentar una empatia entre els dos diferents posicionaments a favor i en contra de la independència, per trobar vies d’acord i també desdramatitzar-ho.
En el costat a favor Puigdemont, ell mateix, hi ha persones dignes i de total consideració i respecte i al mateix en contra. Les desqualificacions en aquest debat de l’independentisme, quan arriben a l’insult i desprestigi, no ajuden a una solució i augmenten les tensions socials que ja tenen prou vectors per produir preocupacions: COVID-10, vaccines, preus de l’energia, temes mediambientals amb canvis climàtics i futur inquietants, desigualtats econòmiques i especialment discriminació de les dones i problemes amb els n@ns i jov@s (botellades, altres).
Per què doncs parlem del circ? Doncs perquè tots hem d’acceptar que el “procés”, té elements de l’espectacle i es mou en paràmetres d’il·lusió, risc, vistositat i alegria que aconsegueixen la nostra atenció. Quasi totes les companyies de circ, tenen una composició internacional.
El nostre circ té il·lusió, ja que es proposa una realitat com la que voldrien una part de catalans pels quals la independència és quasi un desig vital. Una altra part de catalans no ho viu així i considera que en el segle XXI, ja no toca i no és possible en el nostre entorn. Veure l’experiència del Brexit a Gran Bretanya, després d’un referèndum amb resultats molt igualats i la realitat que ara viuen de problemes, crea una natural desconfiança i por a l’aventura d’un trencament.
Quan s’inicia l’espectacle al circ, les llums, la desfilada d’act@rs crea un encanteri que atrapa i el podem comparar a les marxes massives amb difusió per TV3 d’hores i hores en directe, recollint les emocions dels assistents (persones, famílies, n@ns, mascotes).
Risc: està clar que promoure la independència de forma unilateral té riscos i penalitzacions: la desobediència civil es pot exercir, ja que avui les condicions democràtiques ho permeten, però està clar que la desobediència no allibera de les responsabilitats legals.
Europa entra en el debat judicial de les euroordres, les immunitats, revisar les sentències, però mai ha donat un acord a la independència, ni el donarà. És un assumpte intern i no accepta solucions unilaterals com la del referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Veuen vostès, les diferencies?
Els fonaments dels països que formen Europa, tenen semblants o iguals demandes de diferents territoris històrics, annexions i distribucions territorials, que si es fan, trencarien tota l’estabilitat europea. L’EUROPA dels 27 actuals, podria passar a la de 130 o més que seria ingovernable i no pacificada perquè els conflictes territorials no es resolen mai a satisfacció de tots.
La II Guerra Mundial (1939), té com principal motivació la insatisfacció de les imposicions territorials a Alemanya en ser derrotada en la I guerra (1914).
Desestimats els conflictes territorials interns i acceptats els límits de les actuals nacions, establin fórmules polítiques federals, cantonals, regionals, autonòmiques que les recondueixen, EUROPA coneix la pau. La disputa partidista no es trasllada a les institucions i no hi ha guerres ni enfrontaments, ni desobediències, entre els governs nacionals i els lands, les regions, províncies. Els tribunals prohibeixen un referèndum en Baviera i ningú s’oposa. Aquí no: unilateralitat, referèndum 1-0.
Continua l’espectacle: entren les diferents actuacions dels trapezistes, malabaristes, espectacles amb animals, alguns perillosos, que produeixen diferents emocions en el públic.
Les actuacions dels diferents actors: Sr. Puigdemont, advocats Srs. Boyé i Melero que malgrat lloar les excel·lències del Restaurant de Brussel·les CHEZ LEON, sobre els plats nacionals belgues de les patates i els musclos, anuncia el desig de retornar a Catalunya de Puigdemont. Preguntem: com a president? Si ja hi ha un altre!
Els russos apareixen en el cas Volhov, amb converses amb espies o no, dels que volien el suport a la declaració unilateral DUI i el finançament de la república catalana, que després ha quedat devaluat a fosques i imaginàries actuacions de persones de l’entorn de JXC i algunes d’ERC.
S’afegeix un fosc i fals cònsol nord-coreà a Barcelona, que es manifesta a favor del referèndum de l’1 d’octubre.
En els actors espanyols, tenim els jutges Sr. LLarena, Sr. Marchena, que representen el seu paper de fer por i les manifestacions de VOX que criden a empresonar i al 155 permanent, dissolució dels Mossos. És el que desitja Sr. Puigdemont, troba a faltar a Mariano Rajoy?
Ara entren els actors italians, Sardenya té per tothom unes referències de marginació de les lleis, de màfies organitzades, on també hi ha independentistes sards que donen suport a Sr. Puigdemont. Tot un colorit.
Però la realitat continua, s’imposa i cal trobar solucions d’acord i ja es veu que la falta de resultats desmotiva a molts i es van reduint les adhesions en les manifestacions, en les eleccions 1.360.696 (ERC+JXC+CUP) d’un cens de 5.600.000 catalans electors = 24,29%, encara que els mags treuen el conill del 50,2%. Com en el circ, hi ha truc, però ho amaguen prou bé i sembla veritat.
Pels que estem cansats del circ, ens prometem no parlar de l’espectacle Sr. Puigdemont fins que hi hagi reals novetats. Descansem tots: setmanes o mesos.
@jose Coderch
