JAVI QUINTANO
5/6/2024 | 13:50:32
Tu llegeixes gratis, però la informació vol hores. Si t’agrada el què llegeixes, anuncia’t o associa’t i fes possible que seguim publicant.
La plataforma 2015 per l’Accés a l’Habitatge denuncia que a Catalunya hi ha uns 73.000 habitatges que no es poden vendre ni llogar perquè l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) els denega la cèdula d’habitabilitat de segona ocupació. Es tracta d’habitatges d’entre 40 i 90 metres quadrats de propietaris que en el seu moment no van tramitar la divisió horitzontal o que abans del 2012 havien estat locals, tallers o despatxos que amb el temps es van adequar per destinar-lo a ús residencial després de ser certificats per un arquitecte com a habitables. L’AHC argumenta per la seva banda que vetlla pel compliment de la normativa perquè propietaris i llogaters accedeixin a un habitatge en condicions “òptimes i dignes d’habitabilitat”.
Segons la plataforma 2015 per l’Accés a l’Habitatge, aquests propietaris han contractat un arquitecte perquè certifiqui que l’habitatge reuneix els requisits per entrar-hi a viure, com és una bona il·luminació o ventilació, i que disposa d’instal·lació elèctrica i de calefacció, entre d’altres requisits. Un cop disposen d’aquesta documentació, però, topen amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC), que no els dona el vistiplau perquè, asseguren, pot haver-hi petites diferències de només tres metres quadrats de superfície o “altres motius no substancials” que no afecten la seva habitabilitat, segons l’entitat formada per un grup de professionals de la construcció i l’arquitectura.
D’acord amb el portaveu de la plataforma, José María Coderch, és l’Agència de l’Habitatge de Catalunya qui es nega a concedir aquesta cèdula, que només es requereix a Catalunya però no en altres territoris de l’Estat on no tenen “aquesta hiperregulació tan estricta” que, ironitza, “obliga a fer un estudi arqueològic”.
Per la seva banda, fonts de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya al·lega que “vetlla” pel compliment de la normativa d’habitabilitat regulada pel decret 141/2012, del qual diu que és “una garantia perquè els ciutadans, ja siguin llogaters o propietaris, quan accedeixen a un habitatge, estiguin en condicions òptimes i dignes d’habitabilitat”.
En total, la plataforma calcula que hi ha 73.000 habitatges que des del 2013 no poden ser llogats o venuts i que permetrien augmentar l’oferta en un context de tanta escassetat. En aquest sentit, l’entitat exposa que les 9.810 cèdules denegades només al 2022 multiplica per quatre els HPO de nova promoció d’aquell any. Entre el 2013 i el 2022, calcula que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha denegat 63.517 sol·licituds i estima que el 2023 se n’hauran descartat unes 10.000 més.
En canvi, l’AHC assegura que al 2023 va atorgar 100.407 cèdules d’habitabilitat de segona ocupació, equivalent al 98,6% de les sol·licitades, d’acord amb els informes emesos per arquitectes i arquitectes tècnics.
Fonts de l’organisme recorden que el propietari d’un local sempre pot demanar al seu ajuntament, que és qui atorga el permís, un canvi d’ús i convertir-lo en habitatge. No obstant això, aquest habitatge ha de complir “amb la normativa d’habitabilitat”, és a dir, amb unes correctes condicions de ventilació i il·luminació, o els metres quadrats de superfície. No complir amb aquests requisits, sosté l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, implica no disposar de la cèdula ja que s’estaria “incomplint amb la normativa” i es “posaria en risc a les persones”.
De moment, la Plataforma per a l’Accés a l’Habitatge té previst manifestar-se a la Ciutat de la Justícia aquest migdia per reclamar una “amnistia administrativa” per aquests habitatges que podria impulsar el nou Govern de la Generalitat. Així mateix, volen entregar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya documentació acreditant l’existència de “40 tipus de mala praxi administrativa” en 11 dels expedients que es troben en el contenciós administratiu.
De taller a habitatge sense cèdula
Un dels habitatges que no disposa d’aquesta cèdula és el de Pedro Moreno i la seva parella, que viuen des de fa uns anys al seu domicili al barri de Sol i Padrís, a Sabadell. El seu pare hi tenia un antic taller, però van decidir reconvertir-lo en habitatge perquè s’hi poguessin instal·lar.
Fetes les primeres comprovacions, van decidir tirar endavant les obres. “L’arquitecte i la constructora ens van dir que no hi havia problema per a fer la reforma de l’habitatge, però amb la paperassa van veure com l’Ajuntament no volia concedir la cèdula d’habitabilitat”, explica en declaracions a l’ACN.
El problema se centra principalment en el celobert. Aquí fa dècades que s’hi van fer uns lavabos de manera il·legal des d’un local i un aparcament adjacents, que envaeixen part de l’espai que en Pedro hauria de fer servir com a pati interior. “Interfereixen en la lluminositat i la ventilació del pis, s’ha intentat treure, però ha prescrit i no hi podem fer res”, lamenta.
L’habitatge consta com a tal en el cadastre municipal, explica, però una agència immobiliària s’està encarregant de vetllar per aconseguir la cèdula. “Hi ha moments que assumeixes que no te la donaran mai, és bastant pesat, però al final ho ha de fer algú extern perquè no n’entenem, de construccions”, diu.
Els experts els han traslladat que possiblement aquest mateix any poden tenir notícies al respecte, una situació que assumeix amb resignació. “Ja per un any més ens podríem esperar”, conclou.
