slider cabecera autocares fuentes logo
slider cabecera autocares fuentes 3
slider cabecera autocares fuentes 2
slider cabecera autocares fuentes 1
Inici » a-ultimesnoticies » Cavafis i l’acceptació de la inexorable fugacitat de tot
sliderdiari DENTAL-SANT-QUIRZE1
sliderdiari Rebost-de-Vallsuau1
Sliderdiari segurosbilbaodef1
sliderdiari Autocares-Fuentes-actual1
sliderdiari-Art typing1
sliderdiari immo sq1
sliderdiari-Taller C58 1
sliderdiari Infinity1
slider portada 600x194 mis finques

Cavafis i l’acceptació de la inexorable fugacitat de tot

EL RACÓ LITERARI / CRISTINA GONZÁLEZ

Cavafis i l’acceptació de la inexorable fugacitat de tot

“Píndoles de justicia poètica” per Cristina González

Cavafis és un autor, la vida del qual, és gairebé una incògnita sense resposta. Solitari, no és possible saber amb precisió massa sobre els esdeveniments vitals que van influir en la seva poesia. No obstant això, la seva vida està ben documentada. Va estar residint gairebé la totalitat dels seus dies a Alexandria, amb una existència tranquil·la i rutinària com a funcionari. Estava fascinat pel passat, pel llegat clàssic de la seva cultura el que li va portar a llegir constantment sobre ella i a crear amb els coneixements clàssics la base dels seus poemes.

Solen definir-ho com un autor bastant allunyat dels corrents poètics del seu temps encara que, sí que agafa alguns trets del decadentisme francès que trenca la creença en els valors permanents d’èpoques anteriors i considera les experiències com a percepcions que tenen sentit si són viscudes i experimentades en primera persona Les respostes emocionals donen sentit a la vida.

 

A un dia monòton,

després li segueix un altre monòton, immutable.

Passaran les mateixes coses,

que succeeixen una altra vegada.

Moments similars ens troben i se’n van.

 

Un nou mes porta el mes que ha transcorregut.

Es pot fàcilment endevinar què ens espera:

igual que ahir serà, el mateix d’avorrit.

I així el demà és com si demà ja no fos.

 

Segons el decadentisme, l’existència no és un continu, moltes vegades el que entenem són fragments inconnexos als quals accedim segons les nostres experiències i coneixements. La nostra consideració és a allò que donem sentit i valor. Davant això, la persona ha d’acceptar els successos com a inexorables, fora del seu control, com un destí. Cavafis recull aquestes idees i considera que la manera de superar l’existència, davant aquesta impotència, és la creació artística. Centrar-se en els moments vitals significatius ajuda a la persona a superar la monotonia. La poesia és capaç d’atrapar les emocions, les sensacions i les experiències separant-les de la seva fugacitat.

Cavafis expressa en la seva poesia aquesta indefensió davant del món exterior i la falta de connexió i comunicació real que sent, sovint, amb els altres. La poesia per a Cavafis és una manera de construir il·lusions de futur però també una manera d’enyorar el passat.

 

Que no intentin descobrir qui vaig ser

puix que vaig fer i quan vaig dir.

Un obstacle s’aixecava i mudava

els fets i el to de la meva vida.

Un obstacle s’aixecava detenint-me

moltes vegades quan anava a parlar.

 

La seva poesia és original, plena de matisos, rica en recursos i, sobretot, universal. Té una manera d’expressar-se fàcil, permet que qualsevol lector se senti identificat amb alguna de les seves obres. Tots ens sentim en alguna ocasió desorientats o confusos pels canvis que se succeeixen al nostre voltant, per aquelles experiències que no acabem de fer nostres i queden més enllà del nostre control.

Ell considera que ens fem a través dels nostres actes. Sentir és preferible a no sentir, encara que a vegades sentir pugui ser desagradable. La vida està confeccionada per les eleccions que prenem davant les opcions que se’ns presenten.

 

Veus estimades i ideals

d’aquells que van morir o d’aquells que estan,

com els morts, perduts per a nosaltres.

A vegades ens parlen en somnis;

a vegades, en el pensament, la ment els escolta.

I, amb el seu so, retornen per un instant

ressons de la poesia primera de la nostra vida

com a música que llunyana, en la nit, s’extingeix.

 

Actualment hem de reconèixer que hi ha tantes opcions i tantes eleccions diàries que no podem ser capaços de controlar quines conseqüències tindran tots els actes que realitzem. Però la poesia ens permet prendre el control d’allò que sentim i crear un petit moment de realitat ajustat a nosaltres. Acceptem i reconeixem que som com a gotes en un oceà, però que no per això no tenim una identitat ni un sentit dins del conjunt. Potser buscar-nos i sentir-nos satisfets, ja que, malgrat l’absència total de control, pensar en la nostra experiència ens proporciona un control autèntic sobre algunes de les eleccions que fem. Cavafis ens hauria animat a no témer al que pogués venir sinó a esperar-ho i descobrir-ho i a actuar en conseqüència, evitant ser només elements passius en la marea.

 

Em pararé aquí.

Veuré jo també una mica la naturalesa

d’una mar de demà i d’un cel sense núvols

el malva lluent i la riba groguenca;

tot banyat de bella i clara llum.

Cristina González.

2021-06-09
02_Carta_agente_cast_SCO_03
02_Carta_agente_cast_SCO_03
previous arrow
next arrow

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator