slider cabecera autocares fuentes logo
slider cabecera autocares fuentes 3
slider cabecera autocares fuentes 2
slider cabecera autocares fuentes 1
Inici » a-ultimesnoticies » Cernuda. Dicotomia entre ser i semblar
sliderdiari DENTAL-SANT-QUIRZE1
sliderdiari Rebost-de-Vallsuau1
Sliderdiari segurosbilbaodef1
sliderdiari Autocares-Fuentes-actual1
sliderdiari-Art typing1
sliderdiari immo sq1
sliderdiari-Taller C58 1
sliderdiari Infinity1
slider portada 600x194 mis finques

Cernuda. Dicotomia entre ser i semblar

EL RACÓ LITERARI / CRISTINA GONZÁLEZ

Cernuda. Dicotomia entre ser i semblar

“Píndoles de justicia poètica” per Cristina González

En la societat actual, moderna i alliberada encara ens grinyolen, a vegades, algunes situacions que no són considerades “normatives”. Sona una mica paradoxal que el discurs públic sigui un i la reacció social, en molts casos, mostri una evident dissonància. Molts diuen, com a disculpa, que és complicat canviar el pensament o normalitzar unes certes circumstàncies. La pregunta correcta seria si està el pensament determinat filogenèticament per aspectes socials i culturals. ¿Les circumstàncies poden ser considerades anormals? Potser hauríem de canviar el terme d’anormal a estadísticament allunyat de la majoria.

Els poetes són sempre una excepció a la norma. A més a més de dedicar-se a un treball no excessivament ben considerat com escriure, treballen en un gènere menys rendible, actualment, per les masses.

Cernuda a més de ser poeta era homosexual. Empro el terme sense cap connotació perquè la seva condició o orientació sexual no afectava de cap manera a la seva persona ni al seu valor com a professional. No obstant això, i a pesar que ell al contrari de molts homes en la seva època, mai va dubtar ni es va avergonyir d’això, sí que va percebre el va menysprear i la marginació social.

Diré com vau néixer, plaers prohibits,
Com neix un desig sobre torres d’espant,
Amenaçadors barrots, fel descolorida,
Nit petrificada a força de punys,
Davant tots, fins i tot el més rebel,
Apte solament en la vida sense murs.
Cuirasses infranquejables, llances o punyals,
Tot és bo si deforma un cos;
El teu desig és beure aquestes fulles lascives
O dormir en aquesta aigua acariciadora.
No importa;
Ja declaren el teu esperit impur.
No importa la puresa, els dons que un destí
Va aixecar cap als ocells amb mans imperibles;
No importa la joventut, somni més que home,
El somriure tan noble, platja de seda sota la tempestat
D’un règim caigut.

 

A més era un home republicà, convençut i sense remordiments. Un altre factor de marginació a partir de la Guerra Civil Espanyola. Això marcà la seva obra: no sols va descriure la sensació d’incomprensió que vivia pels seus desitjos i el seu amor, també de l’enyorança, la nostàlgia i la sensació de buit en el pit de ser separat de les seves arrels, de la seva llar.

Cernuda té una forma intimista, delicada i evocadora d’escriure. Barreja en els seus versos, amb gran mestratge, metàfores, imatges i referències, jugant sovint amb elements reals i elements surrealistes. Ens descriu en la seva obra la dicotomia entre l’ésser i el parer, entre la possibilitat i la realitat.

Avui ens trobem igualment entre dues aigües. Lluitant per una normalització i una inclusió real de la diversitat, de la valoració i acceptació d’un fet: tots som únics, diferents i vàlids. La diversitat sempre aporta i és una font de riquesa. Però ens colpegem amb el discurs i les maneres inamovibles del patriarcat heteronormatiu que continua dificultant els canvis. Els escriptors, els poetes, els intel·lectuals… Es veuen frustrats en una societat en la qual es busca la innovació i el progrés, però s’oblida la necessitat de creativitat i de l’acceptació de la identitat per a aconseguir-lo.

Pel camp tranquil de setembre,
de l’àlber groc alguna fulla,
com una estrella trencada,
girant al sòl ve.
Si així l’ànima inconscient,
Senyor de les estrelles i les fulles,
anés, encesa ombra,
de la vida a la mort.

 

Cernuda potser podia haver fet una poesia encara més bella, rica i lliure en una època menys rígida i dèspota. Encara així ens va mostrar el valor de ser ell mateix, d’acceptar-se i lluitar pels objectius, els motius personals malgrat l’adversitat. En l’actualitat estem cedint de nou la nostra identitat a les noves tecnologies que decideixen per nosaltres, ens encasellen i ens dirigeixen. Alguna cosa sona estrany per a qui vulgui escoltar en temps que haurien de ser de canvi.

Cristina González.

2021-09-08
02_Carta_agente_cast_SCO_03
02_Carta_agente_cast_SCO_03
previous arrow
next arrow

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator