TRIBUNA CULTURAL
JOSEP ANTONI AGUADO
18/10/2023 | 12:30:32
Iniciem la temporada d’òpera al Gran Teatre del Liceu sota la direcció del mestre Josep Pons i amb una obra de Chaikovski, Eugene Onegin, la qual cosa és poc comuna. El nom de Chaikovski sol associar-se a ballets com El Llac dels Cignes. Sense dubte, això és extraordinari. Chaikovski és un autor imprescindible per comprendre la galeria de personatges femenins que encarnen la desgràcia del desig insatisfet.
La direcció escènica corre a càrrec del director alemany Christof Loy, que emociona el públic que assisteix a les representacions per la qualitat del repartiment i l’escenografia. Un estil minimalista en què exposa davant del públic uns pocs elements escenogràfics: cadires, taules, tres parets, una sala immensa amb dues finestres i una porta, que serveix com a única entrada a l’escenari per als protagonistes i el cor. En el moment del duel entre els dos amics, tot desapareix i l’escenari esdevé una mena de tela en blanc on impera la soledat. El joc constant entre el blanc i el negre omple la cromàtica de colors de l’escena, on tot sembla conduir a l’aïllament emocional dels protagonistes, tot i les constants danses: vals, mazurca i polonesa, on Josep Pons imposa el caràcter emocional de la música. En aquest punt, l’òpera es converteix en una reflexió filosòfica sobre la recerca de la soledat i l’art d’estar sol. A aquest estat emocional contribueix una escenografia que esdevé cada vegada més claustrofòbica. Inspirat en la novel·la de Pushkin, Chaikovski va crear una obra de cambra totalment romàntica amb els temes propis de l’època: els desitjos frustrats, la soledat com a motor de la vida i la passió com a meta pels personatges.
L’òpera es va estrenar al Teatre Malí del Conservatori de Moscou el 1879, i dos anys més tard es va representar al Bolshoi de Moscou. Una curiositat d’aquesta òpera és que l’autor no volia intèrprets professionals per la seva estrena, ja que era conscient de la importància d’estrenar l’obra amb alumnes del conservatori, ja que buscava la joventut dels seus protagonistes.
La proposta que es presenta al Liceu es va estrenar el 2020 a Oslo. En l’actual repartiment, el baríton Audun Iversen interpreta a Eugene Oneguin, qui connecta amb l’interior turmentat del seu personatge. Va convèncer vocalment tothom amb el seu final. El personatge de Tatiana corre a càrrec de Svetlana Aksenova, que va dur a bon port l’escena famosa de la carta a la primera part de l’òpera. Juntament amb Tatiana, destaca la veu d’Olga, una Victoria Karkacheva amb una gran dimensió teatral i una gran força en els moviments d’escena. Lenski, interpretat per Alexey Neklyudov, va portar a terreny versemblant la seva càrrega emocional i el seu enfrontament amb el seu antagonista, sobretot en el moment del duel. Tatiana refà la seva vida amb el príncep Gremin, a qui Sam Carl, que duplica en edat la protagonista, però li aporta estabilitat emocional i control de la seva vida, la qual cosa en la societat dels tsars russos era important.
El que en principi sembla un tòpic romàntic esdevé una història on assistim a una lluita interior dels personatges en la recerca de les seves emocions, apropar l’obra al naturalisme de finals del segle XIX. Un drama en blanc i negre on la tragèdia del duel, l’angoixa de l’amor impossible, les dificultats del destí i les costums de l’aristocràcia fan d’aquest drama, on un dels personatges mor enmig de la trama, un carrusel d’emocions properes a les trames de les novel·les dialogades russes. Del drama de costums al melodrama burgès, on la sensibilitat de Tatiana ens sedueix i focalitza la nostra atenció, juntament amb el duet d’homes. Sens dubte, la temporada operística ha començat amb molta elevació.
