Cohabitatge Sènior, una alternativa per viure la vellesa lliurement

SOCIETAT. El cohabitatge o cohousing s’està convertint en una possibilitat ferma de viure la vellesa diferent de les que hi havia fins ara: en el mateix domicili o amb familiars, en pisos amb serveis o tutelats o en residències geriàtriques. Però les cooperatives de gent gran no només s’estructuren al voltant d’un disseny arquitectònic que s’adigui en comoditat i practicitat a les seves necessitats presents i futures, també responen a les diferents característiques i motivacions dels grups, les seves motivacions i dinàmiques, així com les maneres que tenen d’organitzar i gestionar la convivència i les cures, i és en tots aquests aspectes on cal determinar el paper de nous professionals de la intervenció social.

A Sant Quirze, trobem l’Associació Cohabitatge Sènior Sant Quirze del Vallès, amb més d’una vintena d’associats i que és gestionada per la mateixa junta directiva que organitza les xerrades i els actes informatius, així com les gestions per tirar endavant aquesta associació. El portaveu de l’associació, el Sr. Joan Leiva, ens explica els apartats del seu projecte:

Ideari de l’associació

El Cohabitatge Sènior Sant Quirze del Vallès és un projecte de viure en comú d’un grup de persones majors de cinquanta anys que s’han trobat per a organitzar-lo i tirar-lo endavant fins a fer-ho possible.

Que és el cohabitatge?

És una comunitat de convivència cohesionada per una manera d’entendre com es vol viure: amb independència, però no en solitud, posant en presència els valors d’amistat, cooperació, solidaritat i tolerància. S’aposta pel cohabitatge en l’etapa de la nostra vellesa, amb tots els requisits necessaris per viure-hi fins als darrers dies. Es vol una vellesa activa, fent possible la vida de relació social amb la independència personal. No es vol ser una càrrega per a ningú, ben al contrari, es vol mantenir relacions de col·laboració i de participació amb tot l’entorn.

Arquitectura

El projecte contempla la combinació d’habitatges d’ús privat calculats per un màxim de 25 unitats familiars amb espais d’ús comuns aplicant criteris d’eficiència, ecologia i sostenibilitat: cuina, menjador, bugaderia, sala polivalent, etc.

Com es vol fer?

En aquests moments s’ha creat una associació que després serà una cooperativa de cessió d’ús autogestionada, per promocionar, construir, articular i desenvolupar el projecte. La cessió d’ús exclou l’ànim de lucre, en ser un model alternatiu a la propietat privada i al lloguer.

Localització

A Sant Quirze del Vallès, on hi hagi els serveis necessaris: comercials, culturals, d’entreteniment, de transport i de salut, no allunyat del centre de la població.

Dimensió social

El projecte té en compte factors que normalment no es contemplen en pensar en l’envelliment. La salut física i psíquica depèn en gran manera de l’entorn en el qual es viu i el cohabitatge és una manera de millorar-la. És necessari redefinir la política d’atenció a les persones grans, donant resposta als diferents nivells de dependència, respectant llibertat, autonomia i diversitat. Es vol viure sense ser un col·lectiu assistit i sí un col·lectiu que vol fer-ho decidint fins on es pugui sobre la seva forma de viure.

Abast del cohabitatge

Pel que fa als col·lectius que ja estan implantats i en funcionament arreu de la nostra geografia, podem destacar, a títol d’exemple, el de Trabensol, a la població de Torremocha del Jarama, Madrid (actualment s’estan legalitzant en l’àmbit autonòmic també a Astúries i Cantàbria); La Borda, a Barcelona; Walden XXI, a Sant Feliu de Guíxols, que s’han establert a un antic hotel i actualment estan reformant l’interior per condicionar-lo a les seves necessitats i per últim, el de Sant Hilari de Sacalm, on la comunitat s’ha establert distribuïda en cases de 65 m².

De ben segur que hi ha d’altres comunitats en règim de cohabitatge ja estructurades o en fase de legalització per tota la geografia Espanyola, però aquestes són les més representatives.

Les comunitats de cohabitatge solen confiar en la Banca Ètica a l’hora de finançar els seus projectes, pels avantatges econòmics que aquesta entitat els hi comporta. La forma jurídica de constitució és la de propietat cooperativa, amb cessió d’ús i serveis.

Resumint, podriem dir que el cohabitage es una aposta de futur que cada dia agafa més empenta a la societat actual, per les avantatges socials i econòmiques que comporta a les persones d’edat avançada que volen tenir una certa autonomía, que possiblement en una residència o amb la pròpia família no tindrien, a banda també de conviure amb altres persones amb una ideología comú.

Per a més informació de l’Associació Cohabitatge Sènior Sant Quirze, podeu contactar al telèfon 606 330 992 o bé al correu electrònic jleiva18@hotmail.com

Conclusions: cohabitatge sènior  o cohousing, perquè triar aquesta alternativa?

Segons dades de la Universitat Oberta de Catalunya, es desprèn que el cohabitatge sènior és més aviat un símptoma d’un canvi social important en la manera d’entendre i viure la vellesa i les relacions de cura, alhora que també és l’expressió d’una insatisfacció envers les institucions que han estructurat la vellesa fins ara la jubilació i els espais de socialització i de cura en la vellesa: la família, la llars d’avis, les residències. El cohousing no és un model, és l’exploració i creació d’alternatives de vida per a la gent gran que ve.

Per aquesta raó, quan estudies quin tipus d’habitatge visualitzen molts d’aquests grups interessats en el cohabitatge, la diversitat és enorme. Algunes persones projecten la seva vellesa vivint en una mena de poble on la gent s’ajuda i comparteix, però on també hi ha persones en altres fases de la vida; altres es veuen en un equipament amb tots els serveis assistencials però amb capacitat per decidir com viure, amb qui, com ser cuidat, i amb total llibertat per anar i sortir. En altres casos es veuen en una casa o pis gran on compartir la vida amb persones que tenen coses en comú, ja siguin grans (recreant el caserio però sense vincles filials), o fins i tot continuant vivint en el mateix lloc però instituint relacions d’ajuda recíproca i mutualitzant els serveis que necessitin. La creació de models són una part d’aquests procés però el procés difícilment pot subsumir-se a un mateix tipus de model.

Evidentment, el plantejament té molt a veure amb les condicions socials i econòmiques d’aquests grups. La gran majoria de grups enquestats en el 2016 estaven formats per persones entre 65 i 75 anys d’edat, tenien un nivell formatiu alt en relació a la mitja i amb unes trajectòries professionals llargues i consolidades en el camp educatiu, social i en professions liberals, raó per la qual tenen ingressos mitjans i alts. A més, es tracta de persones implicades en la vida associativa i l’acció social. Per tant, no només tenen el capital econòmic per a construir un habitatge “diferent” per a la vellesa, sinó que disposen també d’un capital social, polític i cultural que els hi permet fer-ho de manera autogestionada i col·lectivament, és a dir, sense tuteles de l’estat o dels fills. Viure la vellesa amb autonomia és la principal motivació expressada pels enquestats. Una motivació que és el resultat d’un canvi en les relacions familiars.

És la primera generació dels divorcis i dels anticonceptius, de l’accés de les dones al mercat de treball salaritzat i per tant de la seva autonomia econòmica. Es una generació que s’identifica amb la conquesta de la llibertat d’elecció sobre molts dels processos vitals que abans es vivien com a part d’una inèrcia. Per aquesta raó, quan aquesta generació envelleix ho fa en els mateixos termes: com quelcom un ha de decidir com vol que sigui, i no com quelcom que es pot deixar en mans de la família o de l’administració. Per aquesta raó podem dir que el cohabitatge es un fenomen propi dels baby boomers i molt característic de les classes mitges.

Dades obtingudes de la Universitat Oberta de Catalunya. Per a més informació, seguiu aquest enllaç: (http://epce.blogs.uoc.edu/ca/2019/10/10/cohabitatge-senior-estat-espanyol-nous-professionals-intervencio-social/)