Nacionalismes bons i nacionalismes empobridors. Catalunya pateix i està malalta.
CARTES AL DIARI.
Quan els serveis d’Hematologia et donen els resultats de l’anàlisi del colesterol, recullen com mínim tres variants Srm-Colesterol; Srm-Colesterol HDL; i Srm-Colesterol LDL i el metge t’ho explica col·loquialment com colesterol bo i colesterol dolent.
D’altra banda podríem parlar d’un nacionalisme bo, aquell que estima el seu territori, però que davant la globalització del segle XXI considera que tots els territoris, països, haurien de destinar el màxim de recursos precisament a activitats finalistes de sostenibilitat, transició ecològica i per lluitar contra les desigualtats de les persones i col·lectius més vulnerables i discriminades (joves, dones, altres).
L’exigència de crear noves fronteres que volen protegir exclusivament un territori sobre altre no serien benvingudes i sobretot són IMPOSSIBLES a Europa.
El BREXIT anglès, era una opció legal i possible a partir d’un referèndum convocat per qui tenia les competències per fer-ho i no com aquí que va començar per l’alcalde d’Arenys de Mar i va acabar per una Generalitat que no tenia cap competència i malgrat totes les advertències del Tribunal Constitucional. Cap dels 16 lands alemanys, de les 18 regions italianes, de les 18 regions franceses, dels 3 estats federats a Bèlgica, ni en altres, han convocat un referèndum d’independència per no tenir competències.
Les batalles d’Urquinaona, que van mostrar el caos a Barcelona, Girona i altres es repetien diàriament i els Mossos només podien defensar-se i no van actuar ni investigar als convocants: Tsunami, Pícnic i altres manifestament violentes. Res contra l’estat major d’ERC I JUNTSXCat, que les organitzaven en l’ombra i que mai les han desautoritzat. A França la Gendarmeria, van trigar un dia, millor dos perquè era un festiu, en expulsar als manifestants que van tallar la frontera.
El resultat és que a Catalunya tenim un nacionalisme que resulta efectivament empobridor. El debat polític de confrontació dins del nacionalisme entre els 7-set- partits que es proclamen independentistes (JUNTS i ERC, PDECAT, PNC, CUP, DEMOCRATES DE CATALUNYA i PRIMÀRIES DE CATALUNYA) que tots ells volen controlar els recursos financers de la Generalitat i les propostes de la resta d’independentismes ANC, OMNIUM, CDR, i altres, dóna com a resultat que anem perdent “pistonada” econòmica (fuita d’empreses, pèrdua d’oportunitats d’inversions, mala imatge del territori com inestable i poc segur: recordem les imatges dels estrangers en l’aeroport del Prat, amb les maletes pels horts).
A un territori amb tota aquesta confrontació interna dins del nacionalisme, li cal com aglutinador un enemic exterior i el busca fora de Catalunya com justificador i raó de la seva existència. Per culpa dels altres (Espanya) no podem viure millor.
Un relat que diàriament difonen TV3 i la resta de mitjans públics que només informen en clau independentista i busquen les grotesques manifestacions de persones com Esperança Aguirre en el programa FAQS com coartada de pluralitat. Podien portar a KIKO MATAMOROS per provocar més escàndol i permetre exhibir el seu patriotisme a la presentadora.
Però ara arriben per fi les eleccions al Parlament el 14-F. Debatre davant d’unes eleccions si una proposta és o no possible, hauria de ser una autoexigència per tothom. Votar el mateix perquè és el que volem i són les nostres emocions, no exclou que valorem el compliment de les propostes que se’ns presenten: TRUMP va prometre fer un mur amb Mèxic, VOX vol retornar als emigrants al seu país d’origen, una proposta “estrella” amb la que es presenta a les eleccions a Catalunya.
L’opció de retornar als immigrants, evitaria els drames de morts i les pràctiques inhumanes a què els sotmetent les màfies i negociar amb els seus països per limitar aquest corrent migratori, però la realitat demostra que als seus governs els hi serveix per alleujar la pressió social i després rebre les remeses dels diners que amb grans esforços envien als seus familiars.
Si la proposta de VOX fos possible, els electors podrien votar-la, però al ser impossible, hauríem de deixar de banda les emocions que puguin despertar els emigrants i no votar a VOX. Encara que guanyessin les eleccions, la seva proposta no es pot aplicar, llevat que fos llençant als emigrants en paracaigudes sobre els seus països.
També la independència és impossible i cal buscar altra proposta que sigui acceptada per la majoria dels catalans (autogovern, estat federal, altres). Com més temps continuem confrontats amb objectius impossibles, més patirà Catalunya, més pobres serem.
RESUM: no hauríem de votar propostes impossibles, deixem les nostàlgies a banda. Nacionalistes ho som tots, però passa com el colesterol, hi ha de bo i de dolent.
@josecoderch
NOTA: Finalitza amb aquesta Carta les més de 71 escrites des de l’any 2017 sobre Catalunya. En les finals i per la participació electoral de VOX he intentat argumentar perquè no és bo per Catalunya votar-los, però no establir comparacions amb l’independentisme. Un resum de totes aquestes Cartes, serà autoeditat i presentat en format de llibre a Sant Quirze. Si la COVID 19 ho permet, presencialment i si no, telemàticament per la campanya electoral de les eleccions al Parlament.
