SOCIETAT.
Repudiem la violència policial a Colòmbia
Dimarts passat 8 de setembre, la policia colombiana va matar a Bogotà amb descàrregues d’una pistola Taser a Javier Ordóñez, advocat de quaranta-sis anys. L’endemà es va produir una onada de fortes protestes a la capital colombiana, que després es van estendre a altres ciutats com Cali, Medellín, Popayán, Pereira i Manizales.
Per les xarxes socials van circular els vídeos de quan els policies sotmetien a Ordóñez col·locant els genolls sobre el coll, i almenys durant dos minuts li donaven xocs elèctrics amb la pistola. En els vídeos es pot sentir com l’advocat deia als policies: “Ja, si us plau, ja, no més. Si us plau, no”, i a les persones que filmaven exigint-li als policies que el deixessin tranquil que estava demanant” per favor “que no continuessin amb les descàrregues elèctriques.
Es repetien així, de forma semblant, les imatges de l’assassinat als Estats Units de George Floyd a mans de la policia. Un nou cas de la brutalitat policial que es repeteix una vegada i altra en el marc capitalista.
L’endemà de l’assassinat la indignació causada per aquestes imatges va esclatar a tot el país. Milers de manifestants van carregar contra patrulles de la policia i els anomenats Comandos d’Acció Immediata (CAI), unitats de la policia ubicats en diferents llocs de la ciutat. Fins ara ja han estat assassinades unes 13 persones per les forces de seguretat de l’Estat, i hi haurien més de 200 ferits, a conseqüència de la repressió de govern d’Iván Duque.
Aquest assassinat va ser precedit de 55 massacres de joves en diferents parts de país en què han mort 228 persones, tot amb la complicitat de l’uribisme i el govern de Duque, que va tractar de minimitzar aquests fets, dient que no eren massacres sinó homicidis col·lectius.
A Colòmbia és habitual la violència policial i militar, situació que s’ha agreujat en el marc de la quarantena establerta per evitar els contagis del Covid-19.
L’any passat en el marc de la vaga nacional de novembre, va ser assassinat el jove Dilan Creu a mans de l’Esquadró Mòbil Antiavalots (ESMAD), unitat d’elit de la policia que va reprimir brutalment les protestes durant aquesta atura, el que va portar al fet que moltes organitzacions socials i de drets humans sol·licitessin l’eliminació de l’ESMAD. Al maig també va ser assassinat per la policia Anderson Arbreda, jove afrodescendent.
Darrere de les protestes que es van desencadenar contra la violència policial i en repudi a l’assassinat d’Ordóñez, hi ha el fantasma de la desigualtat i la pobresa que creixen a Colòmbia, agreujades pels efectes del coronavirus en l’economia. No és casual que els manifestants hagin arremès contra les seus bancàries, a les quals molts colombians fan responsable de la situació social de país, al costat del govern uribista d’Iván Duque, cada vegada més desprestigiat i sumit en una profunda crisi política.
La mobilització popular va ser de tal magnitud que el govern es va veure obligat a demanar perdó als familiars d’Ordóñez. No obstant això, tracten de minimitzar el fet dient que es tracta de fets aïllats, de “pomes podrides” que hi hauria en la policia quan en realitat es tracta d’un aparell repressiu que mitjançant la violència intenta frenar el gran descontentament popular que s’acumula a Colòmbia, i que es va posar de manifest el 2019 amb la massiva aturada nacional de novembre. A aquest aparell repressiu se sumen els cossos paramilitars, emparats per l’Estat, responsables de les massacres que s’han intensificat en els últims mesos.
Des de la Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors-Quarta Internacional (UIT-QI), repudiem l’assassinat d’Ordóñez, exigim judici i càstig per als policies responsables de l’assassinat, i fem una crida a impulsar una àmplia i unitària solidaritat internacional amb el poble i els treballadors colombians. En aquest sentit, ens sumem a través dels nostres companys de Col·lectius Units a les marxes de dilluns vinent a Bogotà, Cali, Medellín i altres ciutats, convocades pel Bloc per l’Aturada Indefinida, la Coordinadora Nacional Sindical, Social i Popular i altres organitzacions socials, en el marc de la commemoració de l’aturada nacional del 14 de setembre de 1977.
Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors-Quarta Internacional (UIT-QI).
