J.A.AGUADO / TRIBUNA.
Com en una vella pel·lícula de terror
Una vella pel·lícula de terror de sèrie B de 1963 titulada La comèdia dels terrors protagonitzada per Vicent Price, Peter Lorre, Boris Karloff i Joe E. Brown entre d’altres, dirigida per Jacques Tourneur amb el guió de Richard Matheson serveix a Lluís Graells per dirigir i adaptar una versió teatral amb piano i ombres xineses, titulada Terrorífica comèdia que aquests dies en què no existeix el confinament comarcal es pot veure al Teatre Almeria de Barcelona que dirigeix l’actor i dramaturg Víctor Álvaro.
Del tot recomanable després de veure la representació veure la pel·lícula ,si no s’ha vist, per gaudir doblement de l’esdeveniment cultural. Tant l’obra de teatre com la pel·lícula tenen l’objectiu de fer somriure a l’espectador i ambdues ho aconsegueixen.
A la paròdia del gènere de terror que ja trobem a la pel·lícula la peça de teatre hi suma cert aire de comèdia de l’art, màscares de còmic i una aroma a teatre familiar de diumenge al matí. Las companyia està formada per l’egarenca Cristina Martínez, Hodei Arrastoa, Marc Domingo, Berta Graells i Carlos Ulloa. El protagonista, el marit alcohòlic i masclista que maltracta la seva dona està interpretat per Berta Graells que posa a el personatge una mirada cínica i àgil després de la màscara i trenca amb els estereotips de gènere.
Tots els personatges porten màscares i juguen amb diferents personatges de forma trepidant donant a l’espectacle una agilitat que s’agraeix. L’humor és doncs un element indispensable en aquesta comèdia de màscares i ombres que dirigeix Lluís Graells. L’humor absurd fa que el públic estigui sempre en tensió buscant la lògica dels esdeveniments que ens porten del forn d’una cuina a un cementiri gòtic amb cripta. L’important és que hi ha química entre els membres de la companyia i això es nota quan no actuen i contemplen des d’una cadira el que passa a l’escenari. Una producció econòmica amb un projector de transparències, focus low cost i tres pantalles amb paper totalment polivalents. Òbviament no és una peça de terror, sinó d’humor negre. La peça té moments aconseguits sobretot quan es desvia de la pel·lícula i s’endinsa en la música amb cançons i l’acompanyament musical i efectes de so en directe que portats més enllà podrien haver creat un petit musical tipus Sweeney Todd, el barber demoníac, aquí seria l’enterrador boig a la recercade clients.
Iniciatives com les d’aquesta companyia mantenen les arts escèniques en ple funcionament buscant un públic ampli que torni a gaudir del fet de seure en una butaca d’un teatre i gaudeixi d’un espectacle pensat per a tots els públics. Amb la pandèmia com a fantasma entre el gran públic i les cancel·lacions entre les companyies per casos de positius no resulta fàcil pel mont de la cultura tirar endavant projectes, de manera que és d’aplaudir obres amb actors joves i polivalents com dels que en parlem avui. No s’ho perdin.
J.A. Aguado
