ANTONI VERDAGUER/CULTURA/TRIBUNA
Comportarse como adultos
S’ha estrenat fa poc la darrera pel·lícula del director greco-francés Konstantin Costa-Gavras, a qui vaig tenir l’honor de conèixer i entrevistar el 2014 a París. I dic honor perquè realment va ho va ser, ja que es tracta d’un dels meus directors contemporanis preferits.
Amb “Adults in the room”, batejada aquí com a “Comportarse como adultos”, Costa-Gavras torna a la seva Grècia natal com ja va fer ara fa 50 anys amb una de les seves pel·lícules emblemàtiques: “Z”, aquesta vegada adaptant el llibre de qui va ser Ministre de Finances del Govern Grec, Yanis Varoufakis, en l’època que el President Grec va ser Alexis Tsipras i en què la Comunitat Europea i sobretot la banca van fer tot el possible perquè el govern d’esquerres durés com menys millor, posant-li tot tipus d’impediments.
Costa-Gavras, de 86 anys, demostra que segueix essent aquell cineasta compromès, combatent, exemple de cinema politicosocial com ja va fer a “Z”, “Ètat de siege”, “Section speciale”, “Missing”, “Betrayed”, “Amen”, “Le capital” i tantes altres que conformen la seva extensa filmografia.
Una pel·lícula dura, difícil de fer-la amena segurament per la complexitat de tot el que explica, però que Costa-Gavras demostra estar en plena forma i la pel·lícula – bàsicament un seguit d’escenes de reunions i diàlegs sovint complexes – t’atrapa des del principi.
La llàstima és que, a la segona setmana d’exhibició ja es fa difícil trobar cinemes i flexibilitat d’horaris per veure-la, constatació que malgrat ser – al meu parer – un cinema necessari, imprescindible, els gustos cinematogràfics majoritaris actuals van per camins molt diferents d’aquesta pel·lícula o del cinema de Costa-Gavras en general.
Antoni Verdaguer.