Inici » a-ultimesnoticies » Concert de Carles Pachón a La Patronal. Memorial Manuel Ausensi

Concert de Carles Pachón a La Patronal. Memorial Manuel Ausensi

CULTURA/MÚSICA. L’Associació dels Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès ha presentat el recital  “Carles Pachón canta a Manuel Ausensi”, amb la finalitat de retre homenatge al qui va ser una de les figures més destacades de la lírica del nostre país, en el centenari del seu naixement. 

El decurs de l’acte és ple d’emotivitat i s’inicia escoltant l’enregistrament d’un fragment de l’òpera Madama Butterfly amb les veus de Manuel Ausensi i Montserrat Caballé. Seguidament presenta l’acte el prestigiós periodista i crític musical Jordi Maddaleno, que rememora la figura de Manuel Ausensi, glossa la trajectòria dels intèrprets del recital present i ens introdueix en el seu repertori, articulat en dues parts, on en la primera se’ns ofereixen àries d’òpera i en la segona, fragments de Sarsuela. Es projecta un vídeo de Pedro Lavirgen, magnífic tenor, que s’afegeix a l’homenatge amb el testimoni de la llarga amistat que el va unir a  Manuel Ausensi.  Ens honora la presència de la senyora Conxita Ausensi, filla del cantant; de la senyora Mirna Lacambra, soprano i directora dels Amics de l’Òpera de Sabadell, del senyor Marc Sala, tenor i president de l’Entitat AprÒpera de Sant Cugat del Vallès i del senyor Roger Alier, com a destacat referent del periodisme musical.

Comença el recital. Carles Pachón és un baríton de tessitura ben equilibrada i es mou amb comoditat en els registres aguts, mitjos i greus. Disposa d’una depurada tècnica vocal, al servei d’una execució d’acurada sensibilitat. Mostra notable maduresa interpretativa amb gran presència escènica malgrat la  seva joventut. Si bé la sala té una acústica poc favorable als sons no amplificats, la veu de Carles Pachón reuneix la capacitat de superar aquest obstacle i fa arribar a l’auditori tot el ventall d’expressió que cada peça requereix.  Dicció clara, neta, audible. Mirada agosarada, gest segur, diàfan. En l’autenticitat de la interpretació ens fa viure els personatges. Podem fàcilment situar-nos en el marc d’un teatre amb el decorat i vestuari adient a cada ària. Ell mateix, en absoluta concentració ho està fent. Es desplaça per l’escenari amb naturalitat i confiança. Guanya de seguida la complicitat del públic. A la segona part, gaudim de populars àries de Sarsuela, que no imaginem millor cantades, deliciós regal per al públic, entusiasmat.

Fem també nostre l’encertat comentari del presentador de l’esdeveniment, que senyala la dificultat que suposa pel cantant, afrontar un recital sense altre moment de descans que el temps en què rep l’aplaudiment de l’auditori.

El gènere líric és un camí dur, d’extens recorregut i exigent dedicació. Carles Pachón és, sense dubte, una destacada figura emergent que en el futur, amb aquesta disciplina i dedicació, ens haurà de confirmar els èxits que esperem.

El cantant es presenta amb el pianista Josep Buforn, un veritable luxe, ja que aquest és un dels millors pianistes especialitzats en l’acompanyament de cantants lírics en l’actualitat. És, a la vegada, un destacat intèrpret solista en concerts amb grans orquestres. Tenim la percepció d’una completa entesa entre el cantant i el pianista que resol en un inusual sincronisme de temps i matisos d’ambdós.  Sovint no es valora prou el treball de l’acompanyament  als solistes. En aquest cas rebem la síntesi del treball integral de l’orquestra, traslladat al piano, amb gran expressivitat i autèntic virtuosisme. També ens ofereix el pianista el regal de la magnífica interpretació de la Danza española núm. 5, d’Enric Granados.

 

BIOGRAFÍA DE MANUEL AUSENSI

Manuel Ausensi i Albalat, baríton,  va néixer a Barcelona, el 8 d’octubre de 1919 i va iniciar les seves passes a la música al Conservatori Municipal de Barcelona. Continuà els estudis de cant amb Concepció Callao i la russa Ana Miliesh. El 1942 va guanyar un concurs radiofònic de Ràdio Associació, cantant el Pròleg de Pagliacci. A partir d’aquí començarien els seus èxits.

Debutà el 1946 al teatre Tívoli i el 1947 al Gran Teatre del Liceu amb Anna Bolena de  Donizetti. Destacà especialment en papers a òperes de Giuseppe Verdi, com Rigoletto, però conreà també la música del segle XVIII, Mozart, Cimarrosa, i l’òpera francesa romàntica, totes elles al Liceu durant tretze temporades seguides. Enregistrà una cèlebre versió completa de Il barbiere di Siviglia el 1964 i un gran nombre de sarsueles (La calesera, El caserío, Los gavilanes, Katiuska, La legió d’honorJugar con fuego) en els papers principals. A més del Liceu, Ausensi va cantar, al costat de les principals figures del seu temps, en escenaris dels Estats Units, Mèxic, Argentina, Grècia, Itàlia, Alemanya, Gran Bretanya, Bèlgica, Israel i Egipte. Des de 1995, en què es va inaugurar a Barcelona el certamen que porta el seu nom, presidia aquest concurs de cant destinat a promocionar a joves cantants d’òpera. Al llarg de la seva carrera va rebre nombrosos premis, entre els quals destaquen el Premi Nacional d’interpretació Emilio Mesejo (1951), la Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts de Madrid (1952) i la Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1957) per la seva trajectòria i el seu èxit amb La traviata, la seva millor interpretació. Medalla al Mèrit artístic per l’Ajuntament de Madrid (1994) i Medalla d’Honor de Barcelona (2002). El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi. Morí a Creixell (Tarragona) l’u de setembre de 2005.

Manuel Ausensi és per alguns de nosaltres un entranyable record de les vivències de les dècades dels 40’s als 60’s, on tantes vegades el vàrem escoltar per la ràdio, mitjà aquest, que ens acompanyava notòriament en el dia a dia.  Aquella fou una època en què el gènere líric tenia una clara presència en la vida quotidiana de la població i la música, en general, era un recurs  de goig i refugi de tothom. Avui se’ns fa rara la possibilitat de cantar mentre desenvolupem les nostres activitats. Els temps passats poden ser millors o pitjors; són diferents i això els situa  emocionadament a l’ànim. És francament emotiu pensar en l’època en què la nostra gent acabava la celebració de les festivitats cantant àries de Sarsuela.

El públic assistent al recital, sense excepció, ha qualificat l’esdeveniment de nivell extraordinari, tant per la qualitat dels intèrprets com pel sentit i motivació de l’acte. La Junta Directiva dels Amics de la Música tenen la satisfacció d’haver pres la iniciativa d’organitzar l’homenatge de reconeixement que mereix el record de la figura de Manuel Ausensi.

 

Rafael Güell

Podeu veure la resta de fotografies aquí: Concert de Carles Pachon. Memorial Manuel Ausensi.

2019-10-07

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator