Divendres,29 març, 2024
IniciA PORTADAConcert de Ricky Araiza i David Ponsà "Root 66" a La Patronal,...

Concert de Ricky Araiza i David Ponsà “Root 66” a La Patronal, ofert per Amics de la Música

CULTURA/MÚSICA. Diumenge passat, 2 de juny, la sala Josep Brossa de La Patronal, Amics de la Música ens va tornar a oferir un concert d’alt nivell, tal i com ens tenen ja acostumats a gaudir de músics molt ben triats que ens fan passar una bona estona escoltant els seus temes, acompanyats per la família o amics, en un ambient relaxat.

Seguidament us oferim la crònica del concert de la ploma del crític musical Rafael Güell.

Ha estat un autèntic plaer pels Amics de la Música de Sant Quirze del Vallès poder gaudir del concert d’aquests músics d’autèntica vàlua professional, acreditada en una llarga trajectòria individual internacional, formant part habitualment de nombroses formacions i col·laboracions. El seu treball en conjunt “Root 66”, que diumenge passat ens varen presentar, és un projecte musical acústic que va començar l’any 2011, integrat per Ricky Araiza (veu, guitarra, banjo i dobro) i David Ponsà (veu, guitarra, ukelele i harmònica). Les seves influències musicals provenen, sobretot, del country, el bluegrass i el blues.

Hem gaudit d’un concert absolutament dinàmic, amb molts temes de les musicalment esplèndides dècades dels 60’s i 70’s, ben coneguts del públic, recordant mites com Credence, Simon & Garfunkel, Dylan, Eagles, Rogers, etc.

Ricky Araiza i David Ponsà es basen en el fet que el músic s’ha de reinventar en cada concert. Cada actuació és diferent. Han d’estar a l’altura i enfrontar-se amb el nou repte. Aquí rau el compromís i la responsabilitat; també és l’atracció del risc. Per tot això creuen que el seu millor actiu és pujar a l’escenari sense gaires premisses, oberts al moment, buscar l’entesa amb el públic i ser absolutament sincers per viure la trobada i expressar-la musicalment.

Els músics es guanyen la simpatia del públic amb espontaneïtat, proximitat, també amb la seva conjunció musical i personal. No és gens teatral la bona entesa que mostren i la satisfacció mútua en l’execució del repertori.

David Ponsà va traçant la línia conductora del concert amb encert i aplom, lliurant també garlandes humorístiques que, al costat dels adients comentaris envers les cançons, dóna força amenitat a l’actuació. David, acompanyant-se a la guitarra, assumeix amb solvència cantar la majoria de les cançons, mentre Ricky aporta veu als duos, manté  ritme i harmonia, senyala baixos i vesteix els temes amb aquelles ornamentacions característiques que ens traslladen a les versions originals. Ricky Araiza defuig qualsevol protagonisme que de la seva mestria pogués brollar, no obstant es fa evident en nombrosos detalls de les seves  interpretacions. En els solos mostra sobrietat i delicadesa, també improvisació subtil i algunes pinzellades de fragments instrumentals conformats amb acords de caràcter jazzístic; gens fàcil lliurar la melodia a 3, i 4 cordes.

Ens sorprèn agradablement el respecte que en David sent i manifesta per la categoria musical d’en Ricky. La sala ho entén com un valor afegit del projecte “Root 66”.  En aquesta ocasió en Ricky no ha dut el banjo ni el dobro; queda pendent d’una futura nova actuació el goig de sentir el trepidant ritme del seu banjo.

Després de guanyada  ja absolutament l’audiència, Ricky i David desendollen les guitarres, obvien els micròfons i s’acosten i es mouen davant la primera línia de localitats per interpretar un parell de temes.

Els músics comminen al públic a demanar la interpretació de cançons del seu grat, i satisfan vàries de les peticions, obtenint encara més complicitat amb l’audiència. També aconsegueixen dur a l’escenari col·laboracions espontànies per cantar alguns temes; destaquem la magnífica versió del tema “Route 66” (no confondre amb el present projecte “Root 66” que en certa forma ret homenatge al famós tema de Rhythm and blues) que la nostra Tere Fernández ens va oferir. No lloaríem mai prou la vàlua d’aquesta cantant, dotada, a més, d’una de les millors i personals veus que podem escoltar.

El nombrós públic assistent mostra la satisfacció d’haver gaudit intensament d’una animada vetllada d’alt nivell musical.

Rafael Güell

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies