Conte de Nadal: Les cabòries d’en Brisach

TRIBUNA / PHIL CONNORS.

Conte de Nadal: Les cabòries d’en Brisach

A terres d’occident, al punt cardinal on el sol tria cada vespre per fer el comiat, hi viu en Brisach.

En Brisach es centenari i més. De pell arrugada, esqueixada per petites i múltiples estries, i fosca per viure tot l’any a l’aire lliure, sembla una olivera.

Però malgrat el pas dels anys es manté alt i dret com un pi i cepat com un roure. El seu ànim es seré com un xiprer i manté la ment lúcida com una alzina.

La seva virilitat es manté intacta, com si hi tingués el pomer de l’Edèn a dins, i quan riu sacseja les espatlles com un pollancre i quan plora, rares vegades, ajup el rostre com un salze ploraner.

En Brisach, malgrat l’edat, es innocent i ingenu. Gairebé no ha tingut contacte amb persones; quan veu que s’acosten es queda quiet i adopta un posat que el mimetitza en el bosc on viu i la gent passa de llarg.

En Brisach es feliç a la seva manera i fantasieja que corre món i visita altres boscos d’altres terres i altres climes, que troba altres com ell i que fa amigues i amics i que s’expliquen histories sense fi. Sap que no ho podrà fer mai però pensar-hi el fa somriure.

En Brisach en una foto de fa uns anys.

Quan arriba desembre i els dies es fan més curts que les nits, en Brisach es posa trist i arriba a plorar per que sap que hi ha força humans que tallen avets per decorar places i carrers; i altres que se n’emporten de petits i tendres per posar-los garlandes i llumetes de colors, deixant que agonitzin tancats en un racó en habitacions sense aire i amb calefacció. I passat uns dies els llencen a contenidors adequats, on els recullen per esmicolar-los i fer-ne serradures o en el millor dels casos, compost.

En Brisach no entén que per ser feliç uns dies s’hagi de fer mal a un altre. No entén perquè aquesta humanitat que canta nadales d’amor i de pau, cria arbrets per matar-los; tenen consciencia que estan matant un esser viu?, un esser que ha necessitat anys per ser com és, tot per uns poquets dies i per un caprici egoista.

En Brisach preferiria que cada família per Nadal plantés un arbre en lloc de matar-lo i ja que la resta d’andròmines que es fan servir per adornar son fets de material elaborat, perquè no es tria un arbre igual?

En Brisach no ho entén i si algú sentís els seus pensaments es creuria que te el cap ple de pardals: i no s’equivocaria.

Us desitjo un bon Nadal i que el proper any millori el d’enguany.