Slider
Inici » a-ultimesnoticies » Conte de Nadal: Les cabòries d’en Brisach
Slider
Phil Connors. Meteoròleg televisiu i metafísic accidental, català de Pittsburgh, aquari del 2 de febrer de 1993

Conte de Nadal: Les cabòries d’en Brisach

TRIBUNA / PHIL CONNORS.

Conte de Nadal: Les cabòries d’en Brisach

A terres d’occident, al punt cardinal on el sol tria cada vespre per fer el comiat, hi viu en Brisach.

En Brisach es centenari i més. De pell arrugada, esqueixada per petites i múltiples estries, i fosca per viure tot l’any a l’aire lliure, sembla una olivera.

Però malgrat el pas dels anys es manté alt i dret com un pi i cepat com un roure. El seu ànim es seré com un xiprer i manté la ment lúcida com una alzina.

La seva virilitat es manté intacta, com si hi tingués el pomer de l’Edèn a dins, i quan riu sacseja les espatlles com un pollancre i quan plora, rares vegades, ajup el rostre com un salze ploraner.

En Brisach, malgrat l’edat, es innocent i ingenu. Gairebé no ha tingut contacte amb persones; quan veu que s’acosten es queda quiet i adopta un posat que el mimetitza en el bosc on viu i la gent passa de llarg.

En Brisach es feliç a la seva manera i fantasieja que corre món i visita altres boscos d’altres terres i altres climes, que troba altres com ell i que fa amigues i amics i que s’expliquen histories sense fi. Sap que no ho podrà fer mai però pensar-hi el fa somriure.

En Brisach en una foto de fa uns anys.

Quan arriba desembre i els dies es fan més curts que les nits, en Brisach es posa trist i arriba a plorar per que sap que hi ha força humans que tallen avets per decorar places i carrers; i altres que se n’emporten de petits i tendres per posar-los garlandes i llumetes de colors, deixant que agonitzin tancats en un racó en habitacions sense aire i amb calefacció. I passat uns dies els llencen a contenidors adequats, on els recullen per esmicolar-los i fer-ne serradures o en el millor dels casos, compost.

En Brisach no entén que per ser feliç uns dies s’hagi de fer mal a un altre. No entén perquè aquesta humanitat que canta nadales d’amor i de pau, cria arbrets per matar-los; tenen consciencia que estan matant un esser viu?, un esser que ha necessitat anys per ser com és, tot per uns poquets dies i per un caprici egoista.

En Brisach preferiria que cada família per Nadal plantés un arbre en lloc de matar-lo i ja que la resta d’andròmines que es fan servir per adornar son fets de material elaborat, perquè no es tria un arbre igual?

En Brisach no ho entén i si algú sentís els seus pensaments es creuria que te el cap ple de pardals: i no s’equivocaria.

Us desitjo un bon Nadal i que el proper any millori el d’enguany.

2020-12-18

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator