SOCIETAT. El temps de pandèmia ha estat confós i difícil per tothom, però la manera com ho ha viscut cadascú difereix fins a posicionar-se en extrems oposats. Els infants no han estat aliens a tots aquests canvis. Tot i les seves altes capacitats d’adaptació, les noves normatives no els han permès desenvolupar-se completament com necessitarien. Fins i tot els que han gaudit el confinament mostrant-se la mar de feliços per estar amb els pares a casa, sense l’estrès d’anar a l’escola, han perdut oportunitats de socialització, comunicació i de joc compartit.
El curs 2020-21 es va reprendre, però la normativa de les mascaretes i la distància social continuava, l’angoixa i les pors de molts adults es respirava a l’ambient. L’arribada de les vacances ha estat més esperada que mai tant per nens com per docents.
Mentre s’acosta la data d’inici de les classes, alguns pares anticipen l’angoixa o malestar que això provocarà en els seus fills, ja sigui per ser la primera vegada que s’adapten al sistema educatiu, ja sigui per tornar a l’estrès i la pressió acadèmica, les normes i les rutines.
A molts nens els costa tornar a la rutina, i es mostren nerviosos i preocupats, insistint que no volen anar a l’escola, que no els agrada o que és avorrida. És important escoltar els seus neguits i ajudar a canalitzar-los, dedicant un espai i un temps a parlar-ne, tant com ells necessitin.
Alguns consells per facilitar aquesta tornada a l’escola:
- Validar emocions i parlar-ne: validem els nervis i l’ansietat que senten, no els minimitzem. Oferim un espai i un temps per a parlar-ne. Expliquem les nostres pròpies experiències en situacions similars. Podem dir-li que nosaltres també el trobarem a faltar, i que sabem que s’està molt bé a casa. També els podem preguntar què és el que troben a faltar de l’escola, el que els agrada més. “M’ha encantat estar amb tu aquestes vacances, i ho trobaré molt a faltar, però alhora també estic molt emocionat/da per les coses noves que aprendràs i faràs aquest curs!”. Podem practicar la separació abans de l’inici escolar deixant-lo amb algú de confiança mentre marxeu a fer alguna tasca. Podeu establir un ritual d’acomiadament (2 abraçades, un “Adéu Andreu!”, una senyal amb la mà.. )
- L’actitud dels pares ha de ser serena i confiada, amb expectatives positives sobre el que ha de venir i la seva adaptació.
- Fomentar la preparació per l’escola: activitats com el joc dirigit, els deures, les responsabilitats de la casa, contes o llibres, o jocs o activitats de concentració els ajudaran a tornar a la rutina de la classe. Llegir contes o llibres sobre la tornada a l’escola. Fer joc simbòlic amb ninos o titelles que tornen a l’escola. . Preparem amb il·lusió la motxilla i el nou material escolar, implicant-los en posar els noms als llibres i materials, comprar el que faci falta… I si van a infantil o primària, els podem recordar que els anirem a buscar cada dia.
- Fer trobades amb els seus amics: quedar per jugar amb els amics uns dies abans, els animarà a retrobar-los a l’escola. A alguns infants, tants mesos sens veure els amics els genera un impacte emocional molt gran, molts dubtes: i si han canviat? I si ja no volen ser amics seus?
- Tornar a les rutines i els horaris escolars. L’estructura i predictibilitat donen tranquil·litat als infants. Serà de gran ajuda tornar a assolir la rutina horària setmanes abans que arribi el dia 13 de setembre: son, menjar, hàbits… Si canviem els horaris el dia abans, se sentiran encara més confosos i angoixats. Anticipar el que toca en cada moment del dia, amb un rellotge analògic, ajuda a comprendre el temps i a estructurar rutines, donant seguretat. I recordem que les hores de son necessàries per a cada edat són molt importants.
- Comunicar-nos amb el tutor o la tutora: si l’angoixa per la tornada és molt elevada, fem-ho saber, siguem proactius amb la comunicació, expliquem-los el que han passat durant les vacances si hi ha episodis importants, per a que ells puguin treballar-ho a l’aula i per a que ens puguin donar estratègies i suport.
I si l’infant no ha anat mai a l’escola?
Per altra banda si l’infant no ha anat mai a escola i començarà P3 al setembre, la situació pot ser encara més emocionalment intensa. Encara que hagi anat a la llar abans, tot plegat serà molt estressant per un infant tan petit. Les escoles solen oferir una adaptació de 3 dies. Algunes permeten als pares entrar a les aules, d’altres no. Solen fer una reunió d’inici de curs on expliquen als pares la normativa general de l’escola i el que es farà durant el curs. Però els vostres fills i filles agrairan una preparació per a l’entrada a l’escola de ben segur.
Començar P3 marca l’inici d’una nova fase en el desenvolupament del teu infant. De vegades ens pot semblar que no estan preparats, que encara són molt bebès. I és que a Espanya els infants comencen l’escola més aviat que als països nòrdics, on continuen anant a llars d’infants públiques o mares de dia fins als 5 anys. Tot i començar tan d’hora, les escoles estan preparades per acollir infants tan petits, són molts anys d’experiència! Hem de confiar en el centre que hem triat per al nostre fill o filla, ja que aquesta confiança la transmetrem sense voler a ell o ella, i és important que senti que el portem a un lloc segur, on estarà bé.
Recordem que els contes i els jocs els preparen emocionalment per el que ha de venir, donant-los seguretat i tranquil·litat
El teu fill o filla pot experimentar una barreja d’emocions: por, alegria, eufòria, nervis, tristesa, etc. Parlar-li de l’escola uns dies abans, amb contes que parlin del tema, amb titelles que estan nervioses per que començaran el cole, o parlar amb els seus germans grans, els ajudaran a posar en ordre les seves idees. Podem anar passejant per davant de l’edifici, si no hi ha estat mai abans.
També podem preparar-lo per les activitats típiques que s’hi trobarà, fent el que ja fem: llegir-li contes, pintar, fer figures de plastilina, collarets amb macarrons, cantar, parlar, visitar la biblioteca, fer puzzles o d’altres activitats que requereixin concentració conjuntament amb jocs més psicomotrius i de moviment. Portar-los sovint al parc per a socialitzar amb altres nens també serà positiu. I si el parc està a prop de l’escola, segurament hi trobarà futurs companys de classe! Els hàbits i les rutines típiques que els infants de P3 realitzen inclouen el saber-se mocar, rentar les mans i la cara, anar al WC sols, posar-se mitjons i sabates sols, i utilitzar els coberts a taula. Si encara no ho saben fer, és bona idea anar introduint-ho poc a poc de manera lúdica, modelant i reforçant l’autonomia de l’infant. Per últim, recordem que les rutines de son i menjar són molt necessàries en aquestes edats. No retirem la migdiada abans de temps, perquè ens sembla que el nostre fill o filla no vol fer-la, acompanyem-lo/la en el procés, perquè no és veritat que si no fa migdiada després dormirà millor, fins als 4 anys la migdiada és necessària, sempre que sigui possible, es clar.
Prepara’t pels primers dies d’escola:
- Planifica’t bé: prepara tot el que necessitarà portar el primer dia amb antelació, i assegura’t que sap tot el que portarà.
- Puntualitat: el primer dia millor arribar 5 minuts abans, per a que tingui temps d’anar-se preparant. Recordem que en aquestes edats no processen la informació tan ràpid com els adults, necessiten el seu temps.
- Entra fins on et deixin, i acomiada’t amb un somriure recordant-li que el vindràs a recollir en breu. No mostris inseguretat, perquè li transmetràs.
- Si t’hi deixen quedar, estigues a l’aula uns 15-20 minuts el primer dia, acompanya’l a mirar tot el material i joguines que hi ha, i a conèixer altres infants. Quan t’acomiadis, una abraçada i un “passa-t’ho molt bé, en vindré a buscar aviat” és suficient. Sobretot: no marxeu quan el nen o la nena estigui distret/a, sense avisar. Això li generarà molta ansietat els dies següents. És sa i natural que un infant plori quan se separa dels seus pares, forma part del procés de separació. Si vosaltres ho tolereu bé, li esteu facilitant un procés de separació més ràpid.
Si el nivell d’ansietat del teu fill o filla és molt elevat, parla amb la tutora o el tutor. Els docents solen tenir molta experiència en aquests casos i et podran ajudar. En cas que l’ansietat per separació fos extrema, millor consultar amb un professional.
Olga Ventosa, llicenciada en Psicologia i en Psicopedagogia, i especialitzada en Altes Capacitats, TEA, Trastorns de Conducta, TDA/H i Trastorns de l’aprenentatge, així com en Educació Montessori. Directora d’Espai Família.
