Dijous,28 març, 2024
IniciA PORTADA"Daniel Kramer davant de Britten" per J. A. Aguado

“Daniel Kramer davant de Britten” per J. A. Aguado

J.A.AGUADO / TRIBUNA / CULTURA / TEATRE. 

Daniel Kramer davant de Britten

[dropcap]D[/dropcap]esprés d’estrenar-se el 2018 a l’English National Opera, tres anys després arriba al Gran Teatre del Liceu War rèquiem de Benhamin Britten, una peça que des que va veure la llum l’any 1962 ha anat creixent la seva proposta escènica i ara és un espectacle total: música, vídeo, il·luminació, escenografia, cors i cantants amb moviments dramàtics. Hem passat de la versió concert a la versió operística, la diferència és notable. El resultat final és un esdeveniment cultural i tota una declaració política.

Aquest Rèquiem de Guerra ens parla sobre la reconciliació i el pacifisme des de la mort i la destrucció. La peça neix d’un encàrrec amb motiu de la nova consagració de la catedral de Coventry, destruïda pels bombardejos nazis a la Segona Guerra Mundial.

Benjamin Britten ens parla d’éssers marginals o antiherois enfrontats als poderosos hipòcrites que manegen els fils del món, d’alguna manera la seva vida també va ser una lluita per reivindicar la seva identitat sexual. En moltes de les composicions mostra aquesta lluita.

Un al·licient polític de la peça mostra a les noves generacions el poder destructor de la guerra, el món de l’enfrontament. El món alemany davant del món anglosaxó, aquesta guerra es mostra a les veus del baríton alemany Mathias Goerne davant del tenor anglès Mark Padmore. La llista de solistes es completen amb la soprano russa Tatiana Pavlovskaya. L’equilibri de poders de la meitat del segle passat queda exposat amb l’elenc  d’artistes que interpreten l’obra.

El director d’escena britànic Daniel Kramer ha volgut posar en escena l’horror de la guerra i l’esperança en l’ésser humà capaç d’allò més atroç i bell. Al costat del director anglès l’escenògraf i videocreador Wolfgang Tillmans mouen un cor de totes les edats molt nombrós donant un color molt precís a la posada en escena. La Missa de Difunts es converteix en un espectacle total que potencia el poder dramàtic de la música litúrgica. Britten intercala poemes de Wilfred Owen. La bellesa i la grandesa de la poesia d’aquest autor mostra la capacitat de síntesi del llenguatge humà en una subsecció d’emocions, pensaments i percepcions amb la veu exacta. Les víctimes de la guerra es mouen en uns llimbs en què expressen dubte, incomprensió, por. No entenen ni el sentit de la pròpia mort. La guerra acaba sent un delir absurd.

Musicalment el mestre Pons porta l’espectador a un espectacle sorprenent visualment en què es diuen veritats aplicables a qualsevol guerra, a qualsevol soldat: “Jo sóc l’enemic que vas matar, amic meu”. Evidentment el segle XX no ha sigut una època per estar orgullosos des del punt de vista de  l’èpica. Per aquesta raó cobra especial importància el War Rèquiem una síntesi de la destrucció i la humanitat. Una obra amb un sentit testamentari que conté una idea pacifista d’un artista que va patir el dolor i va trobar el misteri.

J. A. Aguado.

 

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies