Dijous,18 abril, 2024
IniciA FONSDavid Bueno: "En temps de lleure, els adolescents haurien d'estar una hora...

David Bueno: “En temps de lleure, els adolescents haurien d’estar una hora al dia (o dues màxim) amb les pantalles”

Avui publiquem una entrevista que li vam fer ahir al Dr. David Bueno, que va impartir una xerrada a Sant Quirze sobre l’efecte dels mòbils al cervells dels adolescents. Bueno és doctor en biologia i professor investigador de la secció de Genètica Biomèdica Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona. Des del 2019 que dirigeix la càtedra de Neuroeducació UB-EDU1st, la primera del món dedicada exclusivament a aquest camp. A part de a Barcelona, ha estat professor investigador de la Universitat d'Oxford i ha fet estades a Alemanya, Àustria, i a Estats Units. És autor de nombrosos llibres de divulgació i assaig, entre els que destaca El cervell de l'adolescent (2021, Rosa dels Vents).

JAVI QUINTANO
6/3/2024 | 16:15:32

Tu llegeixes gratis, però la informació vol hores. Si t’agrada el què llegeixes, anuncia’t o associa’t i fes possible que seguim publicant.

El cervell dels adolescents és diferent al dels adults?

El cervell adolescent està en canvi constant i hi ha un cert desordre. Està patint una metamorfosi. En aquest període, s’activen tres zones del cervell: l’amígdala, que s’encarrega de generar emocions, esdevé hiperreactiva; l’escorça prefrontal, que modula la reflexivitat i la gestió emocional, pateix un grau alt de reconnexió; i, finalment, l’estriat, la zona que s’encarrega de generar recompensa, necessita ser activat, i per això es proven coses noves, per saber què ens recompensa, ens motiva. Per tant, més emocions, que canvien constantment. Falta de reflexió, costa més de reflexionar i més prova error.

I el cervell de les noies i els nois és igual?

Hi ha algunes diferències genètiques, però són poques. Hi ha algunes diferències sobretot basades en els comportaments de reproducció: les noies poden gestar i alletar i els nois no. Això marca algunes petites diferències de comportament que són d’origen genètic. Tota la resta ho adquirim per aprenentatge, per cultura, a través del que veiem al nostre voltant, i això és el que marca les diferències més importants. Al parc, quan un nen cau de cara li diuen “No passa res, valent” i a una nena “Pobreta, t’has fet mal?”. Això és el que marca les diferències, veuen que el seu entorn els percep diferents i comencen a percebre’s a si mateixos diferent.

Als pares ens costa tractar els adolescents. Ho hem de fer diferent amb ells que amb elles? Com ho hem de fer, en general?

Hem de tractar a nois i noies igualment. Sempre amb respecte. Amb els adolescents cal parlar, però quan ells volen. Cal estar a prop sense estar exactament al costat. Que quan ells necessitin parlar-nos d’alguna cosa ens trobin receptius, encara que per a nosaltres no sigui el millor moment. Cal generar espais per compartir una estona. Hem de respectar la seva intimitat: com a pare, amb un infant entres a l’habitació i s’alegra, amb un adolescent s’emprenya.

Com han afectat els adolescents totes les restriccions que ens ha portat la pandèmia?

Fatal. El cervell adolescent busca més que a qualsevol altra edat socialitzar amb els seus iguals. L’adolescència és l’època d’establir relacions amb els iguals, no pas amb els adults. El cervell dels adolescents cerca socialitzar, però amb les restriccions no ho han pogut fer. Ho vam recomanar a la UNESCO però no ens van fer cas: al confinament s’haurien d’haver tingut en compte les necessitats dels adolescents, deixar-los espais regulats en què, sis o vuit com a màxim, poguessin estar junts.

Però aquesta necessitat de socialitzar entra en contradicció amb el què moltes vegades fan: estar moltes hores davant les pantalles…

És contradictori però ells creuen que això és socialitzar… tenen la percepció que estan socialitzant, però en realitat tres hores de pantalla els està estressant més i no estan socialitzant. A més, quan més estímuls tenen, busquen tenir-ne més i més. La realitat és que mitja hora d’estar amb gent, amb 4 o 5 amics, els va millor que tres hores de pantalla “socialitzant”, perquè els funciona millor per al cervell, perquè estar amb cinc persones és més fàcil de gestionar que estar amb “tanta” gent: ara entra un whatsapp, ara una foto d’Instagram, un xat, un vídeo…

L’ús de pantalles i dispositius digitals afecta el cervell dels adolescents?

Ens afecta a tots, perquè el nostre cervell s’adapta a la realitat, i ara tenim pantalles. El problema és quan hi ha una sobreexposició a les pantalles. És normal que els adolescents es passin una estona cada dia xatejant, enviant o llegint tuits. El problema és quan això es converteix en hores i supleix el contacte real. No sóc partidari de prohibir, perquè genera l’efecte contrari, i més en infants i adolescents. Ara, en la regulació hi pot haver prohibicions puntuals. Caldria posar horaris: una hora al dia o dues màxim, puntualment, més enllà de les hores de “treball” amb pantalles.

Sembla que entre els adolescents hi ha més malalties o més diagnòstics d’alteració d’atenció, més depressió, més ansietat… això a què es deu?

Hi ha més malalties que mai perquè hi ha més estrès que mai i també perquè es diagnostica més. En les darreres dècades ha anat augmentat el nivell d’estrès global. Algunes persones amb un nivell de tolerància a l’estrès més baix, que mai no se’ls hagués manifestat ara se’ls manifesta… Sempre havíem tingut a classe una persona més moguda però ara es manifesta més: hi ha més estrès, més estímuls.

A les aules, és bona la tecnologia? Hi ha escoles on ha desaparegut el llibre o la llibreta per donar pas a l’iPad, després ha tornat a reaparèixer…

Quan es va posar en marxa el programa 1 x 1 (un estudiant, un ordinador), algunes escoles ho van fer molt bé: van posar la tecnologia al seu lloc. O quan van aparèixer les pissarres digitals, també va passar el mateix. Tot extrem és dolent, però la tecnologia no hauria d’estar al centre de l’escola ni de l’educació, sinó els estudiants i els professors. Hi hauria d’haver una cortina per tapar la pissarra, hauriem de saber apagar els ordinadors. O allunyar les pantalles.

Les noves generacions ja han nascut amb pantalles. Això farà que canviem el cervell?

No sabem què passarà quan els joves d’ara, que són els qui han fet servir la tecnologia gairebé des del naixement, siguin adults. Un ús raonable no és perjudicial, sinó bo. Un abús de la tecnologia digital fomenta la impulsivitat, perquè ho tens tot a l’abast, i si una cosa no t’agrada, fas així amb el dit i passes a la següent. En canvi, a la vida, has d’aprendre a controlar-te. Per altra banda, en el cervell hi haurà canvis, segur: ara no ens cal memoritzar tantes coses i l’hipocamp, la zona que gestiona la memòria, creix menys, perquè no memoritzem tantes coses. La zona d’integració del cervell, que permet d’integrar més informacions entrants, està més desenvolupada.

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -
renting
renting2
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies