PHIL CONNORS / TRIBUNA.
Debatre sense cridar.
A l’escola ensenyen que “parlar amb veu de tro no vol dir tenir raó” però no sembla que els adults ho apliquin en la seva quotidianitat.
Es tendeix a alçar la veu per refermar una posició quan aquesta es qüestionada o directament atacada, però efectivament no per cridar més s’instal·larà una raó a no ser que aquesta tingui raons argumentals i amb tot i això no son els decibels els que li donen o resten credibilitat.
Ho veiem constantment en les tertúlies i debats a qualsevol programa de qualsevol televisió, fins i tot a TV3 on temps enrere trobar discussions sense respecte hagués estat del tot impensable. La bronca dona audiència i les teles necessiten audiència per tenir anunciants i ergo tenir calers que els hi fan més falta que el sol als gira-sols.
Abans es cercaven tertulians amb coneixement i coneixements, ara n’hi ha prou amb que siguin persones mediàtiques i que muntin pollos. Poc importa el que diguin mentre sigui controvertit i encengui a la resta de persones convidades per que es desencadeni una guerra d’egos i fal·làcies i si cal també mentides que atregui l’audiència i que les xarxes se’n facin ressò.
Deu els cria i les cadenes de televisió els ajunten. Quan més dispars millor; es parli del que es parli quan més enfrontades les posicions millor i no com abans, per disposar de diferents punts de vista i per tan oferir a l’audiència informació que poder contrastar i treure’n conclusions sinó per aconseguir més exaltació i fer que el debat s’encengui. Més d’un conductor d’aquests tipus de programes desitjaria que hi hagués baralla i millor sang i que el càmera ho captés tot amb detall.
Programa de debat televisiu La Clave, més de 400 directes.
El respecte pel torn de paraula no està de moda. Interrompre a qui parla i si pot ser de forma despectiva i grollera, si.
Ho hem vist en els debats electorals, com es trepitgen sense deixar parlar i com, quan el moderador els demana que esperin tanda, gesticulen i fan ganyotes per seguir xumant càmera i generant crispació: cal evitar que el discurs de l’oponent arribi net i clar als seus destinataris.
I ho hem vist aquesta setmana a les sessions del Parlament Español. Aquella esgrima dialèctica, jocs de paraules i d’ironies, subtileses intel·ligents han estat substituïdes per comportaments grollers, total i absoluta manca d’educació, insults directes, crits i un menyspreu total i absolut per l’ètica i la moral sustentat en mentides i falses veritats.
Resultaria fins i tot divertit gaudir del baix nivell cultural que mostren moltes senyories i com repeteixen com papagais consignes dictades sense ni tant sols saber que estan dient si no fos que aquestes senyories per dir tonteries estan cobrant del nostre sou. Una part del nostre sou va directament a les seves butxaques, o comptes opaques, i la majoria no han fet ni fan res per guanyar-s’ho. Només haver medrat dins d’un partit el temps suficient per estar en una llista electoral en el lloc adequat i en les eleccions oportunes.
Fa anys la democràcia en aquest país es va encetar en uns debats televisius emesos en directe, i amb un altíssim nivell periodístic avui impensable, en un programa que es deia La Clave conduit per José Luis Balbín. A les facultats haurien de recuperar-los i posar-los com assignatura obligada i a les cadenes no haurien d’acceptar ningú als debats que no acrediti haver-la aprovat i si és amb nota millor.
Phil Connors.
