CARTES AL DIARI
Aquesta setmana no he acudit puntualment a la meva auto imposada columna setmanal i no ho he fet, perquè em disgusta seguir els equilibrismes i actes de funambulisme polític que va treien del seu barret el duo Puigdemont -Torra.
L’última ocurrència-justificació- de Torra per no convocar eleccions per no deixar-nos en mig de la pandèmia, supera en molt anteriors i negatives propostes com la del començament de la COVID-19, de confinar Catalunya.
No he pogut escriure fins que m’adono que això continuarà fins que els seus electors no acceptin el dany que s’està fent a Catalunya, com a exemple: davant de la proclamació de la Declaració unilateral d’independència ara farà 3 anys, van traslladar la seu empresarial unes 4.000 empreses i sembla no ha passat res. Ni se’n parla. Caixa Bank-Bankia, res, no passa res, diuen des de Waterloo. Tenim Laboratoris Grifols o Bon Preu que dóna festa als treballadors per anar a l’atur de país.
Que van fer els bascs amb un problema de divisió social per la independència, no solament per l’existència d’ETA, sinó de la política d’Herri Batasuna, que l’independentisme català reprodueix i que practica la mateixa estratègia de voler internacionalitzar el conflicte i la pressió de la kale borroka (violència en carrers, atacs a infraestructures, carreteres, estacions) (el mateix que els CDR d’aquí), precedint a Puigdemont en l’exili a Bèlgica, des d’on van continuar la seva lluita?
Quan els bascs van veure que tot això va fracassar, van donar l’esquena a Herri Batasuna i al PNB que feien pinya, i el PNB es va apartar de la independència i els seus fulls de ruta. Història, pura història.
Malauradament, molts catalans continuen donant suport a propostes que es veuen impossibles:
Propostes de “salva pàtries” d’avui a Catalunya
1) No convoco eleccions per lluitar contra la pandèmia –diu el President Torra–, segurament molts catalans no pensem que vostè sigui el millor gestor per lluitar contra la COVID-19 en Catalunya. Marxi tranquil.
2) Referèndum si o sí, Autodeterminació, República, independència, diuen Marta Rovira i Oriol Jonqueras, no només pels seus, sinó per tots els catalans. Escoltin, molts catalans no els i hem demanat res.
3) ANC , amb una Presidenta que només han escollit els seus socis–, que vol fer un altre referèndum de forma unilateral i amb el recolzament dels CDR, que esperen el seu moment per tornar a convertir Catalunya en una zona de guerrilla urbana com vam veure abans i després de les sentències i les properes que arribaran.
4) No podem oblidar a altres “salva pàtries” professionals com JORDI SÄNCHEZ, ara des del nou invent de Junts propietat privada de Puigdemont, i de JORDI CUIXART, que presenta els moviments violents dels CDR, com pacífics en la línia dels defensors no violents (Gandhi, Luter King, altres), quan amaga que les reivindicacions que ells defensaven no eren partidistes sinó de drets humans.
Davant d’aquestes propostes dels salva pàtries, s’ha de donar força a una taula de diàleg real, i de res ajuda que ERC continuï posant el combustible: Referèndum, autodeterminació, República, independència i no es plantegin alternatives reals i en Europa: federalització, autogoverns, finançament, altres.
Ja és hora després de 1714 i de 89 anys de fracassos (1934, 1936, 2017,entre altres), que ERC, es plantegi si vol treure a Catalunya d’un conflicte sense solució, renunciar a les seves propostes i entrar en el camí que vam veure al País Basc, per posar fi al conflicte social. Posar gasolina i després voler apagar el foc, no serveix.
Els CDR no son cap solució i la defensa que fan d’ells tant ERC com JxC, demostra que no rebutgen la unilateralitat. Això actua sobre el paper dels Mossos que no adopten una actuació preventiva com es veu que davant d’actes vandàlics i perillosos en vies de tren i estacions, com el passat 11-09, només van ser detectats pels Guàrdia Civils.
Aquesta actitud ens porta a una perspectiva de lluites de guerrilla urbana en Catalunya que perjudiquen a tots. On està el “seny” del nostre poble?.
Ells que coneixem a molts independentistes, no podem entendre que persones en contra del desordre, que mai han participat en actes de violència, avui justifiquin i acceptin com un mal necessari el que passa a Catalunya.
Encara es manté l’avís TALL PER MANIFESTACIÓ AVINGUDA MERIDIANA, en la C-58. Un dels dies va ploure i em vaig alegrar: a veure si l’aigua els hi refreda el cap i busquen altre emplaçament per no abusar.
@josecoderch
