CARTES AL DIARI
Botiflers per negociar diuen molts independentistes; Traïdors per trencar Espanya (PP i altres), Que se’ls fiquin on els càpiguen! (Jonqueres), Victòria de l’independentisme sobre l’Estat! (Jonqueres) en contra i altres a favor: Per la convivència Catalunya -Espanya, Contribuir a les negociacions per trobar una solució.
Sembla impossible poder dir res més, però és segur que els diferents partits construiran un relat de vencedors, vençuts i venuts que els propers mesos estaran presents en la continuada i sempre present lluita pel poder de tenir el govern o influir en les coalicions que es puguin formar. És la seva principal raó de ser: tenir el poder i no deixen d’utilitzar res per aconseguir-ho.
Poques i històriques vegades es posen d’acord com demanen els ciutadans.
Concretament en Espanya els indults segur que formen part de la propera campanya electoral, en la pugna PP-PSOE, però també en la pugna pel lideratge entre ERC i Junts, màxim quan ja hauran passat uns mesos de negociació i si el resultat no acaba en acord.
En un conflicte com aquest hi ha molts que sempre diran que no és acceptable l’acord i si hi ha, ho intentaran “rebentar” amb el maximalisme: s’han fet concessions inacceptables (PP -altres ) o aquest acord (federalisme, reforma estatutària, altres) no és el que volíem: ho volem tot o res (CUP, ANC, els CDR, altres) com van escridassar el dilluns 21-06 als assistents a l’acte de presentació dels indults en el Liceu i al que no va assistir cap independentista
Per aquestes i més raons que no incloguem per desig de brevetat, no crec que hi hagi una solució, ja que les tres demandes independentistes essencials: referèndum, republicà i independència no són possibles, de no ser que s’acceptés primer un referèndum, només en Catalunya i els resultats siguin contraris a la independència, que ho aturaria tot.
Però això és un alt risc, ja que els resultats dels referèndums no són predicibles, malgrat que molts dels convocats pels secessionismes han donat resultats negatius: Quebec i Escòcia, són els més propers, però amb diferències de context, el de Nova Caledònia també va resultar contrari.
La convocatòria d’un referèndum independentista, sense l’acord del PP, provocaria una crisi constitucional profunda i perillosa, i els independentistes saben prou que Europa no obligarà a fer-ho, ja que és una ingerència inadmissible en els assumptes interns dels seus països membres.
Diem també dues coses que es mantenen en silenci o poc comentades:
1) L’actuació d’Europa en cap moment ha donat empara a la convocatòria del referèndum validant el de l’1-O, ni el reconeixement de la república catalana ni de la independència, és a dir a cap de les demandes de l’independentisme, i ha assenyalat la seva ILEGALITAT i únicament diu que les condemnes són excessives.
Res d’això s’escolta per l’independentisme i el desafiant: HO TORNAREM A FER!, hauria d’escoltar-les.
2) Devia ser un compromís públic de l’independentisme de renunciar als fons públics per impulsar la seva idea. Intentar paralitzar i amnistiar ara, procediments com el que està investigant el Jutjat número 13 de Barcelona de la desviació de fons en què han participat molts càrrecs públics i on es troben també incloses els que tenien l’obligació d’impedir- denunciar com la interventora de la Generalitat Rosa Vidal i altres, és una interessada ocultació amb l’argument fals de la repressió.
Els procediments fraudulents en l’Administració, només es coneixen quan hi ha una investigació judicial, com hem vist en el judici de la GURTEL — al PP–, aquest gràcies a l’INSPECTOR MANUEL MOROCHO, Cap de la UDEF de la Policia Nacional. Fer-les públiques i conegudes assenyala els “modus operand” delictiu i marca als autors i segur és un efecte dissuasiu per la seva repetició.
Què ho TORNIN A FER!, però sense un euro tret de les aportacions de tots els ciutadans i amb la imprescindible reforma de TV3-Catalunya Ràdio i tota l’Administració (Generalitat i molts Ajuntaments) deixin d’estar al servei de l’independentisme.
Repetim la petició que segur que aquesta si és acceptada en referèndum pel 100% dels catalans: no desviar ni un euro a reivindicacions que són dels partits.
Polítics us heu de treure del cap que una idea partidista permet utilitzar fons públics, sense control i buscant triquiñueles per ocultar-ho. Interventors i garants del control públic no mireu cap altre costat.
Neutralitat institucional per augmentar el prestigi i confiança de tots en el sistema democràtic. Ara hi ha molta desconfiança cap als polítics, no ho escolteu??
@josecoderch