Inici » a-ultimesnoticies » Dels judicis i del “procés”
@josecoderch: Els diputats d’ERC fan vaga el dia 21-F, però cobrant

Dels judicis i del “procés”

OPINIÓ DEL LECTOR. Segurament vostè no ha participat mai de manera directa en un judici o procés, bé com investigat o bé com a acusació particular; però sí que ha vist pel·lícules. La realitat viscuda per les persones que sí que han tingut una relació directa amb els judicis, és molt diferent de la que es reflecteix en el cine o la televisió, en què bàsicament es reprodueix només la part de fets a provar.

De forma resumida, hi ha diferents parts del judici, amb unes concretes normes que estan definides pel tipus de procediment. Una primera fase d’instrucció (en aquest cas dirigida pel Jutge Llanera) i a continuació -si es confirma per ell indicis de l’existència de delictes- segueix la fase de judici, per altre Tribunal per garantir que el jutge inicial no s’hagi “contaminat “-prefixat – durant la instrucció.

En la “vista” o judici oral, els acusats declaren personalment sobre les acusacions; després intervenen els testimonis cridats per les parts (acusacions i defenses); en finalitzar aquestes proves, totes les parts podran, o bé modificar les seves conclusions provisionals o bé elevar-les a definitives.

Abans que quedi vist per sentència, el President de la Sala donarà la darrera paraula a cadascun dels acusats.

En el procediment penal prima el “principi acusatori”, fet que vol dir que el Tribunal només pot imposar penes si hi ha una acusació que les demana.

El Tribunal, després de la deliberació oportuna dels seus membres, dictarà la sentència, en què el descriurà els fets que ell considera que han quedat provats; dirà si aquests fets són constitutius de delicte/s -i en el seu cas de quins, sempre dins dels límits dels delictes pels quals han estat acusats- i, si així ho considera, fixarà les penes que consideri oportunes.

Pels que diuen que la sentencia ja està escrita, per raó de la composició política del Tribunal, saben prou bé que aquest és un argument de part. Una altra cosa és que puguem pensar quin serà el contingut d’aquesta, perquè va haver-hi prou actes de desobediència als lletrats del Parlament, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al Tribunal Constitucional, i als requeriments del Govern de l’Estat i en cada desobediència s’anava cometent un delicte.

En tot cas, la sentencia, la van “escriure” els ara acusats amb les seves actuacions i eren conscients quan van situar la desobediència i la imposició com una actitud clara i ferma. Formava (forma) part del seu ideari. La democràcia, marca INDEPENDENTISTA, empara els actes d’amenaces reals i la violència dels seus piquets, ocupacions i tractorades. Millor no intenti argumentar amb un CDR en una tallada en l’AP-7.

El que no es pot pretendre és que la Justícia, que en anteriors ocasions ha intervingut amb dures condemnes (cas Urdangarin, cas Gürtel, cas ERE a Andalusia -encara pendent de sentència-, cas Rato, cas Zaplana i molts altres), no mantingués ara a Catalunya la mateixa línia d’actuació, d’adaptar-se als procediments legals que ha utilitzat en altres judicis.

Els acusats i els advocats defensors, tenen les esperances posades en les següents instàncies judicials que la llei estableix, fins a arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans, però no ens tornem a enganyar: aquest Tribunal Europeu, pot modificar la sentència o les condemnes, però mai podrà establir que a Catalunya es faci un referèndum d’autodeterminació, ni que la República i la independència s’implantin.

Deixi Quim Torra i ERC, d’atemorir-nos amb noves i fracassades vagues quan es produeixi la sentència. Catalunya és prou plural per no secundar les seves convocatòries amb sindicats no representatius i fixant la Generalitat serveis mínims per afavorir-los, quan la realitat demostra que els treballadors no participaran en aquestes vagues fantasmes. I amb els estudiants i els CDR no hi ha prou i no és democràtic.

Tornem a la casella de sortida, d’on no hauríem d’haver sortit més que per la via de l’acord i excloent la imposició i no utilitzant la desobediència i els CDR. Tornar al diàleg, però real. El que permetin les lleis i les seves modificacions acordades, primer per la majoria dels catalans en el Parlament (mínim 90 diputats).

Repetir els intents frustrats (1934, 2017) no donarà mai la victòria, encara que per TV3, ara en mans d’ERC, es mantingui una realitat diferent.

@josecoderch

2019-03-05

2 comentaris

  1. Santi Vilaseca

    Senyor Coderch, no faci de profeta i preocupis de que no es desinflin els seus C’s.

  2. @josecoderch

    Senyor Santi Vilaseca: El seu comentari es sense cap argumentació sobre el dret de vaga adaptat al constitucionalisme que està lluny del que proposen els independentistes en les vagues que han convocat per voler imposar els seus impossibles objectius.
    Insisteixo que per imposar aquestes propostes no es pot recórrer a una vaga política i partidista con son les intentades: la del 3-O va ser imposada des de el govern donant festa als funcionaris-després s’ha parlat si es descomptava o no—les tractorades — dels subvencionats amb las POLITICA AGRARIA COMUNITARIA (PAC) els mateixos que perdrien aquestes ajudes–, els talls d’autopistes , carreteres, ocupacions d’estacions de tren… i les altres han estat amb les mateixos plantejaments. Això no te res de constitucional ni de pacífic, es una perversió del dret de vaga i per això el mon laboral no segueix ni seguirà cap vaga que convoquin.
    No es ser profeta, es veure la realitat.
    Per profetes els del independentisme , tant els de JXC como els que semblen més moderats com ERC. Tot el que han profetitzat: reconeixement d’Europa, Declaració Unilateral independència ( DUI) , tot son impossibles i malgrat això ho mantenen i esperen una propera vaga quan la sentencia es produeixi , però saben prou que el mon laboral, a les empreses, en la realitat de Catalunya, no voldran secundar cap vaga general partidista i política.
    Perquè no ens diu de quin partit es senyor Santi Vilaseca? En lloc d’especular sobre el meu.

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator