-
Enganyaven les víctimes per aconseguir les seves dades bancàries amb les quals realitzaven transferències de diners a favor seu o compres per Internet
-
Van estafar més de mig milió d’euros a víctimes de diferents punts de l’Estat espanyol
SOCIETAT. Agents de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Policial Metropolitana Sud han desarticulat un grup criminal dedicat a estafar persones d’edat avançada pel mètode del vishing.
L’operatiu que s’ha desenvolupat en diverses fases ha permès detenir el principal líder de l’organització, un home de 24 anys i de nacionalitat espanyola, i citar com a investigats altres membres del grup criminal.
La modalitat d’estafa és coneguda com a vishing (combinació de les veus angleses voice i phising), on els investigats pels fets utilitzen la línia telefònica convencional i l’enginyeria social per provocar l’engany a les víctimes, i en aquest cas concret, per obtenir informació bancària, tant de les seves targetes de crèdit com de la seva banca digital.
La investigació es va iniciar al novembre de 2018 quan els Mossos van detectar un augment considerable de denúncies per estafes bancàries seguint un patró molt similar.
La majoria de les víctimes, d’arreu de l’Estat espanyol, eren persones edat d’avançada, gairebé tots ells pensionistes sense cap altre tipus d’ingrés, als quals els estafadors havien buidat el seu compte i els havien deixat en una situació d’extrema vulnerabilitat econòmica.
Estafes sempre seguint un mateix patró operatiu
Els estafadors escollien persones grans, sobretot aquelles especialment vulnerables, per aprofitar-se del seu desconeixement sobre el funcionament i l’ús de les noves tecnologies.
L’estafa s’iniciava amb una trucada telefònica d’un membre del grup al domicili de la víctima, l’interlocutor s’identificava com a membre d’una entitat bancària, d’una gestora de mitjans de pagament o una altra entitat anàloga. Manifestava a la víctima que havien detectat una compra per internet d’un import elevat mitjançant la seva targeta bancària.
La víctima, una persona d’edat avançada que no havia fet aquesta compra, ràpidament es veia angoixada en trobar-se amb una operació bancària que no havia realitzat i de la qual tampoc domina el seu funcionament. En aquests moments l’estafador començava una conversa amable i tranquil·litzadora per tal guanyar-se la confiança la víctima, finalment li proposava una solució: per anul·lar la compra li sol·licita la numeració sencera de la seva targeta bancària i el codi de verificació de la targeta (CVV o CVC).
Amb aquestes dades l’estafador, mentre continua parlant per telèfon amb la víctima, començava a realitzar compres en línia reals. Per poder formalitzar les compres sol·licitava a la víctima els codis de confirmació de compra en línia que anava rebent via SMS i li feia creure que eren codis que es generaven en el procés d’anul·lació de l’operació falsa.
D’aquesta manera realitzaven compres d’articles amb una sortida ràpida i relativament fàcil al mercat il·lícit com ara dispositius de telefonia, electrònica i informàtica d’alta gamma. Ho feien en comerços que ofereixen l’entrega de la compra el mateix dia en un dels seus establiments o en una adreça concreta.
En altres ocasions els estafadors, amb el mateix pretext d’anul·lar aquesta presumpta compra fraudulenta, aconseguien la contrasenya de la banca digital de les víctimes amb la qual realitzaven transferències a comptes corrents d’altres membres del grup criminal. Repetien aquesta operació fins a deixar sense saldo el compte corrent dels estafats.
Extreien dels diners en efectiu al més ràpid possible
Posteriorment extreien dels diners en efectiu el més ràpid possible, per si les víctimes s’adonaven que havien patit una estafa i anul·laven la llibreta o targeta bancària.
Els investigadors van comprovar que el grup tenia establerta una estructura jerarquitzada i les tasques de cadascun dels seus membres molt definides. Així cadascun dels membres tenia una tasca assignada: selecció de les víctimes, realització de trucades telefòniques, materialització de les operacions de compra per Internet, recollida de les mercaderies adquirides i la revenda dels articles aconseguits.
Dins del grup criminal era essencial la figura del muler. Es tracta de membres que aportaven les seves dades personals i/o bancàries per rebre les transferències bancàries fraudulentes per realitzar i recollir al seu nom les comandes de les compres digitals.
Els policies van comprovar que seguint aquest patró operatiu el grup hauria comès més de 100 estafes arreu de l’Estat espanyol amb les quals haurien aconseguit més de 500.000 euros.
Gràcies a les indagacions policials, els agents van determinar que el grup criminal operava des de Catalunya, on s’havien establert i des d’on recollien la major part de les mercaderies comprades il·lícitament.
A més van comprovar que alguns dels integrants del grup havien treballat temps enrere com a comercials a domicili d’empreses de serveis o subministraments. Un fet que els hauria servit per aconseguir dades personals de les víctimes de manera fraudulenta.
El dia 12 de febrer, en una de les diferents fases de l’operatiu, els mossos van detenir a l’Hospitalet de Llobregat el principal líder del grup, el qual va ingressar a presó després de passar a disposició judicial.
La investigació continua oberta i no es descarten noves detencions.
