Dijous,28 març, 2024
IniciA PORTADADesarticulat un grup criminal que va estafar més d'un milió i mig...

Desarticulat un grup criminal que va estafar més d’un milió i mig d’euros amb la tècnica telefònica del vishing

  • Han estat detingudes 15 persones a Barcelona i Madrid després d’una recerca policial, iniciada l’any passat després de detectar-se nombroses denúncies similars, que ha permès localitzar a més de 150 víctimes.
  • El vishing consisteix a utilitzar mètodes d’enginyeria social per a guanyar-se la confiança de les víctimes fins a obtenir dades personals sensibles, com les credencials dels seus comptes de banca en línia.
  • Els arrestats simulaven ser treballadors d’operadors de telefonia per a contactar amb les víctimes, principalment majors de 65 anys, i oferir-los falses rebaixes en el preu dels seus serveis telefònics.
  • La col·laboració amb les entitats financeres ha resultat clau per a l’avanç de la recerca, en crear-se un canal fluid de comunicació entre el sector públic i privat

SOCIETAT.  27-abril-2021. Agents de la Policia Nacional han desarticulat una organització criminal dedicada, presumptament, a estafar a les seves víctimes mitjançant la tècnica del frau telefònic coneguda com a vishing, amb la qual van tenir uns guanys de, almenys, un milió i mig d’euros. Un total de 15 persones han estat detingudes –Barcelona (8), Madrid (4) i Sant Adrià del Besòs (3)- entre les quals es troben els caps del grup. Els arrestats simulaven ser empleats de telefonia per a guanyar-se la confiança de les víctimes fins a aconseguir que els facilitessin dades personals.

Enginyeria social per a obtenir dades personals

Les recerques van començar durant l’estiu de 2020, quan van sorgir nombroses denúncies per frau en tot el territori nacional, en les quals coincidia el mateix modus operandi. La tècnica utilitzada per l’organització criminal per a enganyar les seves víctimes era la coneguda com a vishing, que consisteix a utilitzar mètodes d’enginyeria social perquè les seves víctimes facilitin dades personals sensibles, com ara credencials bancàries.

En aquest cas, es feien passar per treballadors d’operadores de telefonia mòbil i contactaven amb el suposat client per a oferir-li una oferta o una rebaixa en el preu dels seus serveis telefònics. Per a donar-li major versemblança a l’engany, els criminals es feien amb totes les dades personals dels seus interlocutors, així com amb la informació relativa als productes que tenien contractats amb la seva companyia telefònica, la qual cosa feia pensar que l’organització criminal podria haver obtingut la informació de treballadors de les operadores telefòniques que tenien accés a les dades confidencials de clients.

Una vegada que el delinqüent s’havia guanyat la confiança de la víctima, intentava obtenir les credencials de la seva banca en línia per a poder operar amb ella de manera fraudulenta. Per a això, desvinculava els elements de confirmació que solen tenir els usuaris en la seva banca en línia per a recuperar les seves contrasenyes, i vinculaven els seus propis, de tal manera que, en canviar la contrasenya, era l’organització criminal la que rebia la nova i, per tant, podia accedir a ella.

Un alt percentatge de les víctimes tenia més de 65 anys

Una vegada que accedien al compte de la víctima, extreien tot el saldo de la mateixa mitjançant transferències bancàries, disposicions en efectiu en caixers o transferències mitjançant aplicacions mòbils. Així mateix, amb l’objectiu de maximitzar els seus beneficis, donaven d’alta targetes de crèdit, amb les quals realitzaven compres en comerços en línia. Un alt percentatge de les víctimes tenia més de 65 anys, és a dir, eren persones que, al no estar tan acostumades a utilitzar les noves tecnologies, eren més susceptibles de caure en l’engany.

L’organització va dissenyar una xarxa de “mules” per a moure i emmascarar els diners procedents del frau. Quant als enviaments dels productes que adquirien, es va observar que els mateixos sempre es repartien en una zona determinada de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Després de mesos de recerques, i malgrat les nombroses mesures de seguretat que utilitzaven els delinqüents per a evitar ser detectats, es va aconseguir identificar als caps, així com esbrinar l’estructura que tenien muntada i dividida en diversos nivells. Entre aquestes mesures de seguretat que prenien, canviaven de pis regularment, realitzaven els desplaçaments en patinets elèctrics i per zones per als vianants per a evitar els seguiments, canviaven sovint de telèfon mòbil i utilitzaven mules tant per a moure els diners com per a rebre els paquets que contenien els enviaments de les compres realitzades.

Mantenien el contacte amb una part del grup instal·lada al Perú

Els màxims responsables a Espanya estaven en contacte amb els del Perú, i eren els encarregats d’accedir a la banca en línia de les víctimes i realitzar les transferències i compres per internet. Per a perfeccionar la seva operativa, es valien de l’extensa xarxa de col·laboradors i de mules que tenien al llarg de tota Espanya, encarregats de moure els diners i emmascarar la seva traçabilitat.

Amb la finalitat d’evitar que el frau continués i procedir a la detenció dels seus autors, es va dur a terme l’entrada i registre en sis domicilis situats a Barcelona i Sant Adrià del Besòs, on vivien els principals membres de l’organització. En el transcurs dels registres, es van intervenir nombrosos efectes que havien estat comprats amb les targetes bancàries de les víctimes, com a telèfons mòbils i televisors d’alta gamma, rellotges de luxe, roba de signatura i, fins i tot, un vehicle. També van ser intervinguts 60.000 euros en efectiu. Va cridar l’atenció l’alt nivell de vida que portaven els detinguts, tenint en compte que no tenien cap treball legalment remunerat.

Fins al moment, s’han detectat més de 150 víctimes i s’estima que el frau comès per l’organització criminal sobre totes elles és superior al milió i mig d’euros. No obstant això, es continuen realitzant gestions per a identificar a més perjudicats, la qual cosa faria augmentar considerablement el frau total.

Col·laboració clau amb les entitats financeres

Per a aconseguir tancar tota la recerca, s’ha establert un canal fluid i estret de col·laboració amb el sector privat, amb l’objectiu d’aconseguir rapidesa i eficàcia en les gestions. La col·laboració amb les entitats financeres, especialment amb el Banc Santander, ha estat clau per a avançar en les recerques. L’equip conjunt de recerca publicoprivat establert ha permès no solament avançar en la recerca de la part espanyola de l’organització criminal, sinó també estrènyer el cèrcol entorn dels delinqüents que es troben al Perú, dels quals s’espera que siguin detinguts pròximament. Als detinguts se’ls imputen delictes d’estafa i pertinença a organització criminal.

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies