-
Els agents han detingut a 33 persones i han realitzat 17 registres en diferents municipis de les províncies d’Alacant, Múrcia, Madrid, Màlaga, Barcelona, Sevilla, Saragossa, Castelló, Palma, Valladolid i València
-
S’han desmantellat dues organitzacions que, utilitzant mitjans tecnològics avançats, obtenien grans beneficis amb escàs risc –superant els tres milions d’euros- i blanquejaven els guanys de diverses formes, entre altres, comprant moneda virtual
-
En els registres, els agents han intervingut més de 70.000 comprimits/gels de medicaments contra la disfunció erèctil, diverses substancies estupefaents –líquid GH, MDMA, cocaïna, popper-, centenars d’articles informàtics i nombroses joies de gran valor, entre altres coses
SOCIETAT. Agents de la Policia Nacional, en el marc de dues recerques paral·leles, han desmantellat la infraestructura de les principals web presumptament dedicades a la venda i distribució il·legal de medicaments a Espanya. A més, han detingut a 33 persones i han realitzat 17 registres en diferents municipis de les províncies d’Alacant (1), Murcia (2), Madrid (3), Màlaga (3), Barcelona (1), Sevilla (2), Zaragoza (1), Castelló (1), Palma (1), Valladolid (1) i València (1). Les dues organitzacions desmantellades operaven utilitzant mitjans tecnològics avançats i obtenien grans beneficis amb escàs risc –superant els tres milions d’euros-, blanquejant posteriorment els guanys de diferents formes, entre altres, comprant moneda virtual. Així mateix, i fruit dels registres, els agents han intervingut més de 70.000 comprimits/gels de medicaments contra la disfunció erèctil, diverses substancies estupefaents –líquid GH, MDMA, cocaïna, popper-, centenars d’articles informàtics i nombroses joies de gran valor, entre altres coses.
La recerca es va iniciar al maig de 2019 quan els agents van detectar les activitats d’aquests portals web per a la venda de medicaments en tota Espanya, amb el consegüent risc per a la salut. Si bé inicialment la seva persecució va resultar difícil, ja que la major part de les operacions es realitzaven contra reemborsament -la qual cosa impedia la localització física dels investigats-, després de diverses gestions policials, els agents van identificar dues organitzacions criminals. La primera d’elles estava assentada a Múrcia, Madrid i Alacant, mentre que la segona -d’origen anglès- operava des de la Costa del Sol. Ambdues es valien d’experts informàtics i utilitzaven mitjans tecnològics avançats amb la finalitat de, d’una banda, afavorir l’execució del delicte i aconseguir la impunitat dels seus membres, al mateix temps que augmentaven el nombre de compradors; i per un altre, dificultar la recerca policial mitjançant l’adopció de fortes mesures de seguretat. En aquest sentit, feien ús d’aplicacions de missatgeria instantània que comptaven amb mètodes d’encriptació i esborrat de missatges. A més, usaven connexions VPN per a dificultar la seva localització per IPs, i allotjaven les seves pàgines web de farmàcies virtuals en servidors offshore, situats en països aliens a la jurisdicció europea o estatunidenca.
D’altra banda, la recerca ha acreditat els grans beneficis que obtenien amb escàs risc. Els guanys adquirits per la venda de medicaments il·legals superen els tres milions d’euros, ja que la seva compra suposa a penes uns cèntims per comprimit en països del sud-est asiàtic (principalment l’Índia) i la seva venda unitària és d’al voltant 4.5 euros, podent ser fins i tot superior depenent del producte, la quantitat o el lloc de venda. A més, es tracta d’una activitat castigada amb penes molt inferiors al tràfic d’estupefaents, per la qual cosa constitueix una activitat molt atractiva per a les organitzacions criminals.
Finalment, blanquejaven els beneficis obtinguts de diferents formes, entre elles, comprant moneda virtual a través d’empreses de canvi o traslladant diners en efectiu fora de les nostres fronteres. També disposaven de comptes bancaris en països com Xipre o Andorra, i operaven mitjançant transferències bancàries amb conceptes que tractaven d’emmascarar els beneficis il·lícits. Un altre mètode que utilitzaven per a blanquejar els diners consistia a comprar vehicles d’alta gamma a Alemanya o reservar objectes de luxe que finalment no adquirien, sol·licitant la devolució mitjançant transferència amb el pretext de no residir al país.
Una organització assentada a Múrcia, Alacant i Madrid
Després de mesos de perquisicions policials, els investigadors van identificar una organització criminal assentada a les províncies de Múrcia, Alacant i Madrid. Aquesta disposava d’una infraestructura i logística, creada a aquest efecte, dedicada a la importació, emmagatzematge, venda il·lícita -a través d’Internet- i distribució de medicaments il·legals per al tractament de la disfunció erèctil. Per a això, emprava diferents empreses de paqueteria que es trobaven de connivència amb l’organització, obtenint així grans beneficis.
La recerca va acreditar que es tractava d’una organització perfectament estructurada, formada per ciutadans de diferents països, com ara Espanya, l’Índia, Veneçuela, Colòmbia, Regne Unit o la Xina entre altres. D’una banda, els medicaments tindrien el seu origen a l’Índia, lloc des d’on eren importats pel líder de l’organització. Després eren introduïts a Espanya utilitzant com a països de trànsit Singapur i Regne Unit. Un altre important membre de l’entramat s’encarregava del seguiment online dels enviaments per a, una vegada introduïts al nostre país, gestionar amb els repartidors de paqueteria el lliurament dels mateixos aportant adreces de destinació i contacte fictícies. A continuació, lliuraven els enviaments a una altra persona de l’organització per al seu magatzematge i custòdia en un garatge situat a la província de Múrcia. Aquest remetia les comandes dels clients a través de les diferents pàgines web que l’organització gestionava utilitzant noms de diferents persones –totes elles pertanyents a l’organització criminal- que accedien a figurar com a remitents a canvi d’una contraprestació econòmica. El fet de diversificar els enviaments entre diferents remitents era una mesura de seguretat per a evitar que a una mateixa persona li constessin quantitats ingents de comandes el posterior cobrament de les quals podria aixecar sospites.
Les comandes es gestionaven a través de tres pàgines web administrades per un informàtic assentat en la localitat de l’Alfàs del Pi (Alacant) i eren abonats pels compradors finals en la modalitat contra reemborsament. Per a blanquejar els beneficis obtinguts, l’organització utilitzava diversos mètodes entre els quals destaca la compra de moneda virtual. A més, els investigats feien ús de mitjans tecnològics avançats, de tal forma que les comunicacions entre ells, relatives a la venda il·legal de medicaments o al blanqueig dels capitals, es produïen a través d’aplicacions encriptades o utilitzant mesures de seguretat per a emmascarar la IP de connexió.
Una altra organització assentada a Marbella (Màlaga)
De manera paral·lela, els agents van dur a terme la recerca d’una altra organització criminal formada per ciutadans septuagenaris d’origen britànic i estatunidenc amb antecedents policials per fets similars. Els membres de l’entramat disposaven de pàgines web que funcionaven a manera de farmàcies virtuals i es trobaven allotjades en servidors offshore aliens a la jurisdicció europea i estatunidenca. Així mateix, canviaven recurrentment de pàgina web com a mesura addicional de seguretat, informant els seus clients a través de correus electrònics comercials.
La recerca ha evidenciat que aquesta organització efectuava enviaments de medicaments des de 2012, havent incrementat gradualment el volum dels mateixos amb el pas dels anys. La distribució va començar mitjançant l’ús de dades d’una empresa fictícia, si bé en els últims mesos es realitzava des del domicili d’un dels membres de l’organització, situat en una finca aïllada a la província de Màlaga.
Les comandes els distribuïen a través d’empreses de paqueteria i els clients efectuaven el pagament contra reemborsament, per diferents passarel·les de pagament, o fins i tot mitjançant transferència bancària indicant, en aquest cas, conceptes que res tenien a veure amb el contingut dels paquets. Posteriorment, els milionaris beneficis obtinguts es transferien a comptes estrangers, la qual cosa dificultava la seva traçabilitat i localització.
Finalment, els agents van identificar als seus membres gràcies al rastreig tecnològic d’aquests. Així mateix, van constatar que aquesta organització funcionava a manera de “proveïdor de distribuïdors”, ja que tenien clients per tot el territori nacional el volum de compres del qual i circumstàncies evidenciaven que no es tractava de compradors finals. És el cas d’alguns establiments tipus sexshop, on es van efectuar diferents registres policials, dedicats a revendre aquests medicaments.
33 detinguts i 7 registres en diferents províncies espanyoles
Finalment, els agents van detenir a 33 persones i van realitzar 17 registres en diferents municipis de la geografia espanyola, concretament a Alacant (1), Murcia (2), Madrid (3), Màlaga (3), Barcelona (1), Sevilla (2), Zaragoza (1), Castelló (1), Palma (1), Valladolid (1) i València (1). Fruit d’aquests registres, els investigadors van intervenir més de 70.000 comprimits/gels de medicaments contra la disfunció erèctil, diverses substancies estupefaents (líquid GH, MDMA, cocaïna, popper, etc), centenars d’articles informàtics (ordinadors, USB, mòbils, tauletes i servidors web), 33.120 euros en efectiu i més de 40 joies de gran valor, entre els quals es troben 3 rellotges d’alta gamma.
El consum aquests medicaments, i més concretament el d’aquells destinats a tractar la disfunció erèctil, que són introduïts a Espanya sense cap control sanitari, així com el seu consum sense la supervisió sanitària, suposa un greu risc per a la salut per dos motius principals. En primer lloc, no passen els controls de l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris, atès que no s’han sotmès a cap mena de control que asseguri la seva composició ni qualitat per a ser consumits. A més, es tracta de medicaments que requereixen de prescripció mèdica, atès que no poden ser consumits per qualsevol pacient (per exemple persones amb cardiopaties) i poden produir, a més, interaccions amb altres medicaments. Segons els propis informes emesos per l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris sobre l’anàlisi d’aquests medicaments, suposen un seriós atemptat a la salut pública i el seu ús comporta exposar al subjecte que els rep a riscos no justificables des del punt de vista sanitari.
