J. A. AGUADO/TRIBUNA
Sembla el sistema de citació online d’un hospital o clínica, però no és així. Es tracta de la celebració d’enguany de la Diada de Sant Jordi, marcada pel COVID-19. La tradició marcava el ritual de comprar una rosa o un llibre, o els dos, en el lloc de flors de proximitat, a la llibreria o passejant pel carrer, un dia que sembla de festa però és laborable.
La llegenda ens parla d’un drac que assetjava als homes i les bèsties fins que va arribar un cavaller. Aquest any 2020 el drac té forma de coronavirus i el cavaller són els investigadors que busquen la vacuna i els treballadors del sector sanitari des de la neteja fins al cirurgià passant per la infermeria tots lluiten en la batalla diària.
La UNESCO va declarar el 23 d’abril com a dia Mundial del Llibre i dels drets d’autor. Una data emblemàtica perquè coincideix amb la mort de William Shakespeare i Miguel de Cervantes. Hi havia motius per sortir al carrer, ara hem de quedar-nos a casa per poder controlar la pandèmia de la qual han mort més de vint mil persones a Espanya. Toca reinventar.
La primera reacció enfront de la pandèmia per part de sector cultura va ser posposar totes les activitats. Realitzant un exercici de suma tot es trasllada a dates futures i se suma al que en aquestes dates s’anava a celebrar. Un joc de política ficció cultural difícil de complir.
La segona via de reacció ha estat estirar l’hemeroteca i ofereix espectacle gratis online mentre duri la pandèmia com ha fet la web Teatroteca, on es poden visualitzar obres de teatre clàssiques, espectacles infantils i obres de recent creació, en la mateixa línia el grup Focus amb el hashtag #TeatreACasa o al Teatre Lliure que cada setmana pugen a YouTube una obra de la temporada passada. Són tres exemples d’una política que pensa a curt termini i altruista, on el teatre es trasllada al sofà de casa, gràcies a Internet.
Però pensant en la salut dels ciutadans el confinament, les màscares, els guants i la prudència no semblen que siguin plats d’un dia.
Toca reinventar-se per dinamitzar la cultura i economia amb fórmules noves. En temps de crisi sorgeix el pensament actiu. En una societat on els aeroports i els ports es tanquen i el tràfic de persones es restringeix. En una societat on el que preval és el distanciament social i la impermanència com a filosofia de vida, cal buscar formes d’adaptació i l’ésser humà és una de les espècies que millor ha sabut al llarg de la Història adaptar-se a les circumstàncies.
Així que aquest any sortirem a la balconada a llegir amb la Tablet, el mòbil o el portàtil. Farem nous amics a les xarxes virtuals. Els escriptors hauran d’adaptar les seves temàtiques a aquests temps tan negres per a la lírica. Almenys fins a no trobar la solució a la pandèmia haurem de canviar i adaptar-nos i ho farem amb humor que és la via d’escapament davant la tancada.
La nostra companyia de teatre, Companyia8, no assaja, com la majoria d’espectacles, no entrenen els esportistes, ni assagen obres noves els actors, ni es roden noves pel·lícules o sèries a l’estil tradicional. Toca adaptar-se com els camaleons. Nosaltres vam assajar en línia mitjançant eines com Zoom. El confinament fa que el teatre passi a sèrie i hem estrenat una sèrie de la qual vam pujar a l’Instagram de la Comapanyia8 cada dia un capítol nou entre dos o tres minuts de dilluns a divendres. Es tracta d’una sèrie en forma de comèdia titulada “Una tormenta en un vaso de agua” on els seus personatges estan confinats i es comuniquen pel portàtil, per la Tablet o pel mòbil. Ens hem adaptat com a companyia i lluitem contra la tempesta des del nostre modest i particular got d’aigua. Intentem sobreviure amb la vacuna de l’humor, esperant que passi la tempesta i tornin els bons temps. Aquest 23 d’abril de l’any 2020 animo a tothom a sortir a la balconada amb un llibre i una rosa.
J. A. Aguado
