Inici » a-ultimesnoticies » “Dibuix cap a un viatge poètic (3)”. Artenvolta de Santi Torruella

“Dibuix cap a un viatge poètic (3)”. Artenvolta de Santi Torruella

SANTI TORRUELLA/ARTENVOLTA/EL RACÓ DEL LECTOR.

Dibuix cap a un viatge poètic (3)

M

irant a través de la finestra del seu estudi de Viena. Beethoven rememorava un fragment fugaç d’un somni. Assegut davant del seu piano i amb una tassa de cafè a l’extrem del teclat, mirava entre les línies del pentagrama on escrivia notes i s’imaginava la figura d’una dona amb un vestit llarg i de to blau turquesa amb orles i perles brodades en els extrems. Recomponia el somni matisant l’instant que aquesta, li va entregar un llibret que coincidia en bona part, amb la sonata que estava enllestint: Clar de lluna. També memoritzava l’espai; era un jardí que donava a una glorieta on s’albirava un vertiginós i colossal paisatge marí. La presència de la dona en el somni l’assimilava amb una figura decorativa de porcellana que lluïa a prop de la finestra; així que hi parava atenció l’associava amb el tarannà de la pintora Angelica kauffmann. I era aquesta última, que el feia retornar a la realitat. Tot i això, fusionava ambdues figures; l’onírica i la real i les enllaçava en la línia d’un paisatge on les feia coincidir ambdues en el pentagrama amb una nota musical, i la qual, l’anava component el temps que tocava els acords del piano de la creixent sonata la qual, destil·lava amb nitidesa com la llum de lluna.

Beethoven s’adonava amb el pas dels dies, que aquell somni prenia el seu rumb de forma inconscient. I era en paral·lel a la confessió i que de manera distesa, Beethoven havia mantingut dies enrere, amb Goethe. En concret sobre la sensació que li va produir el somni. Al·ludit Goethe, es va veure amb la necessitat de decantar dit somni relatat pel músic, a fi de compondre un senzill poema que va anomenar; A l’espera d’un so. A través d’aquest poema, Goethe va prendre part també d’un so que partia de l’apassionada inspiració compositiva d’en Beethoven. En Goethe va sentir també una crida interior per mitjà del somni que havia entès d’en Beethoven on percebia la sonoritat d’una sonata que fins al moment desconeixia.

Així Goethe, també va afegir com a part protagonista les vivències que li proporcionava des de la seva atalaia pictòrica i creativa l’Angelica Kauffmann. I sobretot, els viatges que ella feia a fi de cultivar motius paisatgístics i a fi també de completar la seva obra i que sovint, l’exposava en el saló intel·lectual a Weimar. En certa manera, Goethe exercia com un catalitzador al voltant de la creativitat que l’inspiraven ambdós artistes; tant de Beethoven com de l’Angelica kauffmann.

Tot plegat, era perquè el petit comitè a Weimar poguessin gaudir d’una vetllada intel·lectual per mitjà de les mans d’en Beethoven que, de manera privada, feia la presentació d’una sonata de la qual només estava anunciat el títol de la mateixa: Clar de lluna. Així ho recordava Tischbein des de l’interior de l’habitació buida on havia habitat Goethe a Roma: Tischbein desplegava part d’aquell record llunyà i pertanyent el seu passat viscut a Weimar i feia reviure la seva relació amistosa amb Beethoven, Goethe i Angelica Kaufmaan des d’aquell fugaç record de joventut.

En certa manera, Tischbein es veia abocat a remoure un record que li feia tenir la sensació de prolongar un temps que memoritzava des del recolliment d’uns fets que el situaven en un saló d’ambient intel·lectual a Weimar. Allà, era on estava posada la seva mirada. Es trobava ben a prop d’una llar de foc; llençava branquillons, i així que revifava una flama; meditava el sentit del pas d’un temps que s’escolava com la sorra entre els seus dits. Tischbein rememorava l’ambient creatiu i intel·lectual que es desenvolupava a Weimar on tot estava per descobrir; com l’amor i les converses al voltant de les relacions humanes i també les que giraven en l’eix de la música que sorgia amb la relació amb la natura.

de manera privada,
feia la presentació d’una sonata
de la qual només estava anunciat
el títol de la mateixa: Clar de lluna”

D’aquesta manera, Tischbein recordava el dia que li va manifestar el seu camarada Goethe un fet; en el qual, sostenia la tesi que Beethoven s’hauria enamorat de manera platònica i apassionada de l’Angelica Kaufmaan. Goethe, arran del comentari d’en Tischbein, va rumiar que potser Beethoven hauria quedat sumit en una fonda afectació amorosa i que des de llavors, anava cercant el seu amor immortal…

Goethe també s’avenia a creure que Beethoven hauria suplantat la figura de l’Angelica K., amb la imatge onírica de la dona enigmàtica del somni amb un vestit de to blau i amb orles i perles cosides els extrems i amb un llibret a la mà i on intuïa, que hauria completat la sonata: Clar de lluna.

Santi Torruella A. (2018)

Fotografia: “Llum Benaurada” de Santi Torruella.

2018-06-19

Deixa un comentari

El seu email no será publicat.Camps obligatoris marcats *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies

Diari Sant Quirze

↑ Grab this Headline Animator