Dijous,28 març, 2024
IniciA PORTADA"Dies blancs" per J. A. Aguado

“Dies blancs” per J. A. Aguado

J.A.AGUADO / TRIBUNA / CULTURA / TEATRE. 

Dies blancs

[dropcap]E[/dropcap]l director belga de teatre Fabrice Murgia desembarca al Teatre Lliure de Gràcia amb l’adaptació d’una novel·la Ces jours qui disparaissent de Timothé le Boucher(1988). Dies blancs és un espectacle que s’inspira lliurement amb la novel·la gràfica.  L’obra parteix dels fets ocorreguts a Gènova el 2001. Va ser el primer gran moviment global davant l’ordre mundial governat per uns quants amb molts diners. Gènova va significar l’expressió col·lectiva davant del grup reduït del club del G8. Com a símbol de la lluita el cas de la mort tràgica de Carlo Giuliani per trets de la policia italiana. El món podia veure en directe les càrregues policials, hi havia molta gent amb càmeres a la mà i la baralla pel relat es va posar en marxa, es lluitava per la idea que un altre món és possible, gairebé imprescindible després del que ha suposat la pandèmia. Tots vuit davant la humanitat sencera. El 99% contra l’1% per conservar el poder: violència i tortura. En aquest context se situa el punt de partida del treball de Fabrice Murgia. El 2009 va escriure i dirigir el seu primer espectacle li chagrín des Orgres. Aquí va sembrar les bases del que el caracteritza com a director, l’ús de la tecnologia. L’ús de la càmera de vídeo, ja sigui un mòbil, ja sigui una càmera web, ja sigui un ordinador. Una Steadicam connectada a un projector perquè l’espectador vegi què està passant i allò que el director vol focalitzar de l’escena que està passant en aquell moment davant dels ulls de l’espectador. És el més semblant a assistir al rodatge d’una pel·lícula, o al rodatge d’una sèrie, l’espectador té dos llenguatges davant seu el de les imatges i el propi del teatre.

Vuit joves professionals de les arts escèniques que tenen la capacitat de fer un monòleg davant de càmera, cantar o tocar la guitarra elèctrica, el piano… fer servir una càmera de vídeo. Tots ells representen la vida d’Andrea, un jove activista, de com el pas del temps fa que la gent canviï d’ideologia segons les circumstàncies atrapats a la xarxa de les circumstàncies del moment. Aquells dies convulsos de Gènova a Andrea la policia de buida un ull en el context de les manifestacions de protesta. Pocs dies després, constata que es desperta un dia de cada dos sense recordar res del dia anterior.

Apostar pels actors joves hauria de ser una obligació dels teatres públics, com passa amb el compromís del Lliure. La implicació i l’energia de la Sara Adan Vich, el Ricard Boyle Coll, el Guillem Font, l’Aida Llop Garcia, el Lluís Oliver Berga, l’Adam Purti Del Ruste, la Caterina Tugores Ferrer i l’actriu de Terrassa Miriam Moukhles.

El temps com a punt de partida i punt d’arribada, els líders mundials discuteixen sobre salvar el món mentre se salven a ells mateixos des de l’aparença de les bones voluntats. Dies blancs és una peça de teatre fronterer entre el teatre social, teatre testimoniatge i el teatre psicològic de les telesèries i el cinema. Aquests actors joves ens transmeten la tristesa, l’alegria, les llàgrimes i l’eufòria d’una generació que cerca la utopia política des del jo. Les obres de Fabrice Murgia ens apropen al món dels joves, els dóna la veu, sens dubte són obres necessàries per ampliar els públics del teatre contemporani.

Dies blancs és un manifest generacional, un manual de guerrilla urbana i la manera de sobreviure al mateix ego. 

J. A. Aguado

 

- PUBLICITAT -
anun2
anun22
previous arrow
next arrow

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
- PUBLICITAT -spot_img
ARTICLES RELACIONATS

El més llegit

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.Más Info

ACEPTAR
Aviso de cookies